Efectes emocionals de la pandèmia en infants: quins són i com detectar-los

iniciativesocials 1Segons els primer estudi fet a l’Estat espanyol sobre els efectes psicològics en els nens i les nenes durant el confinament, el 89% d’infants i adolescents presenta alteracions en el comportament i la salut emocional. Vegem, doncs, quins han estat els efectes emocionals més comuns durant el confinament i la tornada a l’escola, i com detectar-los a casa.

Escrit per: Laura López

 

En aquest estudi, anomenat "Efectes psicològics immediats de la quarentena per Covid-19 d’Itàlia i Espanya" i realitzat per professionals en psicologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, han participat 1.143 pares i mares d’infants i adolescents d’entre 3 i 18 anys. "La nostra idea va ser recollir la mostra de forma online i tractar de veure realment si els nens i les nenes estaven tan impactats a nivell emocional o si la seva capacitat d’adaptar-se a situacions noves fa que tinguin recursos per afrontar aquesta pandèmia", explica Mireia Orgilés, psicòloga i coautora de l’estudi.

 

Els efectes emocionals de la quarentena
De fet, els resultats han evidenciat que durant la quarantena aquest col·lectiu va tenir més dificultats per concentrar-se, i que infants i adolescents se sentien més avorrides del que era habitual i estaven més inquietes, nervioses i irritables, més dependents del pare i la mare, més enfadades i intranquil·les quan algú sortia de casa, tenien més problemes de comportament, menjaven més del que era habitual, tenien por a dormir soles i estaven més tristes. "Els resultats mostren que els infants no tenen recursos per afrontar una situació com aquesta i han estat afectats a nivell emocional i conductual", confirma Orgilés.

 

"A nivell global s’ha vist un augment de les desigualtats educatives en els nens i les nenes que viuen en una situació més precària, i això afecta pel que fa als riscos en salut mental", Belén Tascón

 

El col·lectiu de professionals de la salut mental ha vist de prop els efectes de la quarantena i coincideix amb els resultats de l’estudi. Roger Ballescà, psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i vicesecretari de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, diu que durant el confinament "el que ha sigut més prevalent són els problemes de concentració i d’irritabilitat, problemes per descansar, una certa inquietud, nerviosisme i alguns problemes alimentaris, moltes coses que tenen a veure amb les rutines i que estaven molt alterades".

 

La tornada a l'escola
En acabar el confinament, tots els infants i els adolescents van tornar a l’escola, però la tornada no ha estat com les darreres, i els problemes emocionals amb què s’ha trobat el professorat han coexistit també amb una reorganització escolar que ha afegit molta càrrega, tant a infants com a professionals. "A nivell global s’ha vist un augment de les desigualtats educatives en els nens i les nenes que viuen en una situació més precària, i això afecta pel que fa als riscos en salut mental. Una altra conseqüència és l’abandonament escolar, ja que com més et separes de l’ambient escolar després es fa més difícil tornar a l’escola", explica Belén Tascón, presidenta de l’AFFAC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya).

 

El que més preocupa a l’entorn educatiu és precisament aquests nens i nenes més vulnerables: "A banda de l’adaptació en general que han hagut de fer, també hem de tenir en compte que no tothom ha tingut la mateixa experiència durant el confinament a les llars. Hi ha famílies en les quals les persones adultes treballen en àmbits essencials i el nen o la nena s’havia d’estar a casa sol. D’altra banda, tenim les llars més vulnerables on es comparteix l’espai amb molta gent, no hi tens intimitat i les condicions que tens a l’escola són millors que les que tens a casa. També va en relació amb com s’ha seguit el contacte amb l’escola; si estàs en condicions de vulnerabilitat potser no pots continuar tenint aquest contacte, i per tant la desconnexió és més gran". Tascón posa èmfasi en el fet que "l’educació inclusiva és la que s’està emportant la pitjor part, perquè s’han hagut d’utilitzar els recursos destinats a aquests alumnes a d’altres necessitats de contenció, i són precisament els alumnes que tenen més necessitat; tenim el 20-30% de l’alumnat que està en situació de vulnerabilitat per diferents motius".

repor infantscovid2

A més, junt amb les dificultats emocionals de l’alumnat amb què s’ha trobat el professorat, s’hi afegeixen les educatives: "No hi ha cap suport específic a les escoles per a alumnes i famílies. El que s’ha fet en la majoria de centres és explicar el que suposa la malaltia, el confinament, i a partir d’aquí establir quines  són les noves normes i els nous protocols de convivència". A més, actualment a les escoles estan fent "feina de bombers i de professorat, i hi ha la queixa que el que es necessita és tornar a fer més pedagogia, perquè si no va en detriment de l’alumnat. No han arribat els recursos de professorat que es necessiten i hi ha la sensació que funciona, però perquè els docents i les famílies posem tot el que tenim a l’abast perquè l’escola continuï oberta i funcionant", reivindica Tascón.

 

Com detectar a casa els problemes emocionals
Moltes famílies no saben com identificar els problemes emocionals dels seus infants i donar una solució adequada a cada edat. Roger Ballescà explica que en el cas dels més petits es nota que no estan bé perquè "es desregulen a nivell de rutines i hàbits: dormen i mengen pitjor, es tornen a fer pipí a sobre, tenen més ansietat per separació; són problemes més corporalitzats i de rutines". En canvi, en els nens i les nenes una mica més grans ho podem detectar perquè "tenen canvis en el comportament: parlen menys amb la família, tenen conductes diferents a les habituals, baixa el rendiment escolar i abandonen les seves tasques domèstiques". I en el cas de les persones adolescents, sobretot "es nota perquè estan més ansioses i neguitoses, parlen menys amb la família i es tanquen en elles mateixes".

 

"Hem de poder parlar de les seves pors i ansietats, i ensenyar-los que malgrat tot no ens hem de deixar condicionar per aquestes pors", Roger Ballescà

 

Ara bé, si detectem alguns d’aquests problemes, què hem de fer? El primer que recomana Ballescà és seure amb els fills i les filles i preguntar-los com estan: "S’ha d’evitar sobretot caure en la temptació de treure importància als seus temors o preocupacions, perquè una de les actituds més freqüents que tenim les famílies és dir que no es preocupin, que no passarà res, que tot anirà bé; tots aquests missatges positius poden tenir un cert efecte en un moment determinat, sobretot si el nivell d’ansietat o preocupació del nen o la nena és petit, però si el nivell d’angoixa o preocupació és més gran tot aquest tipus de missatges no serveixen de res, sinó que encara angoixen una mica més", avisa Ballescà.

 

El que s’ha de fer és "parlar de les pors, de les preocupacions que tenen, no girar-los la cara, mirarlos als ulls, poder donar-los un criteri realista sobre la situació. El 'tot anirà bé' és més un desig que una certesa, i hem de poder parlar de les seves pors i ansietats, i ensenyar-los que, malgrat tot, no ens hem de deixar condicionar per aquestes pors", puntualitza. Segons remarca, "és diferent el comportament que hem de tenir davant d’un perill, que el que hem de fer és evitar-lo, que el comportament que cal tenir davant una por, que generalment l’hem d’afrontar".

repor infantscovid3

L’accés a la informació per part dels fills i les filles és un punt a tenir en compte respecte a la seva salut emocional. Segons Mireia Orgilés, "un dels problemes del confinament va ser que no informàvem bé als infants perquè tampoc nosaltres disposàvem d’aquesta informació. Hem de transmetre als  ostres fills i filles una informació adequada a la seva edat perquè han d’entendre el que passa, però no els hem de sobreexposar a una informació desmesurada, perquè això fa que es preocupin". També recomana no manifestar davant seu "les nostres preocupacions o frustracions o el nostre cansament emocional; hem d’intentar, encara que no estiguem gaire bé, no transmetre’ls aquesta preocupació, perquè la seva capacitat cognitiva no és com la nostra".

 

Malgrat haver de tenir en compte algunes pautes per detectar problemàtiques emocionals, Orgilés diu que "la major part de nens i nenes superaran aquesta situació sense tenir cap efecte durador en el temps, però els infants que tenen factors de risc són els que hem d’atendre millor, perquè és possible que els efectes siguin majors". Roger Ballescà va en la mateixa línia: "El missatge principal és que no hem de patir excessivament per la infància. És una situació complicada, però la immensa majoria de la població infantil i juvenil se’n sortirà bé i havent fet un aprenentatge, la qual cosa no vol dir que haguem de minimitzar al màxim les afectacions que aquestes circumstàncies tenen. S’ha de donar un missatge de confiança, però hem d’estar molt atents a la població més vulnerable, com poden ser els nens i les nenes amb problemes de salut mental previs i els nens i les nenes que tenen problemes amb l’estructura familiar, com ara situacions de violència domèstica, abús o desestructuració familiar".

 

"La major part de nens i nenes superaran aquesta situació sense tenir cap efecte durador en el temps", Mireia Orgilés

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail