Prescripció social, el nou repte dels CAP per baixar el consum de psicofàrmacs

prescripcio1Pot sobtar-nos anar a una visita mèdica al CAP i sortir-ne amb una prescripció on no hi ha apuntat cap medicament, i on en canvi ens han receptat el taller de ioga al centre cívic, un club de lectura o el servei de recerca de feina d’una entitat del barri. Aquest és l’objectiu dels centres de salut a Catalunya per a les persones que transmeten a la consulta malestar psicològic. Amb la ja coneguda Prescripció Social, l’Atenció Primària vol millorar el benestar de les persones vinculant-les més a la comunitat, i aconseguir així baixar el consum de psicofàrmacs.

Escrit per: Beatriz Castillo

 

Més comunitat i menys fàrmacs va ser el missatge, l’any 2015, del que era en aquell moment el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz. Va anunciar la posada en marxa de la Prescripció Social, però no ha estat fins fa pocs mesos que alguns centres d’atenció primària (CAP) l’han començat a  practicar.

 

The King’s Fund, una entitat anglesa dedicada a millorar la salut, explica en el seu web que la Prescripció Social «és una eina que permet que els metges i les metgesses de família, el personal d’infermeria i altres professionals d’atenció primària remetin a les persones a una sèrie de recursos locals no clínics, tenint en compte que la salut està determinada principalment per factors socials, econòmics i ambientals». Els programes de Prescripció Social a Catalunya es basen en l’evidència que la participació regular en activitats comunitàries ajuda les persones amb malestar emocional i trastorns de salut mental a desenvolupar recursos socials i psicològics, reduir el consum de psicofàrmacs i mantenir un estil de vida saludable.

 

No és d’estranyar que la posada en marxa s’hagi allargat en el temps, ja que "requereix anar implementant diferents fases", ens explica Trinidad Salvador, infermera i referent comunitària en Prescripció Social de majors de 65 anys del CAP de Poblenou. "Primer s’ha de realitzar el mapeig dels recursos comunitaris del barri on poder derivar i, després, la formació a personal mèdic i d’infermeria en detecció del malestar emocional a la consulta i la derivació de les persones als recursos", indica.

 

"Quan una professional a consulta detecta que pot tenir una pacient amb malestar emocional, li passa el test de benestar emocional i el test de suport social" Trinidad Salvador

 

Detectar i gestionar el malestar emocional al CAP
Salvador va ser l’encarregada de formar-se en detecció de malestar emocional del CAP del Poblenou, amb la idea de formar ella després la resta de personal del
centre mèdic que atén a consulta. "El que fem és que, quan una professional a consulta detecta que pot tenir una pacient amb malestar emocional, li passa el Test de Benestar Emocional i el Test de Suport Social, on et fan preguntes tipus: “et sents útil?”, “tens energia per fer coses?”, o “afrontes bé els problemes?”, entre d’altres". Segons els resultats, poden valorar el nivell de benestar emocional de la persona i si necessita Prescripció Social o no. En el cas de ser una persona que es deriva al programa de Prescripció Social, "se li passa el test abans i després de realitzar l’activitat comunitària".

 

Tot plegat és un canvi important en la pràctica de l’atenció primària, que el que busca a llarg termini és reduir el consum de psicofàrmacs i les derivacions a centres de salut mental, realitzant una primera acció de prevenció i intervenció, per evitar la cronificació.

 

El CAP del Poblenou ha posat en marxa la Prescripció Social des de finals del 2017, i s’ha organitzat sota dues línies d’actuació, diu Anna Ustrell, adjunta a la Direcció de l’EAP Poblenou i responsable del programa. "El personal mèdic i infermer, si detecta una pacient a consulta amb malestar emocional, segons les característiques, la derivaran a la treballadora social o a la referent comunitària. La treballadora social s’encarrega de les persones en edat laboral si tenen malestar emocional relacionat amb l’atur, i els busca una sortida d’itinerari d’inserció laboral en diferents entitats del barri". D’altra banda, explica Ustrell, "tenim les persones majors de 65 anys amb malestar emocional relacionat amb la solitud i l’aïllament. En aquest cas és la referent comunitària qui cerca els recursos socials del barri on derivar-les".

 

Trobar els recursos comunitaris adients
Una de les dificultats que fins ara tenien els CAP a Barcelona era la de trobar recursos comunitaris on derivar les pacients, un aspecte que pot quedar resolt amb el Mapa d’Actius que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona. "El Mapa d’Actius és un suport web obert al públic, que hem creat a l’Ajuntament de Barcelona, on totes les entitats poden penjar els seus recursos socials i comunitaris. Aquí no trobaràs centres de salut mental perquè només hi ha actius de caràcter comunitari", explica Pilar Solanes, la directora del Programa de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Han arribat a un acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona, i ara el Mapa d’Actius es pot consultar des de la història clínica de cada pacient. "El personal mèdic, quan obre la història clínica, pot veure els actius comunitaris disponibles a la seva àrea i buscar l’actiu que necessita la persona segons les seves característiques, i fer així la Prescripció Social", diu Solanes. El Mapa et permet cercar per Territori (Districte, Barri i Àrea Bàsica de Salut), Àmbit d’Actuació (temes i objectius), Característiques de la Població (Gènere, Grup d’Edat i Població Diana) i Tipologia d’Acció (Tipus de Recursos i Aficions).

 

prescripcio2

 

Actualment, el Mapa d’Actius compta amb un total de 1.650 actius registrats. Encara que és també un recurs molt nou i que va néixer fa cinc anys amb un altre objectiu que no era la Prescripció Social, "quan paral·lelament la Generalitat de Catalunya va començar a parlar de Prescripció Social, com que ja havíem començat a treballar amb l’Atenció Primària, ens van dir que el mapa els aniria bé per a això, i vam retreballar el Mapa des de l’orientació de la Prescripció Social, fins aconseguir el que tenim ara", diu Solanes.

 

Joan Lluís Ferrer, tècnic del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, és una de les persones que tenen contacte directe amb els CAP i els presenten el Mapa d’Actius: "Quan hem anat als CAP, el que ens han transmès és que intentaven treballar la inserció comunitària però els faltava una eina i no sabien com solucionar la Prescripció Social, perquè no sabien què passava a la seva àrea fora del centre mèdic".

 

Ara, amb el Mapa d’Actius, saber què passa fora del centre mèdic, a nivell de recursos comunitaris, pot ser una mica més fàcil. El districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, de moment, és el que compta amb més actius registrats, amb un total de 342, en comparació amb Ciutat Vella, que només té 222 actius registrats. El Mapa d’Actius encara és molt nou, i des de l’àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona estan presentant el recurs en diferents centres mèdics de
Barcelona i àrea metropolitana. De moment, l’EAP de Sardenya i els CAP de Casernes, Carmel i Sant Andreu ja l’estan utilitzant.

 

Pastilles versus activitats comunitàries
Solanes veu molts avantatges en la Prescripció Social i el Mapa d’Actius, i creu que pot ser una gran eina per als CAP. "Si jo vaig al CAP perquè no puc dormir a les nits, al CAP m’hauran de preguntar per què em passa això. El resultat pot ser que em donin només una pastilla per dormir o que treballin amb mi com vincular-me a la comunitat per millorar el meu benestar emocional. Si qui m’està orientant sobre un recurs comunitari és el meu metge o la meva metgessa, que per a mi és una persona de referència, això té incidència sobre la desmedicalització i sobre la salut mental".

 

"Amb el mapa d'actius, el personal mèdic, quan obre la història clínica, pot veure els actius comunitaris de la seva àrea i fer així prescripció social" Pilar Solanes

 

Per la seva banda, Trinidad Salvador creu que al CAP del Poblenou encara estan en una fase molt inicial perquè les persones que reben una Prescripció Social la prefereixin per sobre dels medicaments. "A les persones els costa anar als recursos socials als quals les derives, encara que els truquem per recordar-los la cita i les acompanyem. Cal fer un canvi d’actitud, i ara els sembla més fàcil la pastilla que no pas canviar els hàbits de vida. Tenim molta feina d’ara endavant, i els resultats arribaran a llarg termini".

 

Beneficis per a les entitats del Tercer Sector
Una de les altres cares de la moneda de la Prescripció Social és el benefici que en poden treure les entitats del Tercer Sector per aconseguir que els seus serveis arribin a persones a les quals fins ara els costava molt arribar, perquè la seva interacció amb els recursos comunitaris no passava del CAP.

 

Aquest és el cas dels serveis Itínere d’inserció laboral de la Fundació Joia. Jordi Formiguera, el gestor transversal de la inserció laboral en aquesta entitat, explica que és molt important que les persones professionals del CAP que realitzen Prescripció Social coneguin aquests tipus de recursos de prop, perquè "moltes vegades es pensen que serveis com Itínere o Itínere Joves només són per a casos greus, i el que fem és facilitar l’acompanyament en la recerca de feina a persones amb malestar psicològic. Per això creiem que és important poder fer una presentació d’aquests serveis als CAP, perquè puguin entendre millor la diversitat de recursos que oferim".

 

Marian Alzamora, gestora transversal dels serveis de rehabilitació comunitària, també de Fundació Joia, explica però que la majoria de persones amb un diagnòstic de salut mental es visiten als recursos especialitzats, "normalment als centres de salut mental de la seva àrea bàsica de salut", encara que «també trobem un volum important de persones que conviuen amb un diagnòstic de salut mental que, pel fet de ser menys greu, se’n fa el seguiment des de l’atenció primària, amb el metge o la metgessa de capçalera, i amb el suport de l’equip psiquiàtric». És en aquest perfil de persones on Alzamora creu que s’ha de presentar la Prescripció Social.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail