Dones, micromasclismes i salut mental

repordones portadaEn la societat patriarcal en la qual vivim trobem micromasclismes en molts àmbits i moltes situacions del dia a dia. El micromasclisme impacta en les dones que pateixen un trastorn de salut mental amb una doble opressió: la que suposa tenir un problema de salut mental i la que reben pel fet de ser dones. En ocasió del Mes de la Dona, ens trobem amb tres dones portaveus d’Obertament per conèixer de primera mà algunes d’aquestes situacions.

Escrit per: Meritxell Vilanova

Des de la plataforma de lluita contra l'estigma en salut mental Obertament es parla de diverses línies de doble opressió que es pateixen a causa del gènere, afegit a un diagnòstic de salut mental. A grans trets, indica Obertament, això es tradueix en el fet que es pateix en major mesura un tracte injust, sobreprotecció, burles, insults i intromissió. Entaulem conversa amb la Leyre, de 23 anys, amb la Mayte, psicòloga de 53, i la Marta, de 41, totes tres portaveus en primera persona d’Obertament.

 

Família
Segons l’estudi d'Obertament «L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016», un 56,2% de les dones diagnosticades amb un trastorn de salut mental han rebut tracte injust en l’àmbit de la família, però en dones menors de 30 anys el percentatge arriba fins al 64,3%. En els homes, el percentatge és del 44,8%.

 

La sobreprotecció i el control per part de la família són habituals entre les dones amb trastorn de salut mental. «La meva mare m’ha ocultat coses que podrien ser una mica negatives. Per a mi és pitjor, i quan ho fa m’enfado, però per no preocupar-me i per sobreprotecció no m’ho diuen», explica la Leyre. Diu que té una germana 8 anys més gran, i que és a ella a qui el pare i la mare recorren quan tenen algun problema relacionat amb la tecnologia, tot i que la Leyre ha estudiat Informàtica i té més facilitat que no pas la seva germana. Tot i que ja fa dos anys que la Leyre no viu a  a casa i la seva germana sí, «depèn quasi totalment d’ells. Per què sóc jo la persona dependent, llavors? Encara que els meus pares m’entenen i  m’escolten quan els dono raons, és com si necessitessin cuidar-me perquè tinc un problema de salut mental», afegeix.

 

Aquesta sobreprotecció pot ser molt contraproduent. És el cas de la Marta, que explica que es va trobar molt sobreprotegida i que això, passats els  pitjors anys del seu trastorn, «ha fet que em costés més arrencar. També és cert que en el seu moment m’anava bé, no sabíem com fer-ho. No culpo ningú». La Mayte encara posa un altre tema sobre la taula: «A les dones tan aviat ens maltracten com ens sobreprotegeixen, i això al final és un altre tipus de maltractament. Et treuen la possibilitat de desenvolupar-te, la capacitat de fer les coses com tu vols, et tallen les ales... Jo crec que té molt a veure amb el tipus de societat masclista en la qual vivim. Discrimina les dones a tot arreu, i també dins la salut mental».

 

repordones testimonimartaMaternitat
La Marta volia tenir una criatura. Quan ho va comentar als metges «em posaven molts problemes, em trobava amb molt d’estigma. Tot era informació  molt negativa. Em sobreprotegien». Tot el que li van anar dient va calar en ella i ha decidit que no serà mare. Moltes dones amb trastorn de salut mental que volen ser mares es troben en la mateixa situació: l’argumentari habitual passa per la dificultat d’adaptar la medicació durant la  concepció i la gestació, el possible agreujament del trastorn, la manca de capacitats individuals o la predisposició genètica, entre d’altres, segons indica Obertament. Sortosament, la Marta no va tenir problemes amb la seva família. Explica que tothom tenia moltes ganes que hi hagués una criatura i, «de fet, quan vaig dir que ja no volia ser mare es van decebre molt».

 

«Jo crec que si fos un home no hauria trobat tants problemes. Crec que m’haurien dit que és difícil, però al final m’haurien deixat en pau», afirma  la Marta. Pel que fa a la vessant més social de la maternitat i dels rols que comporta, «segur que la reacció no és la mateixa quan un home diu que vol ser pare», diu. «No sé ni si ho parlaria amb la psiquiatra, perquè igual en aquest sentit no li aporta problemes».

 

Violència de gènere
Pel que fa a la relació de parella, segons la guia Investigación sobre violencia contra las mujeres con enfermedad de salud mental 2017 elaborada per la Federación de Euskadi de Asociaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEDEAFES), les dones amb trastorns de salut mental tenen més risc de patir violència de gènere per l’aïllament social, la falta d’autonomia, la falta de recursos propis per defensar-se i la menor  credibilitat que els atorguen. FEDEAFES afirma que al voltant del 80% de les dones amb trastorn de salut mental sever que han tingut parella han patit violència per part d’aquesta.

 

repordones testimonileyre
La Leyre va patir una agressió sexual. Explica que, en un parc proper a l’hospital de dia del qual era usuària, un noi se li va acostar i «em va agredir, em va tocar, em va fer coses». Quan ho va explicar a la seva psiquiatra de l’hospital «no em va creure. Això que em va passar em va afectar molt. De fet, dos dies després em van ingressar per primer i únic cop. Quan vaig explicar el que havia passat, el que van fer va ser medicar-me perquè deien que estava patint un brot psicòtic». La medicació li va produir epilèpsia. El cas va arribar a judici i el mes de novembre passat va guanyar-lo. El seu agressor, que no era la primera vegada que cometia una agressió sexual, va confessar.

 

Àmbit sanitari
Quan posem el tema sanitari sobre la taula surten un munt d’històries. No és d’estranyar: segons dades d’Obertament, un 32,2% de les dones amb trastorn de salut mental que van a l’hospital pateix tracte discriminatori, i un 33,5% de les que van a un Centre d’Atenció Primària o ambulatori també. Un dels casos habituals és fixar-se en l’etiqueta del diagnòstic en salut mental quan s’ha d’atendre la persona. «Hi ha vegades que no et donen credibilitat», explica la Mayte, «perquè a les persones que tenen problemes de salut mental se les tracta com si fossin criatures, i les intenten protegir però és com si no hi fossin. Prenen decisions sobre les persones amb trastorns de salut mental sense tenir-les en compte».

 

La Leyre afegeix que molts cops, si no va amb la seva mare, no li fan cas. Té al·lèrgia i, tot i que en el passat ha anat diverses vegades al metge perquè li fessin proves, sempre li deien: «Ja ho mirarem en un altre moment». Li han arribat a dir que s’ho inventa. Com a prova ens mostra una fotografia al seu mòbil amb la cara clarament inflada. A hores d’ara encara no sap a què té al·lèrgia, però després de molt de temps ha aconseguit que li programin les proves. En alguna altra ocasió s’ha trobat que no li donaven visita al CSMA, i «un dels motius que em donaven era que estava molt nerviosa. Jo insistia en que em donessin visita, i com no ho feien em posava nerviosa», diu.

 

Àmbit laboral
Segons dades d’Obertament, el 56,8% de les dones amb trastorn de salut mental es troba a l’atur. El percentatge de dones que oculten el trastorn o l’haurien volgut ocultar a les seves caps és més gran que el dels homes: un 73,8%, davant el 57,2% d’ells. Jordi Formiguera, coordinador del servei Itínere i Agent d’igualtat de Fundació Joia, explica que en el servei Itínere de la Fundació durant el 2017 s’han atès més homes que dones. «La crisi econòmica va suposar la necessitat que moltes dones haguessin de retornar al mercat de treball o inserir-s’hi per primera vegada per poder  mantenir l’economia familiar», explica.

 

repordones testimonimayte
La Mayte ha trobat problemes a l’hora de retornar al món laboral. Li ofereixen feines en centres especials de treball, però acostumen a ser feines sense necessitat de qualificació. «Jo tinc una formació que no puc utilitzar. Sembla que no està gaire clar que les persones amb discapacitat encaixin en professions que tractin amb discapacitats tot i tenir-hi una formació. Hi ha sobreprotecció», lamenta la Mayte.

 

Jordi Formiguera explica que l’experiència des del servei Itínere és que «hi ha moltes dones que han estat fora o han abandonat el mercat de treball en assumir les càrregues familiars, i quan volen retornar-hi tenen més dificultats a causa de la seva inactivitat o la seva menor experiència professional», fet que les converteix en les principals víctimes de la precarització laboral.

 

Llenguatge i expressions en salut mental
En la conversa amb activistes d’Obertament posem sobre la taula expressions fetes per homes. Expressions com ara «Que tens la regla?» o «Ets una histèrica». La inestabilitat emocional que se’ls pressuposa a les dones sovint es relaciona amb desajustos hormonals, ja que són «l’explicació a qualsevol actitud que no sigui la desitjada pels homes», opina la Mayte, que afegeix que també ha sentit comentaris sobre el fet que els problemes de salut mental «sembla que siguin coses de dones, perquè elles són així».

 

Ariadna Rogero, responsable de premsa d’Obertament, esmenta el biaix de gènere que hi ha quan es parla de violència, com el cas dels tirotejos als Estats Units: «Si el trastorn mental és la causa d’aquella violència, per què les dones amb trastorn de salut mental no cometen aquest tipus de crims? Tot està molt instrumentalitzat. Per al poder és molt més fàcil assenyalar persones amb problemes de salut mental que no pas començar a parlar de problemes socials reals», afirma.

 

Les portaveus d’Obertament coincideixen a opinar que les persones no acostumen a parar gaire atenció al llenguatge que utilitzen, tant el relacionat amb el gènere com amb la salut mental en general. «Les paraules construeixen coses i hem d’acostumar-nos a utilitzar-les bé», conclou la Mayte.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail