Els clubs socials, un espai molt més enllà de l'entreteniment

reporclubs 1La socialització de les persones amb trastorns de salut mental és un dels objectius principals de les entitats dedicades a ajudar i donar suport a aquest col·lectiu, i una de les vies per aconseguir-lo és l’ocupació del temps lliure a través d’un club social, com una via d’apoderament i no només com un espai d’entreteniment. Analitzem dos tipus de funcionament i gestió de clubs socials i com aconsegueixen aquesta socialització.

Escrit per: Laura López

Els clubs socials inicialment es van concebre només com un servei d’entreteniment i esplai, i no s’ha posat prou en valor l’evolució que han fet cap a l’apoderament i la integració social. Amb els anys, els clubs socials han esdevingut espais d’oci, però també són eines de socialització. "L’objectiu és gestionar un servei que cobreixi les necessitats de relació i de xarxa social, un lloc d’ocupació, d’entreteniment, de relació i de pertinença", explica Cristina Ferreti, cap de l’Àrea de Clubs Socials de Fundació Joia. Aquesta entitat disposa de tres clubs socials en diferents districtes de Barcelona que el 2017 van donar servei a unes 325 persones.

 

El Club Social d’aquesta entitat és un servei totalment flexible quant a la forma de veure i de gestionar de cada professional i, a diferència d’altres clubs, no treballa amb llistes d’espera i té un gran volum d’usuaris i usuàries. A més, "els tres clubs es relacionen entre ells tant a nivell de professionals com de persones usuàries; per tant, tenim un ventall enorme d’activitats i grups", comenta Ferreti. Els usuaris i les usuàries poden fer activitats en qualsevol dels clubs encara que per zona els pertoqui un de concret, que és on té la persona professional de referència. I a les persones professionals els passa el mateix, a cada club n’hi ha quatre però quan han de fer activitats pensen en dotze. "El que ens diferencia d’altres clubs és sobretot això, la mirada que tenim d’interrelació entre professionals i persones usuàries", puntualitza Ferreti.

 

"Al Club es crea un nivell d’autonomia que permet que els usuaris i les usuàries dissenyem les nostres pròpies activitats i les dirigim, i això et dona molta confiança", Xavier Ratera

 

Un exemple de socialització
Quan una persona arriba al Club Social de Fundació Joia l’integra com a "part de la seva xarxa social, dels seus contactes, de la seva relació, del seu dia a dia, perquè el club no deixa de ser una microsocietat", remarca Ferreti. Un bon exemple és el Xavier Ratera, usuari del Club Social de Sant Martí i Gràcia d’aquesta entitat.

 

El Xavier es va vincular al servei de Rehabilitació Comunitària de l’entitat el 2010, però el 2015 va fer el salt al Club Social. Ell ha aconseguit trobar en el club una xarxa social molt important que ha fet que la seva vida millori substancialment: "Gràcies al club he trobat parella i he fet un grup d’amistats sòlid amb el qual fem quedades a part del club; estic molt més integrat socialment, he fet molts amics i moltes amigues i he creat una xarxa a la comunitat amb molta força; si no estigués al club, què faria?", explica el Xavier. També comenta que assistir al club l’ha ajudat perquè es fan "coses que estan molt relacionades amb mi i els meus interessos; a més, som un grup molt respectuós, podem parlar de qualsevol cosa, i com que venim tots de tenir un trastorn de salut mental ens entenem i ajudem". I remarca que "al club es crea un nivell d’autonomia que permet que els usuaris i les usuàries dissenyem les nostres pròpies activitats i les dirigim, i això et dona molta confiança".

 

reporclubs 2

 

La vida del Xavier està molt lligada al club també perquè les activitats que fa omplen el seu horari diari. Actualment està fent teatre, art creatiu i "Mirada al Barri" (fotografia); també participa al grup d’activitats d’estiu, a les activitats de cap de setmana, al grup d’Apropa Cultura i al de rutes i excursions, i forma part de les assemblees mensuals. El Xavier creu que és molt important la figura de la referent: "El club m’ha ajudat molt a nivell personal i la figura de la referent és clau, perquè t’orienta sobre el que pots fer i amb ella treballes una sèrie de processos que t’ajuden a integrar-te més en la societat i et faciliten la vida, tant dins del club com fora".

 

Moltes persones poden dubtar sobre si apuntar-se o no a un club social. El Xavier ho aconsella: "Quan tens un trastorn de salut mental no tens ganes de fer res i no vols sortir de casa; ja sé que costa, però recomano que t’hi apuntis perquè faràs activitats que t’agradaran, trobaràs bona companyia i podràs, com en el meu cas, refer la vida després de patir la crisi".

 

"Els casos d’èxit són aquelles persones que a través del Club completen el seu projecte de vida, són més felices i tenen millor qualitat de vida", Cristina Ferreti

 

"Els casos d’èxit com el del Xavier són aquelles persones que a través del club completen el seu projecte de vida, són més felices i tenen millor qualitat de vida", explica Cristina Ferreti. També hi ha persones que fent només un taller o una activitat "ja en tenen suficient, perquè per la seva vida, per la seva problemàtica o per les seves característiques només necessiten aquest tipus de vinculació". De fet, Ferreti puntualitza que el 70% de les persones usuàries del Club Social de Fundació Joia tenen unes altres ocupacions diàries.

 

L’experiència dels Clubs Socials de Fòrum Salut Mental
A Fòrum Salut Mental, l’associació que agrupa 22 entitats del sector de l’atenció sanitària concertada i social en salut mental i addiccions, compten amb una iniciativa que uneix els diversos clubs socials de les diferents entitats membre: el Consell de Clubs Socials. Es tracta d’un espai creat per a l’intercanvi i la trobada entre les persones tècniques de les entitats associades i que "té com a objectiu potenciar la qualitat dels serveis de club social i les accions innovadores d’inclusió en la comunitat i projectes compartits, mitjançant aliances entre les entitats membres", diu Soraya Rubio, responsable del Consell.

 

El Consell centra la seva activitat en l’anàlisi de la situació actual dels recursos dels clubs socials, la seva evolució i les necessitats de millora; i està format per les persones responsables de cadascun dels clubs, que es reuneixen mensualment i també treballen de forma telemàtica. Dins el pla de treball hi ha dos eixos diferenciats: "un de més tècnic, centrat a treballar aspectes teòrics i tècnics, com l’anàlisi de documents, l’avaluació de resultats i les memòries tècniques; i un altre eix més pràctic, en el qual es treballen les activitats i els projectes compartits entre els diferents clubs socials", explica Rubio.

 

"El Consell de Clubs Socials de Fòrum Salut Mental té com a objectiu potenciar la qualitat dels serveis de Club Social i les accions innovadores d’inclusió en la comunitat i projectes compartits", Soraya Rubio

 

Aquestes activitats es porten a terme en tres projectes compartits: el "Club Social de Fòrum Salut Mental a Escena", les "Trobades entre Clubs" i el "Projecte del Bosc Inundat". Dins d’aquests projectes es realitzen diverses activitats conjuntament entre els diferents clubs de les entitats membres de Fòrum, com per exemple sortides d’oci a diferents punts de Catalunya i donar a conèixer els coneixements dels usuaris i les usuàries realitzant obres de teatre i dansa per al públic. "L’important és compartir experiències, perquè ajuda a les entitats a oferir un servei de qualitat, a les persones professionals a adquirir coneixement i als usuaris i les usuàries a gaudir d’activitats compartides i innovadores i a crear nous vincles socials i d’amistat", destaca.

 

reporclubs 3

 

El procés
Si una persona amb un trastorn de salut mental vol vincular-se a un club social, ho té fàcil. El Club Social de Fundació Joia ofereix una sessió informativa cada divendres per a persones que venen derivades d’un centre de salut mental, de qualsevol servei de la xarxa pública o privada de salut mental, i també per a les que venen per iniciativa pròpia. Assisteixen a la sessió que els vagi millor per zona, per establir així contacte amb un equip i una persona professional referent. Les persones interessades surten de la reunió amb un dia i una hora per fer una entrevista amb la persona coordinadora del club de la seva zona. Una vegada a l’entrevista, "es defineix amb la persona un pla d’activitats segons les necessitats que vulgui cobrir en aquell moment", diu Cristina Ferreti, cap de l’àrea de Clubs Socials de Fundació Joia.

 

A partir d’aquí se l’acull en cadascuna de les activitats que hagi escollit i hi participa durant un mes o mes i mig. Després d’aquest període fan les entrevistes de seguiment, objectius i escales d’ocupació, entre d’altres, i comencen el treball individualitzat. El seguiment sol durar uns sis mesos, i després la persona manté el seguiment amb la seva persona professional de referència cada sis mesos per redefinir objectius i realitzar canvis. Ferreti destaca que els objectius que treballen són "de vinculació i participació de xarxa social i de relacions, d’ocupació significativa fora del club i de desenvolupament de competències".

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail