Conciliar, imprescindible per al benestar emocional

conciliacio salutmentalLes mesures de conciliació i la racionalització dels horaris de treball són tendències a l’alça en moltes empreses i organitzacions a l’Estat espanyol, on es treballa una mitjana de 40 hores per setmana amb un horari de 9 a 20h aproximadament, segons l’Eurostat. Reorganitzar el temps per tenir una millor salut mental ja és un repte en la nostra societat; per això ens preguntem quins són els beneficis, en matèria de benestar emocional, del fet de disposar de mesures de conciliació laboral i personal.

Escrit per: Meritxell Vilanova

Si parlem d’una mala conciliació parlem de "situacions en les quals les persones tenen dificultats per conciliar les diverses esferes de la vida personal, laboral i familiar", afirma M.ª Antònia Carmona, psicòloga i coach del servei Bitàcola de Fundació Joia, on atenen persones amb trastorns de salut mental i malestar psicològic a través del coaching. El 20,7% de les persones que hi van atendre durant el 2018 tenien malestar psicològic derivat d’una mala conciliació, segons Carmona; majoritàriament, dones.

 

I és que les dones, tot i ser les qui habitualment s’acullen més a les mesures de conciliació, també són les que pateixen més la sobrecàrrega emocional que
afecta la seva salut mental. Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social, explica que "veníem d’un món en el qual l’home era la principal figura en l’àmbit laboral, i les dones s’encarregaven de la casa. Quan passes a una societat on les dues persones tenen la mateixa importància dins l’àmbit laboral, l’organització canvia". Per això és important que hi hagi "molts serveis a nivell de societat que permetin una bona organització, com ara llars d’infants o residències universals", evitant així que siguin elles les que deixin els seus llocs de treball o es redueixin les hores per manca de recursos econòmics.

 

"Una falta de conciliació pot generar estrès i els seus derivats en percebre que no es tenen eines per gestionar la situació, com ara insomni, irritabilitat, fatiga, nerviosisme, ansietat, problemes físics com migranyes o contractures, pèrdua de la gana i sentiments de menysvaloració", indica Mª Antònia Carmona.

 

"Una falta de conciliació pot generar estrès i els seus derivats en percebre que no es tenen eines per gestionar la situació", M.ª Antònia Carmona

 

Mala conciliació, pitjor rendiment
Disposar d’una bona conciliació personal i laboral també és positiu per a les empreses, ja que a les seves condicions s’hi afegeix un "salari emocional que contribueix a atraure i retenir talent, sobretot entre les generacions més joves", explica Elisa Stinus. "Un estudi de l’IESE de 2018 diu que les empreses que estan seguint un horari flexible o fent mesures de conciliació incrementen en un 19% la seva productivitat i poden arribar a reduir l’absentisme en un 30%". Segons el mateix estudi, "a nivell espanyol, el 73% de persones treballadores considera que les seves empreses dificulten la conciliació".

 

El millor, opina Stinus, és que les empreses i les organitzacions no ofereixin mesures estàndard, sinó mesures diverses perquè cada persona les adapti a les seves necessitats i la seva planificació. Per exemple, "a l’hora de dinar: no cal que sigui obligat que duri només mitja hora si hi ha persones que s’ho volen combinar amb fer esports i altres activitats". 

 

Un col·lectiu especialment afectat per la mala conciliació és el de l’advocacia. Manel Atserias, advocat i fundador i president de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), explica que aquest "és un cas especial perquè en la professió, tot i ser liberal, hi ha determinades polítiques de conciliació que és molt difícil implementar. Parlem de jornades maratonianes. Al final tot gira entorn de les necessitats de la clientela, i sembla que la salut mental de la professional, malauradament, queda en un segon pla". De fet, segons l’"Estudi sobre la salut i el benestar de l’advocacia espanyola", elaborat per l’ISMA i l’editorial jurídica Lefebvre, 7 de cada 10 advocats i advocades treballa més de 40 hores setmanals, i gairebé un 13% treballa més de 60 hores. La problemàtica horària va a pitjor quan parlem de grans despatxos, on només el 18% de les persones treballadores fan menys de 40 hores a la setmana.

 

"Amb les nostres aliances a nivell internacional veiem xifres que espanten pel que fa a percentatges d’estrès, ansietat, alcoholisme, drogues, depressió o ideació suïcida. El més freqüent són nivells d’ansietat i estrès, que estan pels núvols", explica Atserias. En part, estan motivats per una sobrecàrrega de treball, motiu pel qual valora que és vital augmentar la contractació d’advocats i advocades "perquè puguin prestar un servei de qualitat en uns marges de temps raonables. El que no pot ser és que hagin de gestionar uns casos i una càrrega de treball que al final vagi en detriment del seu benestar".

 

Les millors mesures de conciliació
Quines mesures poden dur a terme les empreses i les organitzacions pel que fa al benestar emocional i la salut mental de les persones treballadores? Elisa Stinus indica un TOP 5 de mesures:

conciliacio desconnexiodDesconnexió digital
Fomentar que no s’enviïn ni es responguin correus fora d’horari laboral, ni en dies festius ni en cap de setmana.

 

 

 

conciliacio flexibilitatFlexibilitat horària
"Només l’1,2% de les dones i l’1,4% dels homes a l’Estat espanyol tenen un horari de treball segons les necessitats personals. A Europa, el percentatge de flexibilitat és l’11% entre les dones i el 13% entre els homes", segons l’Enquesta de l’Oficina d’Estadística Comunitària. Aquesta flexibilitat es proposa tant pel que fa a l’entrada i la sortida de la feina com per gestionar petits imprevistos o pel que fa a la compactació d’hores; i també a l’existència d’una bossa d’hores que les persones treballadores puguin gestionar acumulant o traient hores de treball en funció de les puntes de feina.

 

conciliacio teletreballTeletreball
"Desvincula la persona treballadora d’un espai físic concret on desenvolupar la seva tasca professional", segons s’indica en el web de la Xarxa NUST, cosa que facilita arreglar temes personals treballant des de casa.

 

 

conciliacio racionalitzacioRacionalització d’horaris
"Els horaris laborals són el principal condicionant quant a la possibilitat de fer canvis a favor d’uns horaris més saludables", s’indica en la Guia d’orientació per uns horaris més productius i saludables de l’Ajuntament de Barcelona. "Respectar els ritmes circadiaris de les persones suposa portar a terme l’activitat més adient en funció del moment del dia", afegeixen, tant pel que fa als àpats com a l’activitat laboral i física.

 

conciliacio provapilotProva pilot de 30 hores setmanals
En alguns països com Bèlgica i Suècia s’està duent a terme per esbrinar si les persones treballen amb la mateixa eficiència que amb jornades superiors, i amb el mateix salari. "Potser fas la mateixa feina, però no et desgastes tant psicològicament, i el temps que dediques a la família i a tu mateix o mateixa és de més qualitat", valora Elisa Stinus.

 

 

 "En l'advocacia tot gira entorn de les necessitats de la clientela, i sembla que la salut mental de la professional malauradament queda en un segon pla", Manel Atserias

 

A més de crear mesures pensades des de la corresponsabilitat per evitar la desconnexió del mercat laboral per part de les dones, Stinus explica que és important que les empreses "tinguin en compte el cicle de vida de les persones. Si mirem les corbes en les quals les dones es desconnecten del mercat laboral (ja sigui que en surten o que redueixen hores), hi ha dos moments clau: quan tenen criatures i quan els pares i les mares es fan grans. Les necessitats van canviant al llarg de la vida, i calen mesures que acompanyin en cada cicle".

 

D’altra banda, a l’Institut de la Salut Mental de l’Advocacia estan desenvolupant un índex de benestar, al qual volen que se sotmetin els despatxos per veure si compleixen amb uns estàndards òptims, perquè les empreses tinguin en compte quins despatxos inverteixen en aquestes polítiques a l’hora de contractar els seus serveis.

 

El Pacte del Temps de Barcelona
El Pacte del Temps "és un acord de ciutat que promou la realització d’actuacions perquè les persones visquin i organitzin el seu temps de vida quotidiana segons les seves necessitats en un marc col·lectiu de convivència", segons s’explica en el seu web. Agrupa diverses empreses, entitats i organitzacions de la ciutat de Barcelona i és l’òrgan que treballa per aconseguir la implantació progressiva de la reforma horària, la corresponsabilitat entre homes i dones i la facilitació de més temps social per a la ciutadania, entre d’altres.

 

En formen part quasi dues-centes empreses i entitats, i compta amb un Grup Impulsor encarregat de fer un seguiment de les accions acordades. Aquest grup està format per organitzacions com ara la Xarxa Nous Usos Socials del Temps (NUST), la Iniciativa per la Reforma Horària, el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, entre d’altres.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail