Les persones incapacitades recuperen el dret a vot

repordretvotA finals de l’any passat, el Congrés dels Diputats va tirar endavant una reforma de la llei electoral a favor de retornar el dret a vot a les persones incapacitades legalment per un jutge o una jutgessa. Es tracta d’una reivindicació que fa temps que fan molts col·lectius, com el de  persones amb trastorns de salut mental. Fins ara, quan la família passava a tenir-ne la tutela, la persona perdia automàticament aquest dret per defecte. Aquesta modificació ha beneficiat 100.000 persones a nivell estatal. D’aquestes, 2.500 podran votar a les eleccions municipals de Barcelona el proper 26 de maig.

Escrit per: Gisela Giralt

Segons l’Administració de Justícia de Catalunya, "qualsevol persona pot ser declarada incapaç quan pateixi una deficiència". Això vol dir que la incapacitació es pot demanar quan la persona no pot tenir cura d’ella mateixa i dels seus béns. Aquesta definició abasta persones amb discapacitats intel·lectuals, físiques o sensorials o amb trastorns de salut mental, depenent del grau de discapacitat. La família, doncs —el cònjuge, el pare o la mare, els fills o les filles i els germans o germanes—, pot demanar la incapacitació quan consideri que aquesta mesura és necessària per a la protecció de la persona. S’inicia, aleshores, un procés judicial que finalitza amb una sentència que determina l’extensió i els límits de la incapacitat. Quan aquesta és total, la persona passa a estar sota la tutela de la família o d’una altra persona o d’una entitat, en cas que sigui absent.

 

En aquest sentit, es considera que hi ha dos tipus de capacitat. La capacitat jurídica fa referència a l’aptitud de la persona per posseir els seus drets i les seves obligacions i gaudir-ne, mentre que la capacitat d’obrar constitueix l’aptitud que té per exercir-los. La incapacitació, doncs, suposa que la persona té capacitat jurídica —és a dir, no perd els seus drets—, però no capacitat d’obrar. Per tant, no podria exercir certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni sense l’assistència de qui la representa. Fins fa poc, aquest era el cas del dret a vot.

 

"Treure-li el vot a una persona és comparable a excloure-la de la societat", Rosa Cadenas

 

Rosa Cadenas, presidenta de la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat), creu que "el vot d’aquestes persones és important perquè formen part de la ciutadania i són persones que poden decidir, igual com ho pot fer qualsevol, qui les governa i qui pren les decisions importants perquè funcionem tots com a Estat, com a país, com a municipi". I afegeix que "treure-li el vot a una persona és comparable a excloure-la de la societat".

 

Dincat és la representació catalana del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual. Com a entitat de referència, treballa amb prop de tres-centes entitats associades que vetllen per la defensa dels drets, la dignitat i la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones i de les seves famílies a Catalunya. Entre altres serveis a les entitats federades, Dincat ofereix suport a les famílies de persones incapacitades, informant-les i assessorant-les. Aquest és un dels col·lectius que reivindicava fermament una modificació de la llei electoral a favor de retornar el dret a vot de les persones incapacitades. A finals de l’any passat, la privació d’aquest dret va deixar de ser una norma per convertir-se en una excepció.

 

El 18 d’octubre del 2018, el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat la reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) per retornar el dret a vot a prop de cent-mil persones amb discapacitat, principalment intel·lectual. Totes podran votar, doncs, en les properes eleccions municipals, estatals i europees.

 

repordretvot2

 

A Dincat, la iniciativa de retornar el dret a vot a les persones incapacitades va néixer fa set anys, quan es van començar a crear grups de decisió de persones amb discapacitat. Allà, eren aquestes persones les qui escollien els temes principals a treballar i reivindicar pel que fa als seus drets i així impulsar accions des de la federació. "Hi ha tantes coses a millorar que a vegades ens perdíem en quines eren les prioritats de les persones amb discapacitat directament", diu Cadenas. "I va ser aquí on van sorgir diferents casos de persones que ens explicaven històries pròpies de com se sentien cada vegada que hi havia eleccions i no podien votar."

 

Va ser aleshores que van començar una campanya per treballar conjuntament amb Plena Inclusión, la federació representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a nivell estatal, que també feia temps que tenia aquesta reivindicació sobre la taula. "En un primer moment vam pensar que seria més fàcil impulsar un canvi des del Codi Civil català, perquè no fos una decisió dels jutges o les jutgesses la d’incapacitar una persona per votar o no i es posés l’èmfasi en altres capacitats", diu Rosa Cadenas. Però finalment, sobre la base del treball conjunt amb Plena Inclusión i totes les federacions autonòmiques que reclamaven la modificació, es va aconseguir que la petició de retornar el dret a vot de les persones incapacitades fos aprovada pel Congrés dels Diputats.

 

"Per mi, no poder votar volia dir no poder participar ni donar una opinió personal en política, ser una ciutadana més", Dolors Torrents

 

Dolors Torrents té 49 anys i va ser incapacitada quan en tenia 34, a causa d’una discapacitat auditiva i intel·lectual derivada d’un trastorn de salut mental. Va recórrer la sentència i va recuperar el dret a vot abans de la modificació de la LOREG. Però el seu cas va ser excepcional i per això es va convertir en una figura cabdal en la reivindicació d’un dret que sempre ha considerat legítim. És membre de l’Observatori de Drets de Dincat i sovint ha estat la portaveu de la ciutadania incapacitada que fins ara no tenia dret a vot de cara als mitjans de comunicació i davant d’institucions. "Recordo la primera vegada que vaig expressar en veu alta el meu descontent per no poder votar. Jo era usuària d'un dels serveis de la Fundació Joia i vam anar amb un company a fer un cafè a un bar del costat. Li vaig explicar que jo no podia votar i em va dir que no podia ser, que no s’ho creia. A mi això em va fer ràbia." A partir d’aquí, Dolors ho va transmetre a Dincat i va començar una formació sobre drets de les persones amb discapacitat intel·lectual que la portaria a recuperar el seu dret a vot. "Per mi, no poder votar volia dir no poder participar ni donar una opinió personal en política, ser una ciutadana més. Penso que això no s’hauria ni de qüestionar."

 

El Síndic de Greuges de Catalunya, amb Rafael Ribó al capdavant, ha estat una institució que sempre ha defensat i promulgat aquesta reclamació i que a més ha tingut una relació molt propera amb Dolors Torrents. Abans de posar-se en contacte amb Dincat, ja feia temps que defensava un canvi en la llei electoral, però un cop la Federació li va presentar la problemàtica, la necessitat de la reivindicació va ser molt més evident. "Sempre he pensat que no té cap sentit que un jutge o una jutgessa pugui decidir que algú quedi negat com a persona, com a ciutadà o ciutadana. No és el mateix administrar el teu patrimoni que poder participar en la vida pública." Després de reunir-se directament amb persones a les quals els havien tret el dret a vot, va quedar molt més clar que cada cas és diferent. "Amb una cosa així no es pot generalitzar. Cada situació és singular i requereix un tractament personalitzat." A partir d’aquí, va començar a treballar amb les federacions per impulsar canvis normatius i aconseguir que la incapacitació fos aplicada en proporció a les necessitats de cada persona. Ara, un cop la LOREG ha estat modificada, creu que "hi ha una necessitat elemental d’informar i educar al respecte. S’han de fer moltes reformes perquè aquestes persones puguin exercir el dret que els ha estat retornat".

 

repordretvot3

 

Rosa Cadenas hi coincideix. "Ara s’acosta la primera experiència forta, ja que tenim tres votacions en 30 dies i tot és encara molt experimental. Estem fent una campanya perquè les persones sàpiguen si estan incorporades al cens i com ho han de fer. També volem que des de les entitats es treballi la responsabilitat del vot: ara que pots votar, decideix si ho vols fer o no. I en cas que votin, que sàpiguen en què es basen. I això és complicadíssim." També es fa molt d’èmfasi a promulgar que els programes electorals siguin de lectura fàcil, a partir de la participació en tertúlies amb polítics i polítiques per explicar les necessitats de les persones amb discapacitat.

 

Des de Dincat s’ha observat que hi ha molt més interès en la participació a les eleccions municipals, ja que les persones se senten més a prop del que s’està debatent. Per això, de cara a les eleccions municipals del 26 de maig, ja han contactat amb l’Associació Lectura Fàcil, que treballa per fer accessibles la lectura, la cultura i la informació, especialment per a les persones amb dificultats lectores i cognitives. "Jo crec que d’entrada s’han de fer petits passos. Començant amb la traducció de les paperetes electorals de lectura fàcil, que els col·legis electorals estiguin senyalitzats amb una facilitat cognitiva, que hi hagi vigilància perquè ningú manipuli o es pugui ficar en el vot de les persones, etcètera", diu Cadenas.

 

"No té cap sentit que un jutge o una jutgessa pugui decidir que algú quedi negat com a persona, com a ciutadà o ciutadana", Rafael Ribó

 

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona mostra el seu suport a la causa i està treballant per garantir unes eleccions més accessibles. A través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), s’està elaborant un pla d’accions de manera que els 2.500 ciutadans i ciutadanes que, per primera vegada després de la seva incapacitació, podran exercir el seu dret a vot ho facin amb les mateixes condicions i oportunitats que la resta de la ciutadania.

 

Canvis en la llei
La modificació de la llei suposa l’eliminació dels apartats b) i c) del primer punt del tercer article de la llei electoral, que establia que no tindrien dret a sufragi "els declarats incapacitats en virtut de sentència judicial ferma" ni "els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament". A més, ara la llei inclou un nou apartat, que estableix que "totes les persones podran exercir el seu dret a sufragi de manera activa, conscient, lliurement i voluntàriament, sigui quina sigui la seva forma de comunicar-ho i amb els mitjans de suport que requereixi".

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail