Impacte social: mesurar allò que sembla intangible

impactesocialreporUn dels grans reptes encara per aconseguir a les organitzacions és poder atorgar un valor real i mesurable a l’impacte social que generen i que vagi més enllà dels seus estats financers. Aquest objectiu s’ha convertit en prioritari per a moltes d’elles, ja sigui per obligatorietat governamental o per aprofitar-se dels beneficis que les pot aportar. El camp acadèmic també ha mostrat interès i ja ha desenvolupat diversos models que ajuden a quantificar aquest famós valor social.

Escrit per: Beatriz Castillo

 

Les organitzacions, siguin del tipus que siguin, generen impacte social, el que encara costa poder avaluar és el tipus d’impacte social i en quin grau, “fins ara el que mesuren les organitzacions, i ho monitorejen, són els resultats més immediats, i en això hi ha un consens general, però no hi ha consens en com mesurar els resultats a llarg termini”, explica Silvia Ayuso, Directora Acadèmica de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa i autora de l’estudi ‘El mesurament del impacte social en l’àmbit empresarial’.

 

És per això que Ayuso creu que actualment hi ha diferents models per mesurar l’impacte social que utilitzen diferents variables per mesurar a llarg termini, “i aquests models poden ser complementaris perquè volem mesurar una cosa molt difícil que és el impacte a llarg termini, que a vegades són indirectes, i es poden necessitar dades que no controla l’organització”.

 

La Fundació Formació i Treball aplica des del 2013 el model de Monitorització del Valor Social. Aquest model està promogut per la Global Economic Accounting i centra els seus esforços en la relació amb els grups d’interès, “i aquest és l’aspecte més positiu d’aquest model perquè vam poder establir uns proxys per veure l’estalvi públic que amb l’activitat de la nostra entitat podíem generar”, diu Xavi Puig, gerent de Formació i Treball. No acaba de definir si el resultat obtingut és científic: “Sí i no, perquè parteixes dels punts dels proxys i d’unes convencions que s’han creat i que es focalitzen en uns punts concrets. Aquests proxys podrien ser diferents i per tant el resultat també seria diferent”.

 

En tot cas, indiferentment del proxys o del model que s’utilitzi per mesurar l’impacte, el que sí que tenen en comú tots els models, diu Ayuso, és l’augment de la transparència i la relació amb els grups d’interès, “i això és així segurament perquè, encara que aquests mesuraments estiguin liderats per l’equip de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) de les organitzacions, s’ha de fer un treball transversal i en coordinació amb diferents departaments, entre ells l’equip financer”.

 

Mesurar l’impacte social, una obligació per algunes organitzacions
La Directiva Europea 2014 sobre la divulgació d’informació no financera obliga a les empreses amb una mitjana de 500 persones treballadores a comunicar el seu impacte social i mediambiental.  La informació no financera a aportar per elles, diu la Directiva “ha de contenir informació relativa a qüestions mediambientals i socials, així com relatives al personal, al respecte dels Drets Humans i la lluita contra la corrupció i el suborn”.

 

Aquesta informació que s’ha de reportar, concreta la Directiva, té la funció de poder ”identificar riscos per a la sostenibilitat i augmentar la confiança dels agents inversors i les persones consumidores – amb la missió- de contribuir, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte a la societat”.

 

Una manera de resoldre aquesta aportació d’informació per complir la Directiva és aplicar un model de mesurament de l’impacte social.

 

Un dels models més utilitzats, diu Ayuso, per fer aquesta divulgació d’informació, “i amb la qual l’empresa ja compliria”, és el Global Reporting Initiative (GRI) que proposa indicadors relacionats amb la feina, la salut i la seguretat laboral, la formació i l’educació, i sobre les comunitats locals, entre d’altres.

 

Encara que el GRI seria una de les opcions més viables, que la Directiva no obligui a reportar informació a través d’un model concret no és res estrany, diu Silvia Ayuso, “perquè és molt difícil definir indicadors que serveixin per a totes les empreses i que permeti fer una comparativa entre elles”.

 

Beneficis directes de mesurar l’impacte social
En Xavier Puig creu que un dels principals beneficis directes de mesurar l’impacte social és que la capacitat de comunicació “ens ha portat una nova òptica que va més enllà de la financera, ara podem comunicar el valor social que generem”. També assenyala la capacitat de passar la part quantitativa a la qualitativa i “tenir un feedback directe amb els grups d’interès molt important”.

 

L’estudi ‘El mesurament del impacte social en l’àmbit empresarial’ també destaca com a beneficis la millora de la presa de decisions i noves oportunitats associades al negoci. Ayuso argumenta aquests beneficis perquè “quan s’ha d’escollir quin model vol aplicar l’organització primer ha de decidir quin és l’objectiu d’aplicar el model: més transparència, comunicar millor, o decidir en quins projectes socials s’han d’invertir.”

 

En tot cas, el consell que donen tant Puig com Ayuso a l’hora de decantar-se per un model o un altre és el mateix: Per a què vol utilitzar la informació aconseguida, si ho aplicarà primer a un projecte concret o directament a tots els projectes. I, per últim, decidir els esforços econòmics i de temps que es vol destinar.

 

Comparativa dels diferents models de mesurament de l’impacte social proposats per la Càtedra Mango RSC, respecte a la teoria de la Cadena de Valor del Impacte: una cadena de causalitat que planteja hipòtesis sobre els resultats desitjats, o no, que generen certes activitats a les organitzacions.

taulaimpacte

*Font: Taula extreta de l’estudi ‘El mesurament del impacte social en l’àmbit empresarial’ de la Càtedra Mango RSC

 

Indicadors de la Cadena de Valor del Impacte:
Inputs: tots els recursos, siguin humans o de capital, invertits en les activitats de l’organització.
Activitats: Accions concretes realitzades per l’organització per generar productes i resultats i arribar a objectius.
Outputs: Béns i serveis tangibles que resulten de les activitats de l’organització.
Resultats: Canvis, beneficis i aprenentatges a curt i llarg termini que resulten de les activitats de l’organització.
Impacte social: La part de les activitats d’una organització atribuïbles als resultats més generals i a llarg termini.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail