La fiscalitat justa, clau per aconseguir la igualtat social

reporfiscalitatLes desigualtats entre les persones més riques i les més pobres, tant a nivell estatal com global, se segueixen accentuant. De fet, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya és el quart país europeu amb més desigualtats. Una fiscalitat més justa podria ajudar a reduir aquesta bretxa i beneficiar els col·lectius més vulnerables?

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

Els ciutadans i les ciutadanes que treballen veuen com, en la nòmina, una part del sou se’ls descompta en concepte d’impostos. Aquesta és una de les maneres que té l’Estat per recaptar diners que s’utilitzaran després per proveir-nos de serveis, i és el que denominem fiscalitat. "Aquesta manera que té l’Estat de recaptar diners es pot fer de manera més o menys justa", afirma Xavier Casanovas, president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, des de la qual reclamen una reforma del sistema fiscal actual per fer-lo més just.

 

Xavier Casanovas explica que el sistema fiscal hauria de complir amb dos criteris fonamentals: el de progressivitat i el d’equitat. Sobre el criteri d’equitat, afirma Casanovas, hi ha d’haver "igualtat de renda, de riquesa. Si dues persones tenen la mateixa riquesa o reben la mateixa renda, se les ha de tractar igual, han de contribuir de la mateixa manera". Sobre el de progressivitat, explica que "com més renda es té cal contribuir més, no només perquè es tingui més, sinó perquè proporcionalment es contribuirà més". Uns criteris amb els quals Carlos Susías, president de l’European Anti Poverty Network (EAPN) España i EAPN Europa, coincideix, tot i que n’hi afegeix un altre: cal que el sistema fiscal "sigui suficient per mantenir l’estat del benestar del qual ens volem dotar". De fet, aquests criteris queden recollits en l’article 31 de la Constitució espanyola, i per tant "haurien de formar part del nostre sistema fiscal i d’impostos", explica Casanovas, que tot i així considera que "el sistema fiscal espanyol té una sèrie d’inequitats i de regressivitats, per això nosaltres reclamem que els impostos i el sistema fiscal sigui just".

 

"El sistema fiscal espanyol té una sèrie d’inequitats i de regressivitats", Xavier Casanovas

 

Els col·lectius en risc
Segons dades de l’Eurostat, el 2018 hi havia 9,9 milions de persones a Espanya que vivien per sota del llindar de la pobresa. Per tant, un sistema fiscal que no sigui just afecta "sobretot les persones més vulnerables, les que necessiten el suport de l’estat i els serveis que aquest proveeix: l’educació, la sanitat, l’assistència o els serveis socials", explica Xavier Casanovas. Tant des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa com des de l’EAPN afirmen que la recaptació fiscal espanyola és "insuficient". Mentre que a Europa la pressió fiscal (el percentatge d’ingressos que paguem en impostos) sobre el PIB és del 42% de mitjana, a Espanya és del 35%. Carlos Susías destaca que "estem uns quants punts per sota de la Unió Europea pel que fa a recaptació fiscal, i també uns quants punts per sota en inversió social. Si volem assemblar-nos als països del nostre entorn, ens hi hem d’assemblar en tot".

 

Els grups de població amb rendes més baixes es veuen especialment penalitzats pel sistema de recaptació d’impostos indirectes com ara l’IVA, ja que aquest tipus d’impost no fa diferències en funció dels ingressos de cada persona: independentment de la seva capacitat econòmica, pagaran el mateix percentatge sobre el preu del producte. Això significa un impacte molt gran sobre "les persones amb menys ingressos, que han de dedicar la seva renda al consum", afirma el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, posant èmfasi en la importància d’aplicar un sistema fiscal progressiu.

 reporfiscalitat 2

Modificacions necessàries per aconseguir un model just
Tant la Plataforma com EAPN coincideixen a afirmar que es penalitzen més les rendes del treball que les rendes del capital. Les rendes del treball es basen en impostos que es paguen a través de la nòmina laboral, que en els trams més alts poden arribar al 45%. En el cas de l’IRPF, des d’EAPN afirmen que, "quan es fan mesures de rebaixa fiscal en IRPF, al final només arriben a les persones que cotitzen menys, però a aquelles persones que no tenen l’obligació de fer la declaració de la renda no els arriba, i possiblement són les que més ho necessiten", explica. Les rendes del capital, d’altra banda, són els impostos que sorgeixen a partir dels beneficis extrets d’inversions financeres o de propietats. En aquest cas, en canvi, els tipus impositius màxims són del 23%. Susías afegeix que "en el sistema fiscal actual penalitzem més les rendes del treball que les rendes del capital, i això significa que les grans corporacions estan deixant de contribuir amb uns diners que haurien d’estar arribant al comú de la ciutadania".

 

Per avançar cap a una fiscalitat més justa cal tenir en compte no només la responsabilitat de la classe política, sinó també de la ciutadania, expliquen les organitzacions que busquen aquesta reforma en el sistema fiscal. En primer lloc, afirmen, cal lluitar contra el frau, l’evasió i l’elusió fiscal. Carlos Susías afirma que també és molt important, "i molt social, no només contractar més metges, treballadors i treballadores socials i professorat, sinó també més inspectors i inspectores d’hisenda i inspectors i inspectores de treball per, en primer lloc, fer aflorar l’economia submergida, que es calcula que a tot l’Estat pot arribar a ser del 25%" i que, segons càlculs del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA), comporta que cada any es deixin d’ingressar 14.000 milions d’euros destinats a finançar polítiques socials. Aquesta lluita no ha de recaure només en mans de la classe política, sinó que coincideixen que hi ha d’haver una corresponsabilitat amb la ciutadania i que aquesta entengui la importància dels impostos.

 

"Les grans corporacions estan deixant de contribuir amb uns diners que haurien d’estar arribant al comú de la ciutadania", Carlos Susías

 

Un dels perills, afirma Xavier Casanovas, és que "són termes molt tècnics, i moltes vegades les complexitats tècniques generen molta distància per part de la ciutadania i fan que no ens sentim prou capaços de tenir un criteri propi respecte d’aquesta qüestió. Ens cal conèixer molt millor com es financen serveis tan bàsics com són la sanitat i l’educació per poder exigir a la classe política les reformes fiscals que cal fer tenint criteri". Un cop la societat s’apoderi en aquest àmbit i en tingui coneixement serà més fàcil tractar els "elements de caràcter ètic i moral pel que fa al compromís de la ciutadania amb la fiscalitat: això serveix pel bé comú, hem de censurar i no caure en pràctiques fiscals no només il·legals sinó també alegals que permetin eludir el pagament d’impostos. El comportament individual de cadascú de nosaltres compta", afegeix Carlos Susías.

 

Des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa afirmen que "una millor recaptació d’impostos milloraria l’economia espanyola i faria que l’Estat sortís d’aquesta dinàmica constant de dèficit i tingués més recursos per invertir en qüestions clau i bàsiques, com ara la llei de dependència. Una fiscalitat justa ens beneficia a tots i totes", ja que permetria disposar de recursos per invertir en polítiques socials.

 

La reducció de les desigualtats, un dels objectius de desenvolupament sostenible
Les Nacions Unides van impulsar el 2015 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una sèrie de 17 punts que serveixen com a guia de treball perquè els països treballin conjuntament per eliminar la pobresa, protegir el planeta i aconseguir que tothom gaudeixi de pau i prosperitat. L’objectiu número 10, "Reducció de les desigualtats", és aquell rere el qual s’alineen organitzacions com l’EAPN i la Plataforma de la Fiscalitat Justa.

 

Totes dues organitzacions fan una important tasca de sensibilització ciutadana perquè la societat entengui com funciona el sistema fiscal actual i pugui extreure les seves pròpies conclusions sobre les millores que caldria aplicar, allò que Carlos Susías, president d’EAPN España i EAPN Europa, denomina "consciència fiscal". Així mateix, s’encarreguen d’incidir sobre la classe política per fer-li arribar demandes i noves propostes, com ara impostos a les taxacions financeres, regulació a la nova economia digital i nous impostos ambientals, que desincentivin pràctiques contaminants i que ajudin a reduir l’impacte sobre el medi ambient.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail