Què cal saber de la proposta del nou model d'atenció a les persones

gestiosalutL’administració pública compta des de ja fa anys, com una opció sostenible, amb el Tercer Sector Social per contractar serveis d’atenció a les persones. En els darrers anys, però, el Tercer Sector Social ha reclamat que els seus serveis siguin més valorats per fer front a les empreses mercantils, que sovint els treuen feina oferint uns preus més econòmics per la prestació, però baixant el nivell de qualitat. Descobrim quina és la situació dels serveis d’atenció a les persones i quins beneficis poden portar els canvis dels propers anys.

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

Les lleis de contractació pública vigents afavoreixen que empreses i organitzacions no relacionades amb el Tercer Sector Social trobin en la gestió de serveis d’atenció a les persones un important nínxol de negoci. Les lleis de contractes han permès durant anys que les empreses que presentin importants rebaixes econòmiques en una licitació tinguin més puntuació. Per Joan Segarra, president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya, el problema va més enllà: "Si una administració estableix un pressupost de 100.000 € per un projecte però ja diu que qui el faci més barat l’obtindrà i l’atorga al que li ofereix fer-lo per 80.000, no només hi ha 20.000 € que ja no van destinats a aquest servei, sinó que el següent cop que sortirà a concurs ho farà directament per 80.000", fent que cada cop la rebaixa de preu sigui més gran i que cada cop es destinin menys fons a serveis d’atenció a les persones.

 

Des de la crisi econòmica del 2008, en el Tercer Sector Social es va detectar que les retallades en els recursos per a serveis i les subhastes cada cop anaven a més. Aquesta situació també afectava les grans empreses i les patronals mercantils, de manera que entre totes les parts interessades es va crear el Codi de Bones Pràctiques, que millorava les condicions de contractació per part de la Generalitat de Catalunya. A aquest panorama es va sumar l’aparició, l’any 2014, de la Directiva 24/2014/UE del Parlament Europeu sobre Contractació Pública, que afirma que els serveis d’atenció a les persones no han de ser objecte d’especulació de mercat i que els governs han de gestionar els serveis amb entitats del territori que reinverteixin els beneficis en el mateix territori.

 

Amb la publicació de la Directiva Europea el 2014 va començar arreu el procés de transposició europea, durant el qual s’havia de traslladar el que deia la directiva a les lleis pròpies de cada país. A l’Estat espanyol aquesta transposició no va seguir la línia marcada ni els temps establerts, fet que va obrir la possibilitat que cada comunitat autònoma regulés en aquest àmbit segons li va semblar. El Govern de Catalunya va preparar un Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones i el va presentar l’agost del 2017, però va quedar paralitzat en decaure la legislatura. Amb l’aprovació de la Ley de Contratos del Estado, el setembre del 2017, es va assumir la legislació vigent a cada autonomia en relació amb la contractació pública.

 

En aquest context es va presentar, el passat mes d’abril, la proposta de Llei d’Acció Concertada amb la Iniciativa Social Sense Afany de Lucre, recollida per La Confederació i treballada en el Grup de Treball Models de Col·laboració Publicosocial, on han intervingut diverses entitats, federacions i associacions del Tercer Sector Social. El dia 10 de juliol d’enguany el Govern de la Generalitat de Catalunya va ratificar el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que es volia aprovar abans de finalitzar el 2017 però havia quedat paralitzat.

 

 grafic atenciopersones

 

Quina és la situació actual?
El projecte de llei de la Generalitat, ratificat en roda de premsa per la consellera de Presidència i portaveu del Govern Elsa Artadi, prioritza criteris de qualitat i excel·lència per sobre de puntuacions econòmiques a l’hora d’escollir les entitats o empreses que hauran de prestar serveis d’atenció a les persones, valorant també la responsabilitat social dels licitadors en diversos aspectes, com ara les condicions laborals i les mesures d’igualtat de gènere, les mesures de responsabilitat ambiental, les mesures d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió i el compliment de la legislació tributària.

 

La proposta va en la línia de la que va presentar la Confederació. Pel seu president, Joan Segarra, "tot i que és cert que s’han fet passos endavant per treure valor al preu i donar-ne més a la qualitat, no és suficient. En la nostra proposta el preu perd tota la força, i aquí en segueix tenint perquè és una dinàmica de contractació pública". Insisteix en el fet que aquest tipus de serveis han de quedar al marge de la contractació pública, "i no ho diem nosaltres, ho diuen les Directives Europees i la mateixa Llei estatal de Contractes del Sector Públic".

 

Segarra afirma que són projectes compatibles i que el del Govern suposa un pas endavant, però que cal fer més. Per exemple, la proposta de la Confederació inclou la gestió de projectes d’un mínim de 8 anys: "si ens donen més continuïtat i més garanties podem plantejar inversions que, empresarialment, en dos anys no podem fer", explica. En canvi, la proposta del Govern preveu contractes d’un màxim de 3 anys. Mentre la proposta de la Generalitat regula el marc contractual, La Confederació vol regular la fórmula no contractual (el que anomenen acció concertada amb la iniciativa social sense afany de lucre). "Entenem que només des d’aquest marc no contractual, fora de les lògiques de la contractació pública, podrem assolir un nou model de col·laboració publicosocial per la gestió de serveis d’atenció a les persones", explica el president de La Confederació.

 

"Si avancem cap a un model de gestió de Tercer Sector ens enfortirem com a societat", Joan Segarra

 

Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, valora el projecte de llei com a important perquè "la normativa pretén evitar la interferència d’empreses que prioritzen els beneficis en detriment de la qualitat del servei. Posar per davant aquests criteris de qualitat i excel·lència afavoriria clarament les persones, però també les professionals".

 

D’altra banda, des de la Unió s’ha treballat en el projecte +FUTUR, que vol identificar els reptes de futur de les organitzacions sanitàries i socials davant els nous perfils de pacients i dels canvis en les polítiques de salut, incidint més en l’àmbit comunitari per treballar en la prevenció de malalties. "Creiem que el repte de transformar a nivell global el model d’atenció a les persones, des del punt de vista sanitari i social, hauria de ser una prioritat estratègica de govern, perquè afecta directament la salut i el benestar de la ciutadania”, explica la directora general de La Unió, Roser Fernández. Tot i això, també explica que cal que el canvi surti de dins les mateixes entitats, i treballar des de la base: "El canvi ha de venir de l’àmbit comunitari. El que es pugui fer a petita escala a les entitats no cal que es dirigeixi a l’atenció primària".

 

Perspectives de futur
Un punt clau en l’agenda de la Confederació és donar a conèixer la seva proposta entre les entitats del Tercer Sector Social. Segons Segarra, "també cal fer entendre a la gent els avantatges de la gestió de serveis per part del Tercer Sector: no ens ha de ser igual que un servei estigui gestionat per una entitat del Tercer Sector que si ho està per una empresa mercantil. Si avancem cap a un model de gestió de Tercer Sector ens enfortirem com a societat".

 

La Unió presentarà els resultats del seu projecte el 13 de setembre. "Serà el punt de partida per veure en quines línies ens hem d’implicar, quins plantejaments fem i com ens obrim al món per veure què s’està fent al nostre entorn més proper i quines respostes es donen als reptes", explica Roser Fernández. Properament es reprendrà la tramitació del projecte de llei del Govern, qüestió que Francina Alsina veu com "una oportunitat de posar en valor el que saben fer les entitats socials: treball de proximitat, dimensió comunitària i coneixement de les persones".

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail