Les aules, el primer esglaó de la sensibilització

sensibilitzacioaules 1Els trastorns de salut mental són un dels problemes més freqüents a les aules però, alhora, el que més es desconeix tant per part de l’alumnat com de l’entorn educatiu. Coneixem dos dels programes més significatius que ajuden a resoldre aquest desconeixement a les aules catalanes.

Escrit per: Laura López

 

Més del 70 % dels problemes de salut mental sorgeixen abans dels 18 anys. A més, un 20 % de persones joves estan afectades per un trastorn de salut mental, el 50% oculten el problema al seu entorn i el suïcidi és la segona causa de mort entre les persones joves catalanes. Aquestes dades, extretes de l’estudi "La Percepció Social de l’Estigma a Catalunya 2015" realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a Obertament, evidencien que l’edat escolar és el punt d’inici de la problemàtica de salut mental i que cal una intervenció a nivell educatiu que previngui molts d’aquests casos o, almenys, que ajudi tant l’alumnat com el professorat a trobar solucions.

 

"What’s up! Com vas de salut mental?"
Des d’Obertament fa tres anys que treballen amb el projecte "What’s up! Com vas de salut mental?", dissenyat conjuntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i que tracta l’estigma i la discriminació entre les persones joves de 3r d’ESO de centres públics i concertats. Helena Quesada, tècnica del projecte, explica que van començar a fer sensibilització al col·lectiu jove perquè les estadístiques són bastant preocupants: "Del programa Salut i Escola del Departament de Salut es desprenia la dada que el 30 % de les preguntes que feien les persones joves eren sobre temes de salut mental".

 

A partir d’aquí van posar en marxa el projecte en l’àmbit educatiu perquè l’escola i l’entorn dels i les adolescents i joves "sigui un lloc on es pugui parlar de manera normal de salut mental com de qualsevol altre tema, i també perquè si surt un problema es pugui demanar ajuda a temps i no entrar en el cercle de no parlar-ne per por que t’etiquetin o et rebutgin", diu Quesada.

 

 sensibilitzacioaules 2

 

Aquest projecte és únic a Catalunya i a l’Estat espanyol; no n’hi ha cap altre tan complet, ja que no és només una intervenció puntual, sinó que és un projecte curricular: "Sensibilitzem el professorat i el formem perquè dugui a terme les onze unitats didàctiques que es corresponen amb matèries i competències que ha d’assolir l'alumnat de 3r d’ESO". Des d’Obertament faciliten els materials al professorat i l’alumnat, i durant un trimestre han d’aplicar-los en diferents matèries (llengües anglesa, francesa i catalana, matemàtiques, educació física, biologia i geologia, i cultura i valors). S’introdueix la temàtica de salut mental en les diferents matèries "com qualsevol altra temàtica, i es tracta des de la perspectiva dels prejudicis i la discriminació i des d’una vessant comunitària, sempre generant debats i exemples i compartint experiències", comenta Quesada.

 

«#Descubre. No bloquees tu salud mental»
A nivell estatal, el programa més desenvolupat i que ha tingut millor acollida és el que va crear fa quatre anys la Confederación Salud Mental España, anomenat «#Descubre. No bloquees tu salud mental». És una iniciativa de sensibilització amb l’objectiu d’informar i prevenir els trastorns mentals i les addiccions en el context educatiu. Un total de cinquanta entitats adherides a la Confederación han assistit aquest any a escoles i instituts per impartir xerrades.

 

A Catalunya, una de les entitats que porta a terme aquest programa és l’Associació Salut Mental La Noguera. Beatriu Folguera, coordinadora d’aquesta entitat i de l’aplicació del programa, explica que des de la Confederación els proporcionen els materials de difusió i des de l’entitat "contactem amb diferents centres de secundària de la comarca per planificar la xerrada informativa; nosaltres ens mirem el material, el treballem entre la psicòloga, la treballadora social i l’educadora social, i l’actualitzem afegint algunes dinàmiques de treball més participatives".

 

"Es decideixen a parlar amb mi perquè veuen que poden estar malament però que se'n poden sortir" Niobe Portero

 

Faciliten als centres els materials i els cartells de difusió, però l’alumnat no en té informació prèvia, ja que l’obtenen a través de la xerrada. Després conviden els centres perquè continuïn treballant el tema amb l’alumnat: "L’àmbit de la salut mental i les drogues hi ha centres que el treballen a través de tutories, i quan apareix algun cas intervenen; nosaltres, el que aportem és la part de sensibilització". Folguera creu que la xerrada, que només dura una hora, es queda curta, així que "estem mirant d’ampliar-ho i fer dues sessions, una d’informativa i una altra de debat on pugui assistir un testimoni de perfil jove, encara que és bastant difícil trobar-ne un; també estem pensant com arribar a les AMPA per fer que als pares i a les mares també els arribi la informació".

 

El programa "#Descubre" planteja la xerrada informativa a través d’una presentació en la qual, primer, es parla sobre què és la salut mental i quins són els trastorns de salut mental més freqüents; després, es tracta el tema de les drogues, comentant què són i quins tipus hi ha; i al final es parla de les addiccions sense substància, fent referència a les noves tecnologies.

 

sensibilitzacioaules 3

 

La importància del testimoni
La figura del testimoni és fonamental en el projecte "What’s up!". La primera part del projecte consta de l’aplicació curricular dels materials a l’aula, però la segona part és una xerrada per part d’un activista d’Obertament que explica la seva experiència amb la salut mental en primera persona.

 

La Niobe Portero és activista d’Obertament, té vint-i-sis anys i ha participat en totes les edicions del projecte com a testimoni. Explica que el prejudici més freqüent amb què es troba és que les alumnes pensen que les persones amb problemes de salut mental "estem pirades i anem amb una camisa de força, es creuen tot el que surt a les pel·lícules. El que faig és explicar-los que tenir un trastorn de salut mental no és una cosa estranya, que a mi m’ha passat i tinc pare i mare, germanes, una família, i no estic tirada al carrer; que les situacions que veuen a la televisió i al cinema no són reals, i que tenir un trastorn de salut mental pot ser patir una depressió o un moment puntual d’ansietat, que tens un moment en el qual et bloqueges, i que li pot passar a tothom".

 

El que més preocupa les adolescents i joves és el seu entorn: "Els preocupa què li pot passar al seu amic o a la seva amiga, i si els passa a elles tenen molts dubtes sobre com explicar-ho, quina reacció tindran el seu pare, la seva mare i les amistats, com les veurà l’entorn quan ho expliquin", comenta la Niobe. També és molt recurrent el tema dels trastorns alimentaris. "Moltes alumnes creuen que els companys i les companyes ho fan per cridar l’atenció, perquè són superficials i es volen assemblar als models de les revistes. Els costa identificar que els trastorns alimentaris tenen a veure amb com et sents, i per això hi ha molts temes que els lligo amb el bullying, perquè hi estan directament relacionats i perquè així ho entenen millor", especifica.

 

"Els preocupa què li pot passar al seu amic o la seva amiga, si els passa a elles tenen molts dubtes sobre com explicar-ho, quina reacció tindran el seu pare, la seva mare i les amistats, com les veurà l'entorn quan ho expliquin" Niobe Portero

 

El testimoni de la Niobe és molt valuós per a l’alumnat. Moltes vegades es converteix en un referent per a les joves, perquè tenen un problema i "es decideixen a parlar amb mi, perquè veuen que poden estar malament però que se’n poden sortir; jo, l’únic que puc fer és escoltar-los i dir-los el que jo vaig fer".

 

Formar també el professorat
La importància de desenvolupar projectes i programes sobre salut mental en l’entorn educatiu no tracta només d’educar l’alumnat, sinó de donar eines i informar també el professorat. Segons el document "L’estigma i la discriminació als entorns educatius", desenvolupat dins l’estudi "L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016" per Obertament, la UAB i Spora Sinergies, es fa palès que en l’entorn educatiu les persones diagnosticades amb un trastorn de salut mental no reben un tracte que respongui a protocols clars i establerts. Davant aquesta situació, indica el document, les possibilitats que la comunitat escolar reaccioni guiada pels estereotips i els prejudicis augmenten significativament.

 

El document explica que les escoles disposen de persones professionals especialitzades en l’atenció personalitzada, però no són expertes en salut mental i per això també augmenta la desatenció, per la manca de preparació de les persones professionals. La falta d’un mètode compartit fa que l’alumnat amb trastorn mental estigui subjecte a l’atzar de l’aprenentatge assolit per cada mestre/a. Els principals motius que dificulten la gestió dels trastorns mentals a les aules són el desconeixement del diagnòstic per part del personal docent, la manca de persones professionals especialitzades i la manca de formació.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail