Quan l'atenció psicològica és una emergència

atenciopsicologica portadaDonar una resposta immediata per part dels efectius d’emergències quan es produeix una situació d’alerta és clau per poder atendre al més aviat possible les víctimes. Però donar resposta a nivell psicològic és també un recurs que tota la ciutadania pot utilitzar, i cada vegada és més coneguda la seva existència. Explorem quina és la feina que desenvolupen aquests dispositius especialitzats i com s’organitzen.

Escrit per: Laura López

A Catalunya hi ha diferents entitats i òrgans que responen a les situacions d’emergència desplegant els seus dispositius . Els hem vist recentment als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, encara que els podem trobar des de fa anys en diversos tipus d’emergències. Un d’ells és l’ERIE Psicosocial de Creu Roja, l’Equip de Resposta Immediata en l’Emergència, que té com a responsable autonòmic Jordi Martori. Aquest equip atén les persones que estan en una situació d’emergència a diversos nivells: "Estem configurats per caps d’equip, equip psicològic, de treball social, mèdic, i d’infermeria, tots formats en primers auxilis psicològics", explica Martori. Atén la necessitat de la persona de manera integral, tant ajudant a fer papers, tasca que fa la treballadora social, com tractant les emocions, cosa que realitza l’equip psicològic. També disposa de la figura de la socorrista, que fa l’acompanyament a les famílies durant tota l’emergència.

 

Un altre exemple és el dispositiu de la Secció de Psicologia d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). Com a secció és relativament nova, però el dispositiu d’emergències està vinculat al SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) i va sorgir arrel de l’esfondrament, l’any 2005, de l’edifici del Carmel de Barcelona. La secció es va crear "per establir uns criteris i unes línies d’actuació comunes, i per unir coneixements i anar tots en un mateix sentit", comenta Andreea Apostol, psicòloga i secretària de la junta d’emergències del COPC. La secció, des del COPC, dona resposta en situacions d’emergència a través d’un seguit de convenis de col·laboració amb diferents entitats per actuar en situacions on el circuit públic no és capaç d’arribar: "Tenim un conveni amb el Consorci Sanitari de Barcelona i amb el CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona), i des del SEM és la cap de sala qui activa el servei de l’equip psicològic en situacions delicades com en morts d’infants, suïcidis o amenaces. També des del SEM es va firmar un conveni amb els Mossos d’Esquadra perquè fem la notificació de males notícies de morts en accidents de trànsit", aclareix Apostol.

 

El protocol a seguir
És molt important la resposta immediata en aquest tipus de situacions. Per tant, els dispositius que s’activen tenen un protocol que han de seguir fidelment per actuar de la manera més efectiva possible. En el cas de Creu Roja, l’equip està format a Catalunya per 250 professionals voluntaris, que tenen el centre d’operacions a Barcelona i una referent voluntària a cada província que ha de mobilitzar el seu equip quan es requereixi. Segons la província en la qual es dona l’emergència, primer es mobilitza l’equip d’aquella província i es posa en espera la resta d’equips de Catalunya. Segons Martori, com que es té una referent per província "l’avantatge és que la persona coneix millor la població del territori i pot assegurar la primera resposta", i depenent de la magnitud de l’emergència o de la seva durada es mobilitza la resta de províncies. "Als atemptats de Barcelona hi vam estar un total de deu dies, vam mobilitzar les altres províncies i, en aquest cas, també vam mobilitzar equips de fora de Catalunya", especifica Martori.

 

Per part del COPC, en arribar a l’emergència els objectius principals són l’estabilització psicològica de la persona, que pugui recuperar la sensació d’autocontrol i domini, que recuperi la capacitat d’afrontament i de presa de decisions, i "la regla sempre és que mai no deixem sola la persona, sinó que l’hem de deixar connectada amb la seva xarxa habitual, amb algú que es pugui encarregar d’ella. En el cas de familiars directes, el que fem és explicar a un altre membre de la família els tràmits que s’han de fer, perquè en aquell moment la víctima no estarà capacitada per fer-ho", explica Apostol.

 

atenciopsicologica 2

Hi ha molts tipus d’emergències, però, segons Martori, no depèn tant d’aquest aspecte sinó "de les reaccions de les persones i del tipus de persones que atenem, però el que sí es dona és que en totes les emergències hi ha reaccions molt similars, com la incertesa, la necessitat d’informació i la desestabilització". Un altre tema és l’atenció a menors. En aquests casos "procurem mantenir-los ocupats. També donem pautes a la família sobre com actuar amb els infants i com comunicar-los el que ha passat amb un llenguatge que puguin entendre. És important normalitzar la situació com abans millor, perquè el que ells volen saber són coses quotidianes i el que necessiten és sentir-se segurs", diu Martori.

 

Per Apostol, la diferència tampoc està en el tipus d’emergència, sinó en el nombre de víctimes. "Si hi ha involucrada una persona és una intervenció, un escenari; quan hi ha múltiples víctimes o persones afectades parlem de més d’un dia d’intervenció, de diversos torns, i són diversos escenaris". En una emergència gran es fa un triatge psicològic en el qual es decideix quina persona necessita més suport en aquell moment, i "donem l’assistència a les persones, als familiars, i, també, post factum , fins i tot als intervinents: als policies, als bombers, i al personal del SEM mateix", afegeix.

 

Tant per a l’ERIE Psicosocial com per a la Secció de Psicologia d’Emergències, el seguiment finalitza quan hi ha una estabilització de la persona, que es dona al cap d’hores d’haver iniciat la intervenció. I, en cas necessari, es deriva la persona a la xarxa pública de Salut.

 

 Les reaccions emocionals després de l’1 d’octubre
Tot i no ser una situació d’emergència típica, el 6 d’octubre la Universitat de Lleida, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, va iniciar una investigació a través d’un qüestionari sobre els efectes psicològics que s’estaven produint arrel de l’episodi de violència cap a la població civil el dia 1 d'octubre. El grup de recerca de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida, amb el professor Jorge Moya al capdavant, investiga com els esdeveniments vitals ens marquen i modulen com ens comportem habitualment i com ens afecten a nivell emocional. Aquesta línia d’investigació va confluir amb el fet que el grup va detectar, per experiències pròpies, que la gent estava extenuada i que no acabava de recuperar el ritme després de l’1 d’octubre. A partir d’aquí, el grup de recerca ha vist que el que està passant arrel d’aquell episodi de violència "reuneix totes les característiques perquè sigui un esdeveniment viscut de forma negativa i, per tant, vam decidir iniciar una investigació", explica Moya.

 

El funcionament del qüestionari és molt senzill: primer hi ha una part on s’informa breument sobre la investigació i en què consistirà, i es demana el consentiment. Després hi ha una sèrie de preguntes sociodemogràfiques perquè l’equip d’investigació es faci una idea de les característiques més bàsiques de la persona, "com, per exemple, preguntes sobre la ideologia política per conèixer com n’és, de representativa, la mostra". A continuació hi ha una sèrie de preguntes més específiques sobre com s’han viscut les relacions socials i emocionals abans i després de l’1 d’octubre per saber el nivell d’afectació de la situació. I al final del qüestionari es troben preguntes que formen part de qüestionaris estandarditzats que s’utilitzen en la investigació en psicologia "per detectar conductes habituals, repercussions de les experiències, els ritmes de son, de menjar, i l’estat d’ànim, entre d’altres", especifica Moya.

 

Als dispositius d’emergències psicològiques han viscut de manera diferent els successos a partir de l’1 d’octubre. L’ERIE de la Creu Roja no ha rebut encara cap petició d’atenció urgent: "El que tenim és una col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i un telèfon d’atenció a la víctima on la gent pot trucar si té qualsevol problema i nosaltres la derivarem a la professional més adient, però de moment el que ens ha arribat ho hem derivat a la xarxa pública", explica Martori. Andreea Apostol, per part del COPC, diu que sí han detectat que hi ha gent que ha demanat suport per ansietat, "sobretot les persones que van estar a les escoles on la policia va intervenir". També diu que hi apareix una actitud d’anticipació, la gent és més cautelosa. "Va haver-hi demanda per part de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de rebre suport, però per part del COPC no s’ha fet res concret sinó que s’ha intentat gestionar a través de la xarxa pública, no s’ha fet un dispositiu per atendre aquestes demandes", especifica Apostol.

 atenciopsicologica 3

El cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils
Els atemptats que es van produir a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost d’enguany han suposat un cop molt fort per a tota la ciutadania catalana, i s’han lloat les ràpides i eficaces actuacions tant dels cossos de seguretat com dels dispositius d’emergències. Apostol confirma que des del SEM van intervenir als atemptats 24 professionals que van realitzar 126 intervencions fins a l’1 de setembre. La seva actuació en general va ser la d’informar la gent que hi havia el recurs d’assistència psicològica, i sobre la simptomatologia amb què es podien trobar. Específicament, "vam donar suport als mateixos professionals que van anar a la zona 0 perquè va causar impacte i, com que va afectar tota l’àrea de Barcelona, vam actuar també amb el CUESB", diu Apostol.

 

L’ERIE Psicosocial de la Creu Roja va actuar d’una manera molt intensa en diferents focus d’emergència, ja que va activar equips que van anar a les Rambles i a Cambrils: "Nosaltres combinem molt la part emocional i la part logística; per això vam atendre persones que es van refugiar en locals i hotels de les Rambles, però també vam estar a les Rondes perquè hi havia molts cotxes atrapats", explica Martori. Van desplegar també equips a l’Aeroport de Barcelona per fer recepció a les persones que arribaven i els donaven pautes d’on havien d’anar, i van estar a l’Hospital del Mar, on hi havia moltes persones afectades. També hi van ser al CUESB i a l’Institut de Medicina Legal a la Ciutat de la Justícia acompanyant els familiars en els reconeixements. "Van ser moments molt incerts, i hi estava molt vinculat l’aspecte físic amb l’emocional", concreta.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail