Cinc col·lectius amb discapacitat trenquen murs en la cerca de feina

inserciojoves1Les últimes dades de contractació a Catalunya indiquen que, en comparació amb els anys de la crisi, l’ocupació en el mercat laboral ordinari puja, però lentament. La població jove en edat de treballar és un dels col·lectius que es troba en una posició més difícil a l’hora de trobar feina. Si a més hi sumem una discapacitat, la situació és més complicada. Segons les darreres publicacions de l’Observatori del Treball, només un 0,46% del total de contractacions anuals correspon a persones amb discapacitat. Els col·lectius i les entitats representants de les diferents discapacitats continuen treballant per fer-hi front.

Escrit per: Gisela Giralt

 

El trànsit de la formació al treball, l’edat en la qual es pot fer aquest trànsit i la precarietat en les ofertes de feina dirigides a les persones joves són, en termes generals, les principals problemàtiques amb les quals es troben per accedir a un lloc de feina. En el cas, però, de les persones joves que a més hi sumen una discapacitat els tipus de dificultats són diferents, depenent del col·lectiu al qual pertanyen –salut mental, intel·ligència límit, discapacitat intel·lectual, física, i auditiva–, ja que cadascun compta amb els seus propis fronts.

 

Lola Montejo és la coordinadora de la Xarxa per la Inclusió Laboral de Barcelona (XIB). La XIB va néixer el 2014, impulsada per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), enmig de la crisi econòmica, i està formada per vuit entitats dins les quals queden representats tots els  col·lectius amb discapacitat que conviuen a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

 

Montejo té molt clar que "la realitat de la joventut amb discapacitat no és la realitat de les persones sense discapacitat", i que hi ha moltes diferències en general. "S’ha avançat molt en l’escolarització, però encara queda molt per avançar en una escolarització inclusiva. Això és degut al fet que encara hi ha un gran problema de comunicació i desinformació". Per això també, explica Montejo, una de les accions principals que està desenvolupant la XIB és la de crear relació i lligams amb els gremis de Barcelona perquè «les petites empreses i les microempreses no estan dotades de recursos que facilitin l’accés a informació i a la responsabilitat social». Montejo remarca que sense el "pilar fonamental" que són les entitats socials no es pot aconseguir un treball conjunt, "ja que cada discapacitat és diferent i dins de cadascuna hi ha tantes diferències com persones".

 

"A les empreses hi cal una formació en els recursos humans per atendre les persones amb trastorns de salut mental"
Aitor (23 anys. Salut Mental)

 

Salut mental
L’ALBERT (nom fictici per petició expressa de l’entrevistat per preservar la seva intimitat, 29 anys) pateix epilèpsia crònica des dels 13, fet que li provoca temporades d’ansietat i depressió. Fa dos anys que busca feina i actualment està en procés de recerca d’ofertes que s’ajustin a les seves qualitats. De la mà de la Fundació Joia, tot just comença un taller d’entrevistes que l’ajudin a expressar-se millor i sentir-se més segur. Des del seu punt de vista, la principal dificultat a la qual s’ha enfrontat a l’hora d’entrar al mercat laboral ha estat la de tenir poca experiència laboral. "El mercat és molt competitiu. Demanen molta experiència i jo he treballat de dependent, però sempre de manera temporal. A això s’hi sumen els nervis i la inseguretat, i a l’hora de fer l’entrevista ho passes malament."

 

L’AITOR (23 anys) pateix depressió major, ansietat i una lleugera fòbia social. Després d’haver treballat d’auxiliar de cuina en un restaurant, es va adonar que la rapidesa que requeria la feina no encaixava amb la seva personalitat tranquil·la. Des d’aleshores, i sempre acompanyat per la Fundació Joia, ha estat buscant feina durant dos anys. Per ell, la demanda d’experiència per part de les empreses també ha significat un "gran mur", tot i que l’entrevista ha estat el seu principal obstacle. "A les empreses cal una formació en recursos humans per atendre a les persones amb trastorns de salut mental. No li pots exigir el mateix ritme de treball a una persona amb ansietat que a algú que no en pateix."

 

Tant l’Albert com l’Aitor formen part d’un dels serveis Itínere Joves, una de les modalitats de servei d’inserció laboral que ofereix la Fundació Joia. Ara es poden trobar diferents Itínere Joves als districtes de Sant Martí, Nou Barris, Gràcia i Sants de Barcelona, per aconseguir, diu Jordi Formiguera, el gestor transversal d’inserció laboral d’aquesta entitat, "apropar físicament el servei a cada territori". A aquest servei hi arriben els usuaris i les usuàries amb trastorns de salut mental que estan més propers a la inserció a l’empresa ordinària, "perquè tenen la motivació, les capacitats i una certa autonomia per poder, pel seu compte, tenir recursos per entrar al mercat laboral", explica. Formiguera considera essencial mantenir una relació molt estreta amb el sector empresarial, i explica que el seu equip el que busca és crear un vincle que vagi més enllà de posar en contacte només les persones usuàries i les empreses. "Una de les accions que fem, donat que en el món de les empreses a vegades hi ha un cert estigma o desconeixement sobre la salut mental, és organitzar visites amb joves. Així, poden conèixer el mercat laboral des de dins i els diferents perfils laborals, alhora que es facilita la reducció del desconeixement i la por d’aquest col·lectiu per part de l’empresa." A més a més, defensen que darrere de la contractació d’una persona jove com l’Aitor o l’Albert sempre hi haurà el suport d’una persona professional que hi ha treballat prèviament i amb qui manté un seguiment constant.

 

"A vegades, el fet de no tenir elements externs que recordin que hi ha una discapacitat fa que manqui sensibilitat i empatia"
Alexandra (28 anys. Discapacitat física)

 

Discapacitat física
L’origen d’aquest desconeixement o manca d’informació per part de les empreses, explica Mireia Martínez, responsable de l’Àrea d’Inserció Laboral de persones amb discapacitat física d’ECOM, rau en els estereotips que històricament han acompanyat les discapacitats. "Moltes vegades no portem prou bé el discurs de la pluralitat. Hem de vigilar de no connectar amb clixés i imatges mentals. No totes les discapacitats físiques són una persona en cadira de rodes. Hi ha discapacitats invisibles, que no es veuen, i projectar la imatge mental equivocada pot anar en contra de donar oportunitats a la diversitat." Actualment, ECOM compta amb set equips de treball a Barcelona i Tarragona, que acompanyen les entitats associades i presten el  servei d’inclusió laboral.

 

L’ALEXANDRA (nom fictici per petició expressa de l’entrevistada per preservar la seva intimitat, 28 anys) pateix hiperlaxitud. Actualment treballa a l’Aeroport de Barcelona de manera temporal. Després d’estar un temps a l’atur, ECOM la va ajudar a preparar-se i a trobar feina. Tot i que no ho posa en el seu currículum, l’Alexandra deixa clar a les entrevistes quina és la seva discapacitat i pregunta pels requisits de la feina que la poden afectar. "Jo no puc aixecar gaire pes, estar a peu dret gaire estona o en una zona on faci molta calor. A vegades, el fet de no tenir elements externs que recordin que hi ha una discapacitat fa que hi manqui sensibilitat i empatia". En aquest sentit, li ha estat molt útil identificar-se amb el certificat de discapacitat, ja que se li han obert més portes. De fet, l’empresa per a la qual treballa actualment només contracta persones que tinguin el certificat de discapacitat. Tot i així, l’Alexandra creu que el fet de tenir un grau mínim d’hiperlaxitud  interessa a les empreses, que "ho veuen com una bona oportunitat de contractació perquè hi ha menys risc que s’agafi la baixa".

 

L’ISAAC (31 anys) pateix un 76% de minusvalidesa física acompanyada d’una minusvalidesa psíquica. Gràcies a ECOM, explica, ha après a elaborar el currículum, ha participat en cursos formatius i actualment fa pràctiques com a missatger en un laboratori dental. Tot i que els seus interessos a l’hora de buscar feina són molt amplis, la realitat és que les possibles ofertes que se li presenten són més limitades. "Jo tinc més dificultats a la feina. Tot i que puc caminar, em falla molt la mà i m’és difícil aguantar objectes." Opina que la principal barrera que es presenta entre ell i les empreses és precisament el grau de minusvalidesa. "Quan veuen el percentatge, tenen por perquè no saben si podré fer bé la feina o si l’empresa estarà preparada."

 

 inserciojoves2

 

Intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual
Així com els casos de l’Alexandra i de l’Isaac són molt diferents, cada discapacitat té les seves característiques, que afecten d’una manera o d’una altra depenent de la persona que la pateix. És per això que des de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH) es posa un especial èmfasi en la metodologia amb suport a l’hora de facilitar la inserció laboral de les persones amb intel·ligència límit. Neus Palos, directora de l’Àrea Laboral de l’associació, explica que busquen visibilitzar les qualitats de les persones i no tant la seva discapacitat.  "Remarquem les competències que tenen les persones i posem molt èmfasi en el valor que aporta la diversitat dins un equip de treball o una organització." ACIDH, com les altres entitats, ofereix també suport en tot el procés d’inserció. Des d’una primera visita a les empreses per donar  informació sobre el procés d’incorporació o assessorament a nivell legal, passant pel procés de preselecció i selecció de persones candidates i, finalment, aplicant una metodologia de treball amb suport. Aquesta inclou, com a pilar fonamental, el suport in situ, que consisteix en la presència d’una persona tècnica al mateix lloc de treball. "La idea és que aquest suport es vagi retirant de mica en mica, sense deixar de ser-hi del tot per donar suport a l’equip directiu, els recursos humans, i resoldre dubtes."

 

Discapacitat auditiva
Per altra banda, si bé és veritat que entrar en el mercat laboral amb bones condicions i de manera equitativa és difícil per les mateixes  característiques d’aquest, un obstacle molt important per a les persones joves són les barreres que elles mateixes s’imposen. Des de l’Associació Catalana per a la Promoció de Persones Sordes (ACAPPS) es dona molta importància al treball individual amb els usuaris i les usuàries. Més que una borsa de treball, ofereixen un servei d’acompanyament i de sensibilització, «pel fet que qualsevol feina és accessible per una persona sorda», diu Laia Sullastres, responsable del Servei d’Inserció Sociolaboral. "És molt important visibilitzar que una persona sorda pot fer qualsevol cosa. No podem oblidar que més del 90% de les persones sordes es comuniquen oralment." A ACAPPS fan un anàlisi personalitzat de cada persona per ajudar-la a formar-se, fer recerca de feina i inserir-se de manera que millori la seva qualitat de vida segons les seves competències.

 

L’ANGÈLICA (24 anys) pateix sordesa mitja bilateral. Després d’acabar l’Educació Secundària Obligatòria va iniciar uns estudis que no acabaven d’encaixar amb ella. Va ser aleshores que es va posar en contacte amb ACAPPS, on la van ajudar a decidir què era el que volia fer. Explica que, combinant els estudis amb diverses feines, ha acabat descobrint què és el que li interessa i què s’adhereix més a les seves competències i qualitats. "Vaig treballar de dependenta en una botiga i una perfumeria i no m’hi sentia còmoda. L’ambient em dificultava comunicar-me amb la clientela i els companys i les companyes i sentia que no m’entenien, tot i que sabien que jo pateixo sordesa." Una de les barreres amb què es troben, diu Sullastres, "és que la sensació d’incomprensió en el mateix lloc de feina pot generar inseguretat i desmotivació". És per això que l’Angèlica creu que "no posar-se barreres a un mateix és essencial". Actualment treballa en el camp de l’atenció sociosanitària, mentre continua la seva formació. Està molt satisfeta de la seva evolució, i destaca que "gràcies al procés amb ACAPPS m’he descobert a mi mateixa: què se’m dona bé, i què m’agrada. Hi ha coses que no m’hauria imaginat que podria fer mai".

 

"Gràcies al procés amb ACAPPS m’he descobert a mi mateixa: què se’m dona bé, i què m’agrada. Hi ha coses que no m’hauria imaginat que podria fer mai"
Angèlica (24 anys. Discapacitat auditiva)

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail