La motxilla que carreguen els MENA: riscos en salut mental

mena 1En els darrers anys, la creixent arribada de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) ha posat aquest col·lectiu en el punt de mira. Entre 2016 i 2019 van arribar a Catalunya 6.600 menors immigrants, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Vegem com afecta psicològicament a aquestes menors la migració des dels seus països d’origen.

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

Marxar del país d’origen suposa un canvi en la vida de qualsevol persona, ja sigui adulta o menor d’edat. "La migració suposa un factor de risc, i aquest risc està lligat a dos conceptes: un és l’estrès i l’altre és el dol", explica Joseba Achotegui, psiquiatra i fundador del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants Refugiats), de Sant Pere Claver. En els casos més extrems, segons Achotegui, es dona la síndrome d’Ulisses, descrita per ell mateix: "un quadre de dol migratori extrem, no un trastorn de salut mental, que apareix en les persones immigrants que viuen situacions molt adverses, com ara la soledat, l’exclusió, la por, la indefensió o la impossibilitat de tenir accés a integrar-se en la societat".

 

L'edat, factor de risc
Entre els més joves, afirma Achotegui, la síndrome d’Ulisses és més intensa, i "el risc en salut mental per a aquests joves és més gran. Una persona adulta té més capacitats d’afrontar l’estrès i el dol, però aquestes persones encara estan en una edat en la qual necessiten protecció i cura". Caterina Pons, responsable del projecte de joves de la Fundació Bayt al-Thaqafa, afegeix que "viuen l’adolescència sols, envoltats d’iguals, però aquests iguals també tenen les mateixes mancances pel que fa a la cobertura de necessitats bàsiques. Fan un recorregut molt llarg en situacions molt precàries que fa que, un cop que són aquí, sigui molt difícil poder assumir tots els reptes que tenen". Achotegui afegeix que "un jove necessita un suport i una protecció, ja que està creixent, i això requereix tenir unes condicions, també físiques: si no menges bé en l’època en la qual estàs creixent, tindràs problemes físics. El mateix passa a nivell mental: necessites unes figures parentals que et guiïn i et protegeixin".

 

"El risc en salut mental per aquests joves és més gran", Joseba Achotegui

 

El perfil més habitual és el d’un noi, en un 90%, i procedent del Marroc, en un 80%, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Així ho confirma també Caterina Pons. Explica que els menors d’edat que atenen fa entre 0 i 12 mesos que són al territori, i que són derivats per la DGAIA per participar en les formacions que ofereixen, tant en temes sociolingüístics com prelaborals. Pel que fa als majors d’edat, "el perfil és el d’un jove que ha estat en un centre de menors i que quan ha complert els 18 anys s’ha quedat sense cap referent i acudeix per iniciativa pròpia. Tenim una gran part de població que ve aquí directament i demana ajuda: al voltant d’un 70% són persones extutelades que no tenen les necessitats bàsiques cobertes i que venen per iniciativa pròpia". De fet, explica que molts arriben derivats per la DGAIA, "però el mateix any compleixen els 18 i queden en situació de carrer". Quan això es dona, també perden l’únic referent que podien tenir, ja que no tenen la família com a referent.

 

En el cas del SAPPIR, compten amb el centre Dar Chabab, que en àrab significa ‘La Casa dels Joves’. Aquest centre està obert durant el dia i "rep al mateix carrer molts d’aquests nois que estan passant per situacions difícils. N’hi ha que ho passen molt malament però van tirant endavant, i altres que, com que ho passen tan malament, sí que poden desenvolupar un trastorn de salut mental", explica Achotegui, que afegeix que la intenció és "evitar medicalitzar i psiquiatritzar tot el que té a veure amb la migració". En els casos en què detecten que és necessària una intervenció més intensa, també se'ls ofereix suport psicològic especialitzat. Durant l’any 2018, al SAPPIR van atendre 124 persones, de les quals un 31% eren menors d’edat. 

mena 3

Principals dificultats
El que veuen sovint que ocasiona "alts i baixos emocionals molt forts en els joves, a part de les complicacions amb què es troben en el dia a dia i l’estigma que pateixen, és sobretot el tema de la documentació", expliquen des de Bayt al-Thaqafa: "passar a ser persones irregulars els afecta moltíssim, perquè això representa que tampoc poden tornar al seu país ni poden visitar la seva família. Es queden en uns llimbs. Aquí no són ningú, però tampoc tenen oportunitats de poder tornar, perquè si tornessin al país d’origen no podrien retornar mai aquí". Des de la fundació, entre molts altres aspectes, els ajuden en temes jurídics, com ara renovar el permís de residència. Durant el 2018 van atendre 150 joves, d’entre 15 i 25 anys, que en el moment de la seva arribada al territori ho van fer com a menors estrangers no acompanyats. El vincle amb Bayt al-Thaqafa, però, "és de molt llarga durada. Estem acompanyant joves que es van vincular al projecte el 2015 i encara seguim amb ells", afirma Caterina Pons.

 

Pel que fa al patiment psicològic, Achotegui diu que "acostumen a ser quadres tipus síndrome d’Ulisses: estan molt tensos, molt preocupats, perquè són menors que estan lluny dels seus pares i dels seus éssers estimats i no veuen sortida a aquesta situació. També és cert que en alguns casos hem vist nois amb problemes més seriosos de depressió, estrès posttraumàtic, algun brot psicòtic, trastorns addictius..., però estadísticament és un percentatge petit".

 

Què fa falta, a nivell de societat, per facilitar la integració d’aquests joves? Per Achotegui, el problema principal és que "el sistema no té unes polítiques per adaptar-se  a la realitat. Hi hauria d’haver una política migratòria que no tan sols fos de control de fronteres, sinó que entengués les realitats socials, demogràfiques i de solidaritat. Això portaria a tenir un flux més ordenat, més tranquil i positiu". Pons opina que "és un treball molt complicat, de saber acollir i de donar una acollida de qualitat. La qualitat d’una societat d’acollida es mesura en les oportunitats que dona als seus membres més vulnerables, i actualment aquesta situació no es dona".

 

"Passar a ser persones irregulars afecta moltíssim aquests joves, perquè això representa que tampoc poden tornar al seu país ni poden visitar la seva família", Caterina Pons

 

L’estigma que pateixen, una pressió afegida
"Els joves viuen al marge, perquè la societat els obliga", afirma la responsable del projecte de joves de Bayt al-Thaqafa, Caterina Pons. I és que la percepció de la societat cap als denominats despectivament MENA, sobretot en els darrers anys, tendeix a ser negativa: des de queixes veïnals per la instal·lació d’un centre de menors fins a amenaces i assalts contra centres que acullen aquests joves. "La societat té una idea que són joves problemàtics, i no és veritat: la majoria són joves que venen aquí a treballar, a estudiar, i que moltes vegades tenen uns ànims per treballar i fer coses que molts joves d’aquí no tenen", afirma Joseba Achotegui, psiquiatre i fundador del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants Refugiats de Sant Pere Claver. De fet, segons dades de Mossos d’Esquadra publicades el maig de 2019, un 82% dels menors desemparats no ha entrat mai en contacte amb la delinqüència.

 

Caterina Pons comenta el cas d’uns joves que volien anar a una cafeteria en grup i no els van deixar entrar, una situació que s’ha donat diverses vegades. Aquesta expulsió "d’espais comuns que per a nosaltres són superhabituals i que realment no compartim amb ells fa que al final ells acabin relegats a un estrat social molt baix i que la societat els tingui una mirada molt complicada. Això fa que al final les dinàmiques socials, com anar a determinats llocs on es puguin sentir còmodes, no es puguin donar, i acabin compartint espais amb altres col·lectius socials que la gent rebutja".

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail