El col·lectiu de salut mental en el top 3 de persones amb necessitats especials

situacioSM portadaEl passat mes de novembre la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya va publicar l’Informe de resultats del Baròmetre del Tercer Sector Social, on es donen, entre d’altres, dades de la situació de diversos col·lectius respecte a diferents àmbits. La salut mental se situa entre els tres primers col·lectius en els quals s’atenen més persones amb necessitats especials, juntament amb pobresa i exclusió social, i discapacitat (sensorial, física i intel·lectual). Coneixem la situació de la salut mental en els àmbits de la cultura, el treball i l’habitatge.

Escrit per: Laura López

 

El col·lectiu de salut mental és un dels que hi fan més demanda dels recursos de cultura, habitatge i treball, malgrat moltes vegades no compti amb els pressupostos per cobrir aquestes necessitats, ni tinguin tanta opció per accedir-hi com és el cas dels col·lectius amb discapacitat o en situació de pobresa i exclusió social.

 

Cultura
La cultura és l’àmbit que més recursos posa a l’abast de les persones amb trastorns de salut mental i, alhora, tant aquest col·lectiu com el de discapacitat són els que més en fan ús.

 

Les dades de què disposa Apropa Cultura, una iniciativa de lleure cultural inclusiu per a les entitats socials, evidencien que el col·lectiu que més assisteix a espectacles en general és el de discapacitat intel·lectual seguit per el de la salut mental, tots dos amb més de 7.000 persones usuàries d’aquests recursos cadascun. La discapacitat física ocupa un sisè lloc, les persones en situació de pobresa i exclusió social està en un vuitè lloc, i les persones que menys en fan ús son les que tenen discapacitat sensorial. Respecte als equipament museístics, el col·lectiu de persones amb trastorns de salut mental és el que més en fa ús en general, amb un total de 2.663 persones assistents.

 

La directora d’Apropa Cultura, Sonia Gainza, explica que aquestes dades tan positives es deuen “d’una banda a la incorporació de més oferta en el sector, més ciutats, i alguns promotors privats que s’han afegit a la iniciativa; i d’altra banda a que comença a ser un recurs conegut entre les entitats que cada cop més creuen en la cultura com una eina d’inclusió i transformació social”.

 

També remarca que aquests resultats són fruit de que les persones amb discapacitat i amb trastorn de salut mental “disposen d’un recurs de lleure cultural inclusiu de qualitat a un preu simbòlic, l’oferta és sense dubte interessant, i l’entitat pot posar-la a disposició de les persones a qui dona servei, que finalment són les que decideixen la sortida”, comenta. I és que aquesta iniciativa posa a l’abast de les entitat socials una oferta aproximada “d’un 80% dels principals equipaments culturals i festivals més rellevants de Catalunya”, afegeix.

 

Gainza creu que aquestes situacions es donen perquè “moltes de les persones afectades per problemes de salut mental acostumen a tenir un bagatge cultural i per tant aprecien molt les propostes; a més, al ser realment activitats inclusives, són totalment desestigmatitzadores”.

 

"Les persones amb discapacitat i amb trastorn de salut mental disposen d'un recurs de lleure cultural inclusiu de qualitat a un preu simbòlic, i l'oferta és sense dubte interessant", Sonia Gainza

 

Habitatge
L’habitatge és l’àmbit on les persones amb trastorns de salut mental fan més demanda i precisament és el col·lectiu que surt més perjudicat perquè és el que menys oferta disponible té. A més, hi ha moltes més entitats dedicades a l’habitatge que donen suport a les persones amb discapacitat i en situació de pobresa i exclusió social que les que donen suport a les persones amb problemes de salut mental. Així ho indica l’estudi anomenat ‘La contribució del Tercer Sector al lloguer social’, de la Fundació Hàbitat3.

 

“Catalunya té el percentatge d’habitatge social més baix d’Europa, i això fa que sigui molt difícil garantir el dret a l’habitatge a les persones que no poden accedir a un habitatge de mercat. Ara aquest conflicte està en un moment molt important perquè els preus del mercat comencen a pujar”, comenta la Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3. Trilla afegeix que hi ha programes previstos per ampliar el parc d’habitatges, i “hem denunciat moltes vegades la necessitat d’ampliar-lo, però aquests programes són molt lents i a més estem en un moment molt crític”.

 

Des d’Hàbitat3 treballen per poder seguir oferint habitatges socials i per això molts dels seus esforços els dediquen a aconseguir pactes amb l’administració: “les propostes que fem a l’administració són perquè destini pressupostos públics o bé per comprar habitatges que venen els bancs o bé per promoure habitatges de lloguer per part de l’administració i que es donin facilitats a les entitats socials per poder fer-ho”. A més, demanden ajuda per a les persones que estan en pisos amb lloguer de mercat i que no poden pagar-lo, i pressionen perquè els bancs cedeixin pisos, però “aquest és un tema en el que no ens en sortim i els bancs segueixen tenint molts pisos buits”, explica.

 

“Catalunya té el percentatge d’habitatge social més baix d’Europa, i això fa que sigui molt difícil garantir el dret a l’habitatge”, Carme Trilla

 

Treball
Les persones amb trastorns de salut mental també tenen més complicat accedir a llocs de treball en el mercat ordinari que el col·lectiu de persones amb discapacitat i en situació de pobresa i exclusió social, però, segons els resultats del Baròmetre, les persones més contractades per entitats del Tercer Sector són les que tenen discapacitat intel·lectual, i en segon i tercer lloc les persones amb algun trastorn de salut mental i les persones amb discapacitat física.

 

En el cas dels centres especials de treball no subvencionats la situació canvia. Mª Antònia López, Cap de Servei de Programes per a la Diversitat de la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa de la Generalitat de Catalunya, indica que la majoria de contractacions són de persones amb discapacitat física (l’any 2016 es van realitzar 418), seguit de les persones amb discapacitat sensorial (99), amb discapacitat intel·lectual (57) i les persones amb trastorns de salut mental (37).

 

Segons les dades del Baròmetre, la gran majoria de les persones amb discapacitat o trastorn de salut mental destinen el seu treball a tasques productives. Molt per sota se situen les persones que es dediquen a l’atenció a les persones usuàries, les que desenvolupen tasques administratives, i les que tenen càrrecs de direcció o gerència.

 

Quant al pressupost, el Baròmetre indica que per àmbit d’intervenció el treball protegit és la segona àrea que més s’emporta amb més de 450 milions d’euros l’any, i per persona atesa el treball protegit ocupa el primer lloc perquè és al que es dedica més pressupost (33.714€/any), però cal tenir en compte que aquest àmbit inclou despeses no relacionades directament amb l’atenció directa, sinó amb l’activitat productiva i comercial.

 

Malgrat la situació de crisi, “els CET s’han anat mantenint perquè al tenir moltes ajudes hi ha hagut possibilitat de contractació i gràcies a les entitats del Tercer Sector s’ha aconseguit que no es destrueixin llocs de treball; hi ha hagut un manteniment dels llocs de treball en la discapacitat física i la salut mental i un creixement en l’àmbit de la discapacitat física i sensorial”, explica López. Per aquest 2018 “la intenció és la de mantenir la situació que teníem al 2017”, afegeix.

 

“Hi ha hagut un manteniment dels llocs de treball en la discapacitat física i la salut mental i un creixement en l’àmbit de la discapacitat física i sensorial”, Mª Antònia López

 

Atenció i pressupost
Els resultats del Baròmetre destaquen el fet que un 21,8% de les entitats del Tercer Sector Social atenen el col·lectiu de persones amb discapacitat, un 15,6% a les persones en situació de pobresa i exclusió social, i només un 5,2% al de salut mental, encara que les persones que demanden atenció és més alt en el cas de la salut mental amb un 20% i d’un 14,8% en el de la discapacitat. El col·lectiu que demanda més atenció és el de pobresa i exclusió social amb un 30,5%.

 

Per franges d’edat, les persones amb problemes de salut mental són ateses en major percentatge que les persones amb discapacitat i en situació de pobresa i exclusió social en l’edat adulta i en persones grans, però en la resta de franges d’edat l’atenció és més elevada en el col·lectiu de persones amb discapacitat i pobresa i exclusió social.

 

A més, les persones amb discapacitat és el grup al que va destinat més pressupost, un 35,4%, en segon lloc es troba el col·lectiu de persones en situació de pobresa i exclusió social amb un 24,1%, i el col·lectiu de salut mental se situa en el tercer lloc amb un 20,9%. La despesa per persona, però, en el col·lectiu de persones amb discapacitat és de 4.627€ a l’any, en el de salut mental és de menys de la meitat, 2.029€ a l’any, i en el de pobresa i exclusió social és de 1.531€ a l’any.

 

situacioSM grafic

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail