La complexitat de respectar la planificació anticipada en salut mental

decisions1Anticipar-se a com vols que et tractin quan et trobes en una situació mèdica, on la teva capacitat de decisió ha minvat considerablement, és possible mitjançant eines específiques orientades a expressar aquestes preferències. Quan l’anticipació la vol fer una persona afectada per un trastorn de salut mental, el procés es torna molt més complex, i no sempre es garanteixen els seus drets. Per això, són diverses les entitats que treballen per garantir-ne la implementació de forma ètica i respectuosa.

Escrit per: Gisela Giralt

L’any 2000, el Parlament de Catalunya va regular la possibilitat d’elaborar el que es coneix amb el nom de "testament vital" o "testament biològic". Aquests tipus de documents s’adrecen també a persones amb trastorns de salut mental i discapacitat, tal com indica la Llei Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient i la Convenció sobre els Drets Humans de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 2006 per les Nacions Unides.

 

Són documents que van dirigits a l’equip mèdic responsable que atén una persona major d’edat, i que expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar la seva voluntat. Per regular aquestes voluntats hi ha dues guies: el Document de Voluntats Anticipades (DVA) i la Planificació de Decisions Anticipades (PDA). Ambdues eines impliquen una vinculació legal de l’equip mèdic, que per tant està obligat a seguir allò que demana la pacient, dins d’uns límits establerts.

 

"En el cas de les persones amb trastorns de salut mental, són situacions més complexes que són difícils de regular", Mª Àngels Porxas

 

Mª Àngels Porxas, jurista investigadora de la Universitat de Girona, explica que la PDA és el document més utilitzat fins ara. Segons indica, "es tracta d’una mena de contracte social entre la professional i la usuària o pacient. Aquesta opció implica un procés en el qual totes dues seuen durant unes quantes sessions i van pactant com li agradaria a la persona ser tractada". Així doncs, mentre que el DVA requereix establir clarament en quines situacions s’hauria de procedir d’una certa manera, la PDA ofereix la possibilitat que la professional conegui la trajectòria de l’altra persona i pugui actuar a favor del seu benestar, basant-se en acords previs.

 

Les decisions anticipades en salut mental
Porxas explica que, en el cas del Document de voluntats anticipades, és una eina que "inicialment estava pensada per regular situacions al final de la vida. Sobretot, per a les persones que patien malalties cròniques o que volien prevenir si mai tenien un accident i es quedaven en un estat on no podien decidir. Realment, preveu uns supòsits molt amplis. En el cas de les persones amb trastorns de salut mental, però, són situacions més complexes que són difícils de regular", afegeix. 

decisions2

 

"Ens trobem en un context en el qual nosaltres continuem essent un col·lectiu “asterisc”: tenim drets excepte sota determinades circumstàncies", Hernán María Sampietro

 

La desinformació i el desconeixement general d’aquestes dues eines aplicades al col·lectiu de salut mental va portar el Comitè de Bioètica de Catalunya a publicar el 2017 un document divulgatiu per definir el funcionament i els usos de la PDA o el DVA per a aquest col·lectiu, i presentar els possibles dilemes ètics que poden sorgir. També, la Federació Veus i Obertament, dedicades a vetllar per la millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorns de salut mental, i Salut Mental Catalunya, han elaborat la Guia de Drets en Salut Mental. En aquest cas, posa de manifest que, si bé és veritat que a vegades un trastorn de salut mental afecta la capacitat de la persona que el pateix per prendre decisions, aquesta situació no constitueix la norma, sinó l’excepció. "Les persones usuàries de salut mental poden prendre decisions rellevants per a la seva vida la major part del temps i mai no perden la capacitat de forma permanent i absoluta per fer-ho", indica.

 

Hernán María Sampietro, participant en l’elaboració de la Guia de Drets en Salut Mental, diu que el marc legal espanyol requereix canvis imprescindibles que s’ajustin a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats. "La idea de plantejar un DVA o un PDA està molt bé, però en la pràctica no s’acaben complint. La veritat és que ens trobem en un context en el qual nosaltres continuem essent un col·lectiu “asterisc”, que tenim drets excepte sota determinades circumstàncies. Unes circumstàncies que després, en la pràctica, acostumen a ser generalitzades."

 

Això es veu reflectit en el que Sampietro anomena "clàusules asterisc". "Segons la llei, una persona professional hauria de validar que en el moment de fer
ús d’alguna d’aquestes eines tu estaves en condicions de fer-ho de manera raonada i responsable. Per tant, una altra persona encara podria invalidar les teves decisions anticipades." Així doncs, s’hauria de fer en primer lloc un treball de base per modificar la legislatura espanyola de manera que garantís els drets de les persones amb discapacitats i trastorns de salut mental en la seva totalitat.

 

"Moltes vegades s’ha intentat desacreditar tot allò que té a veure amb les preferències de les persones usuàries", Francisco José Eiroa-Orosa

 

Francisco José Eiroa-Orosa, investigador Marie Skłodowska-Curie a les universitats de Yale i Barcelona, és coautor de la Guia dels Drets en Salut Mental, i explica que "moltes vegades s’ha intentat desacreditar tot allò que té a veure amb les preferències de les persones usuàries, dient de manera més o menys explícita que no entenen què és un tractament. Bona part de les pacients, en termes generals, no entenen els processos clinicoassistencials perquè la informació és molt críptica i complicada d’entendre, de manera que no és gens fàcil que la persona prengui decisions". La Guia, afegeix Eiroa-Orosa, recomana l’ús de la Planificació de decisions anticipades davant la previsió de veure disminuïda la capacitat pròpia per decidir.

 

Quines diferències hi ha entre la DVA i la PDA?

decisions3Taula realitzada a partir de la informació proporcionada per l’assessora jurista Mª Àngels Porxas.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail