Nova eina per afrontar els casos de salut mental d'alta complexitat

reporcomplexitatEl passat mes de novembre la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat. Es calcula que, només a Catalunya, un mínim de 1.500 persones formen part d’aquest grup. Què són els casos de salut mental d’alta complexitat i què suposarà per a elles la creació d’aquest programa?

Escrit per: Meritxell Vilanova

Els casos de salut mental d’alta complexitat són aquells en els quals "no només parlem de trastorn de salut mental, sinó també de trastorns de conducta, cosa que fa que sigui molt difícil vincular-los a la societat. Són d’elevada complexitat no només a nivell clínic, sinó també social", explica Magda Casamitjana, directora del Programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat de la Generalitat de Catalunya. La principal problemàtica, indica, és que hi ha "una incapacitat de la persona de reconèixer que té aquests trastorns i d’entendre que s’ha de prendre la medicació". De quantes persones parlem amb aquestes característiques? Casamitjana afirma que un mínim de 1.500 a tot Catalunya "de les que tenen “famílies amoroses”, és a dir, famílies que es preocupen per elles i que, per tant, volen ajudar i col·laborar. Aquestes persones les tenim controlades perquè han anat als CSMA o al CSMIJ, als hospitals públics o a les presons: la resta se’ns escapen, i estem treballant per identificar-les".

 

"Són casos d’elevada complexitat no només a nivell clínic, sinó també social", Magda Casamitjana

 

Sovint aquestes persones es converteixen en el que la directora del Programa anomena "pacients de portes giratòries": moltes marxen de casa i viuen al carrer, on consumeixen drogues. Entren i surten d’urgències constantment, però, com no tenen consciència del seu trastorn, no queden ingressades i tornen al carrer. També hi ha casos en els quals comencen a delinquir i inicien un cercle d’entrades i sortides de la presó.

 

La tasca de les entitats, vital
AFATRAC (Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta) i ASFATAC (Associació de Familiars d’Adolescents amb Trastorn Alimentari o de Conducta) són dues de les associacions de famílies que conviuen amb aquesta problemàtica. La presidenta d’ASFATAC, Sílvia Otín, explica que "cada cop hi ha una incidència més elevada en nois i noies cada vegada més joves que cauen en un trastorn de conducta: no passen per una adolescència normal, hi ha un procés en què es trenquen i hi ha un desgavell en la persona i el seu entorn". Això se suma al consum d’alcohol o cànnabis o les addiccions a substàncies, al joc o als mòbils. A AFATRAC detecten diagnòstics com ara el Trastorn per Dèficit d’Atenció, el Trastorn Límit de la Personalitat, el Trastorn Dissocial i el Trastorn Negativista-Desafiant, entre d’altres, tot i que, com afirma la seva presidenta, Montserrat Boix, "també tenim persones sense cap diagnòstic perquè no han volgut anar al metge, o perquè moltes vegades hi ha facultatius i facultatives que no identifiquen això com un problema, sinó com una adolescència difícil".  L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) i l’Agència de Salut Pública han fet un estudi que ha detectat que nois i noies amb Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) també poden ser "casos complexos malgrat no tinguin addiccions, perquè requereixen uns serveis i un acompanyament que actualment no tenim", afirma Magda Casamitjana.

 

reporcomplexitat2

 

Els canvis de conducta que es detecten, segons explica AFATRAC en el seu web, són el fracàs escolar, amb conflictes a l’escola; una manca d’empatia per fer amistats; un comportament impulsiu i desafiant, que també es presenta en forma d’agressivitat física i verbal contra la família; una manca de consciència i responsabilitat a l’hora de valorar les conseqüències dels seus actes; i, en general, una no-consciència de trastorn que fa que no s’adhereixin a un tractament i que tinguin recaigudes constants. A ASFATAC, que tracta amb casos d’adolescents i joves, sovint detecten trastorns alimentaris associats, però insisteixen en el fet que "una anorèxia o una bulímia és un símptoma, igual que ho és una addicció o una dependència emocional. La base és la mateixa: un trencament emocional. Veiem la punta de l’iceberg, però a sota hi ha molt més", afirma Sílvia Otín.

 

Tant a AFATRAC com a ASFATAC coincideixen a considerar que aquestes persones no troben un lloc dins el sistema. "La xarxa de recursos en salut mental a Catalunya és molt gran, però els nostres fills i les nostres filles passen pels foradets d’aquesta xarxa perquè no compleixen els criteris i els perfils que els demanen per accedir als recursos", afirma Montserrat Boix. Ho exemplifica amb les condicions d’accés als pisos tutelats: "Per accedir-hi no han de tenir trastorns de conducta ni consumir substàncies, però, com que tenen trastorns i sovint consumeixen, no tenen accés als pisos tutelats i acaben al carrer. Creiem que una persona així no té per què estar al carrer".

 

"La xarxa de recursos en salut mental a Catalunya és molt gran, però els nostres fills i les nostres filles passen pels foradets d’aquesta xarxa perquè no compleixen els criteris i els perfils que els demanen", Montserrat Boix

 

"És una emergència social i sanitària", afirma Sílvia Otín, que considera que cal comptar amb eines i protocols ben fets, i treballar la vessant educativa. El seu fill té un trastorn de conducta i s’ha fugat set vegades del centre on estava ingressat. Sovint es difon a través de mitjans i xarxes socials la desaparició d’un o una menor, però considera que, en aquests casos, fer-ho "és un risc per a aquestes joves: quan s'escapen no tornen a casa, sinó que van a llocs pitjors, i fora hi ha molts depredadors". La preocupa que, en aquests casos, comunicar la desaparició per aquests mitjans els posi en perill.

 

Perspectives de futur
Amb la recent creació del Programa d’abordatge intensiu i integral s’obren nous camins per treballar amb aquests casos. La directora, Magda Casamitjana, explica que actualment tenen dos objectius: el primer és "veure exactament de què estem parlant, què s’està fent a la resta d’Espanya o a la resta del món i si hi ha alguna bona pràctica que s’estigui fent", i un segon objectiu, que destaca: "el pla de xoc: no només fer prevenció, sinó que tinguin un recurs o una oportunitat com la resta de persones per reconduir la seva vida o ser ajudades". Treballen amb Catsalut, famílies, professionals i entitats com ASFATAC i AFATRAC per tenir constància dels casos que hi ha i veure què poden fer des del Programa.

 

Des d’AFATRAC valoren com "una gran il·lusió que el Govern hagi reconegut que existim. Ens han escoltat, han creat un pla i hi creiem. Tot és molt nou i va en contra del que està establert, però necessitem que es faci un forat per a aquestes persones que no volen o no poden accedir a un tractament". Una valoració que comparteixen a ASFATAC, on consideren que amb aquest programa "es poden aconseguir molts èxits. Tenim esperances que amb aquest projecte puguem fer més coses i endrecem el que ja tenim".

 

reporcomplexitat3

 

Com neix el programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat?
Unes quantes mares van portar els seus casos personals al Parlament, on van arribar a Magda Casamitjana, que en aquell moment era diputada i s’encarregava de la Comissió de Salut, la Comissió de Justícia i la Comissió d’Infància. "Aquests casos molt punyents i molt difícils de joves adults i adultes que no tenen consciència de trastorn van fer-nos veure que hi havia un problema. Vam parlar amb Salut, amb Benestar, amb Justícia i Educació, i ens van dir que ja els coneixien", explica Casamitjana.

 

A partir d’aquí, la consellera de Salut va encomanar a Magda Casamitjana la creació del Programa d’abordatge intensiu i integral de casos de salut mental d’alta complexitat, que es va posar en marxa el passat mes de novembre. Aquest programa compta amb un grup de col·laboració entre els departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, Justícia, Ensenyament i Salut."El que volem és que no sigui un tapaforats des d’un sol departament, sinó un acompanyament de vida perquè qualsevol persona que visqui en una societat democràtica tingui la possibilitat i la dignitat de viure amb els serveis públics al seu costat", declara Magda Casamitjana.

 

"És una emergència social i sanitària", Sílvia Otín

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail