Big Data: predir per prevenir en l'acció social i sanitària

reporbigdata 1Fa més de trenta anys que el Big Data és utilitzat per les empreses privades per millorar l’experiència de la clientela i l’eficiència dels processos de negoci en camps tan diversos com el transport, la banca, les assegurances i el comerç, entre d’altres, però encara no s’aplica de forma habitual en el Tercer Sector Social. Per això ens preguntem què és el Big Data i quines aplicacions té en el Tercer Sector.

Escrit per: Laura López

 

El Big Data és una eina quepot ajudar a conèixer l’evolució previsible de les necessitats socials que hi pot haver en un territori a nivell de comunitat. Com a eina, "analitza les dades agrupades segons les característiques de la població, que donaran una sèrie de variables per poder determinar uns patrons", explica Pilar Rodríguez, vicepresidenta de la Fundació iSocial, qui afegeix que el Big Data ens pot "aportar evidències que ens ajudin a planificar i a enfocar la nostra manera d’organitzar-nos cap a models més predictius i preventius".

 

Models predictius i preventius
El benefici més gran del Big Data pel que fa al Tercer Sector és que pot ajudar les entitats i els sistemes de serveis socials i de salut a predir i prevenir diferents situacions, com ara malalties, trastorns de salut mental, necessitats bàsiques d’habitatge, menjar, educació, subministraments, identificació de persones en risc d’exclusió social i protecció de la menor, entre d’altres. "L’objectiu de la utilització del Big Data en l’àmbit social és prevenir situacions per disposar dels recursos, i conèixer les necessitats reals actuals i les que poden venir en el futur", explica Rodríguez.

 

 "És important potenciar l’enfocament preventiu i avançar cap a la personalització dels serveis", Pilar Rodríguez

 

De fet, la tendència és utilitzar tot tipus de dades (sanitàries, a nivell socioeconòmic, d’atur, violència, etc.) per "conformar un perfil que doni informació de les possibles malalties i situacions de risc que pot tenir una persona, i a partir d’aquí posar en marxa els mecanismes necessaris per minimitzar els efectes o fer pretractaments", diu el doctor Josep Maria Picas, consultor internacional en el desenvolupament de les TIC en l’entorn sanitari. Això és el que es coneix amb el nom de models predictius i preventius. "Treballant les dades que hi ha al voltant de les persones es pot utilitzar aquesta informació de forma predictiva per detectar problemes", especifica. 

 

Manca d’homogeneïtat
El gran problema actualment és que dins l’àmbit social no hi ha sistemes d’informació unificats, encara que sí es genera molta informació; i quan tant l’administració com les entitats han de planificar, no tenen dades homogènies de tots els territoris. "Només sabem el que estem fent a nivell individual, però no sabem si realment al territori hi ha més necessitats", comenta Rodríguez. Ara l’actuació és molt reactiva perquè hi ha una necessitat i s’actua, però amb el Big Data es poden unificar dades de diferents fonts i treure molta informació: "Si totes aquestes dades les enriquim amb les variables que podem obtenir des de Serveis Socials i des dels serveis de Salut, això ens pot ajudar a prevenir situacions de risc", especifica.

 

Canvi en els models d’actuació
Si les entitats i els serveis públics incorporessin el Big Data dins la seva dinàmica de treball, això els portaria a treballar d’una altra manera, "segurament a fer canvis en la cartera de serveis socials, a canviar i millorar els models actuals d’actuació; hi continuaria havent els models intervencionistes assistencials, però també hi caldria afegir el model preventiu", explica Rodríguez.

 

reporbigdata2

 

Com que el Big Data aporta evidències que ajuden les entitats a planificar, "quan planifiquem algun tema molt concret a través d’un servei determinat, això ens portarà a noves maneres d’organització i a fer un pas més cap a la gestió del canvi", continua. Per això Rodríguez remarca que "és important potenciar l’enfocament preventiu i avançar cap a la personalització dels serveis i veure tots els canvis que això aportarà a nivell organitzatiu i de model".

 

A més, en la tasca relacionada directament amb l’extracció i el tractament de les dades, també s’haurien d’incorporar nous perfils professionals. Es necessitarien persones expertes en Big Data (personal especialitzat en programació i informàtica), ja que cal identificar tipologia d'usuària, característiques sociodemogràfiques, econòmiques, laborals, familiars i d’habitatge, entre d’altres; i totes aquestes dades es treballen amb logaritmes i es generen uns patrons que haurien de saber tractar aquestes professionals. També es necessitarien expertes en els serveis públics, i professionals del tercer sector social que treballen amb les persones usuàries per fer tota la tasca posterior d’aplicació de la informació.

 

El cas de la salut mental
L’aplicació del Big Data en l’àmbit de la salut mental té algunes característiques pròpies. Històricament, les històries clíniques de les persones que s’havien fet als hospitals i a l’atenció primària no tenien una orientació psiquiàtrica, i les persones professionals de la psiquiatria n’han hagut de construir les seves pròpies. Actualment hi ha dades de salut mental, i "acostumen a ser bastant bones; el problema de Catalunya és que cada centre de salut mental depèn d’una aproximació determinada", explica el doctor Josep Maria Picas, especialista en TIC, i "hi ha una elevadíssima fragmentació amb una manca clara de lideratge per part del Departament de Salut", afegeix. Per tant, diu, com que el sistema de salut mental està fragmentat pel que fa a la provisió de serveis, la unificació de la informació és més complicada, i aquest "és un problema genèric de tota la sanitat catalana". 

 

"La més gran, més correcta, més depurada i més bona base de dades que tenim és la de l’atenció primària", Josep Maria Picas

 

I d’on és millor treure les dades de salut mental? Picas explica que "la més gran, més correcta, més depurada i més bona base de dades que tenim és la de l’atenció primària". Als hospitals públics també hi ha dades en la medicina especialitzada, però hi ha uns quants hospitals de l’Institut Català de la Salut (un 20%) que tenen un únic sistema; en canvi, els altres hospitals (el 80%) tenen sistemes variats. I en el cas dels departaments de psiquiatria dels hospitals utilitzen el sistema d’atenció primària, però també els sistemes propis; "llavors, aquí ja tenim alguna complicació en el tractament de les dades".

 

Per altra banda, les persones amb trastorns de salut mental, explica Picas, tindrien més facilitat a l’hora d’obtenir beneficis del Big Data, perquè les dades que es tracten en psiquiatria estan molt treballades pels equips psiquiàtrics, i "la complicitat de les persones professionals que fan atenció psiquiàtrica és més alta fins i tot que en el sector sanitari tradicional; a més, en el sector de la psiquiatria sempre hi ha hagut més sensibilitat quant a la prevenció dels trastorns de salut mental". Per tant, aclareix, "la necessitat de complicitat entre la persona que atén en salut mental i la persona pacient és més elevada perquè forma part de l’actuació terapèutica". A més, a través del Big Data, el personal sanitari pot avisar les persones que en un futur poden tenir una problemàtica psiquiàtrica, i "ajudar-les a gestionar les crisis o a demanar assistència abans la situació no s’agreugi".

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail