Com ha afectat la Covid-19 les persones amb trastorn de salut mental?

repor confinamentSegons un estudi vinculat a la Universitat Oberta de Catalunya, la salut mental del 46% de les persones espanyoles està en perill arran de la Covid-19, i 6 de cada 10 es van sentir deprimides durant el confinament. La crisi sanitària i l’econòmica que se’n deriva ha posat en risc la salut mental de la societat i, en particular, la d’aquelles persones que ja tenien un diagnòstic de salut mental.

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

"La situació de confinament ha portat molta ansietat i incertesa a molta gent, també a la població general", afirma Jordi Blanch, director executiu del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, que explica que durant aquest període es van atendre consultes relacionades amb l’ansietat, problemes d’insomni, irritabilitat i consultes sobre mesures de prevenció. "Ara comencen a arribar situacions de dol i d’estrès posttraumàtic", afegeix.

 

Sobre les persones que prèviament ja tenien una problemàtica de salut mental, explica la responsable del Consell d’Inserció Laboral de Fòrum Salut Mental, Inmaculada Pinar, "l’aïllament social, les pors, la incertesa a nivell social i econòmic, els dols no resolts per la pèrdua de persones estimades o de la feina, les alteracions de les relacions socials, la pèrdua d’hàbits saludables i la disminució de l’adherència al tractament farmacològic fan que les persones amb trastorn de salut mental estiguin en una situació de gran vulnerabilitat".

 

"La dificultat ha estat en el moment de desconfinar: hi ha pacients que han tingut un augment de crisis d’angoixa", Paloma Lago

 

Canvis en l’atenció psicològica durant el confinament
Com s’ha realitzat l’atenció a les persones que ho han necessitat durant el període de confinament, si no es podia fer presencial? Segons Jordi Blanch, "la línia d’infantojuvenil ha fet atenció telemàtica en més d’un 90%, i els centres de salut mental i els centres d’atenció i seguiment (CAS) han fet atenció telefònica i telemàtica en un 70%". Al Centre d’Higiene Mental de Nou Barris, explica la seva presidenta Paloma Lago, es van posar quatre objectius: continuar l’assistència de les persones usuàries, tant presencial com no presencial; disminuir la llista d’espera per a les noves demandes; ser presents i proactives a la comunitat; i protegir les persones professionals. "Hi havia un compromís per disminuir les derivacions a hospitals, perquè hi va haver un moment en què l’hospital d’aguts de la nostra zona, que és Sant Rafael, havia d’assumir les hospitalitzacions de tota la zona de Barcelona Nord i Centre", explica Lago.

 

Durant el període de confinament "va haver-hi poca consulta, no només perquè s’aconsellava no sortir de casa, sinó també perquè la gent tenia por d’anar a urgències. A poc a poc, amb el desconfinament, han anat degotant casos de persones a urgències i també n’han arribat de més greus, i sovint ha calgut fer ingressos", explica Jordi Blanch. Al Centre d’Higiene Mental de Nou Barris s’observa també aquesta situació: "La dificultat ha estat en el moment de desconfinar: hi ha pacients que han tingut un augment de crisis d’angoixa; ara tenim dificultats per ajudar-les a sortir", afirma Paloma Lago.

 

"La crisi sanitària muta en crisi social i l’impacte laboral l’hem vist a molt curt termini", Francesc Iglesies

 

Els Centres d’Atenció Primària i els hospitals han estat a primera línia afrontant la pandèmia, i també ho han estat les entitats de salut mental, que s’han hagut d’adaptar a la situació: "Ho hem fet amb pocs recursos però amb molta imaginació i, sobretot, capacitat d’adaptació i entrega. Hem treballat set dies a la setmana, sense horaris i moltes vegades assumint tasques que van molt més enllà del nostre paper com a professionals de la salut mental, però ho hem fet per ajudar a sobreviure a les persones que atenem, per humanitat, i pensant a poder ajudar a no saturar encara més altres recursos socials i sanitaris", diu Inmaculada Pinar.

 

Perdre el lloc de feina, crÍtic per a la salut mental
"La crisi sanitària muta en crisi social i l’impacte laboral l’hem vist a molt curt termini", explica el secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Francesc Iglesies, que afirma que "a mitjans de maig vam presentar un pla de polítiques actives d’ocupació per a persones amb discapacitat i persones amb trastorn de salut mental, generant un paquet de 74,6 milions d’euros destinats a la integració laboral d’aquests col·lectius". A nivell de Catalunya s’han arribat a veure afectades pels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) 725.809 persones, de les quals 5.453 eren treballadores de Centres Especials de Treball: 94 CET d’un total de 204 han presentat ERTO. Iglesies afirma que "ens cal una reflexió més a fons conjuntament amb el sector per veure com fer perquè els models de CET siguin menys permeables a la volatilitat dels mercats privats i puguem fer un model de CET en què la seva viabilitat econòmica sigui important".

repor confinament 1

 "Alguns CET que tenien activitat en sectors que han estat considerats essencials han mantingut i incrementat l’activitat enmig d’una pandèmia mai vista i en unes condicions molt complexes", afirma Inmaculada Pinar, responsable del Consell d’Inserció Laboral de Fòrum Salut Mental, que afegeix que "les persones amb discapacitat per trastorn de salut mental han mostrat el mateix nivell de compromís i productivitat que qualsevol altra. No hi ha cap missatge més definitiu en contra de l’estigma".

 

Perspectives de futur
Des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions posen una atenció especial als "col·lectius que tenen més dificultats d’accessibilitat, els que són més vulnerables per la pèrdua del seu funcionament i els que no tenen un suport familiar suficient. Aquí tenim persones amb trastorns de salut mental, menors tutelades i persones amb drogodependències", explica Jordi Blanch. Des del Pla Director s’està treballant per veure si cal "reforçar l’atenció comunitària, la psicologia clínica i la infermeria en salut mental per donar millor resposta si hi hagués un increment de la demanda". Una situació que des del Centre d’Higiene Mental de Nou Barris comencen a observar, ja que estan tornant a un nivell de sol·licituds previ a la pandèmia. La seva presidenta, Paloma Lago, afirma que "les àrees de Nou Barris i Barcelona Nord, en comparació amb les zones més riques de Barcelona, estem pitjor dotades", tot i que s’ha observat que els districtes amb nivell socioeconòmic més baix no només s’han vist més afectats per la Covid-19, sinó que tradicionalment tenen més incidència quant a problemàtica de salut mental.

 

"El treball és un element clau per augmentar les possibilitats de recuperació i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat", Inmaculada Pinar

 

"El treball és un element clau per augmentar les possibilitats de recuperació i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat", afirma Inmaculada Pinar, amb qui Francesc Iglesies coincideix: "El treball és un dels principals àmbits de recuperació de les persones. Si s’escau, hem de plantejar un model propi d’inserció laboral en salut mental". Les persones amb problemàtica de salut mental, en els propers mesos, "es trobaran amb les barreres tradicionals: estigma per prejudicis injustos i falsos, desconeixement de les seves capacitats i dificultats per tenir oportunitats d’inserció, però en un context d’atur elevat", conclou Pinar. 

repor confinament 3

Risc per a la salut mental del personal sanitari
El personal sanitari, que ha estat a primera línia en la lluita contra la Covid-19, ha patit molt directament la pressió i l’estrès derivats de la crisi sanitària. Per això des del Departament de Salut i des de diverses organitzacions privades com ara Fundació La Caixa es van posar en marxa durant el mes d’abril diverses plataformes perquè rebessin suport emocional en cas que fos necessari. 

 

De totes maneres, afirma el director executiu del Pla Director de Salut Mental i Addiccions Jordi Blanch, "tot i que ens consta que les professionals estan patint, no fan gaire demanda d’atenció psicològica". Blanch diu que hi ha "un cert autoestigma" en aquest col·lectiu, "no volen que se sàpiga que necessiten aquest tipus d’ajuda". Per això, des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions proposen que les persones professionals sanitàries facin ús dels recursos comunitaris que els pertoquin per zona, en comptes d’accedir als del propi centre de treball.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail