Sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital, una cursa d'obstacles

iniciativesocials 1El passat mes de juny el Congrés dels Diputats va aprovar l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que havia de servir per ajudar a combatre la pobresa a Espanya, una prestació que es posava en marxa arran de la pobresa sobrevinguda a causa de la Covid-19. La realitat, però, és que la pandèmia ha col·lapsat les oficines de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la gran majoria de persones que han sol·licitat aquesta prestació segueixen a l’espera d’una resposta per part de l’administració, un col·lectiu que depèn urgentment d’aquesta prestació per tirar endavant en el seu dia a dia i que en molts casos encara està pendent d’una resposta.

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

El mes de juliol, només un mes després de l’aprovació urgent d’aquesta ajuda, a Catalunya ja hi havia 50.000 sol·licituds pendents. Les oficines de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) van quedar col·lapsades a partir del mes de març, quan es van començar a tramitar els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i s’hi sumaven les mesures de seguretat sanitària que estipulen un nombre màxim de persones i obliguen a establir unes cites prèvies per poder atendre les persones que han de fer tràmits a l’INSS. Aquest és l’escenari base, que no ha fet més que sumar obstacles al que Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, qualifica de “gestió caòtica i decebedora” de l’IMV.

“La gestió de l’Ingrés Mínim Vital ha estat caòtica i decebedora”, Francina Alsina

A Catalunya, a mitjans del mes d’octubre, s’havien presentat més de 97.000 sol·licituds per percebre l’Ingrés Mínim Vital. D’aquestes, més de 90.000 encara estaven pendents de tràmit, 6.000 s’havien aprovat d’ofici per tenir infants a càrrec i se n’havien aprovat i pagat 480. És a dir, que de les 97.000 tècnicament només se n’havien aprovat 480, ja que les altres 6.000 aprovades no requerien de cap tipus de control. Això significa que, a Catalunya, 4 mesos després de l’aprovació d’aquesta prestació, que qui la necessita ho fa de manera urgent, no ha accedit a la paga ni un 10%.

Tot i que en els darrers mesos s’han introduït esmenes als requisits necessaris per demanar l’Ingrés Mínim Vital, en un primer moment calia demostrar que les persones que el sol·licitaven s’havien quedat sense ingressos durant el 2019. “Si havia de ser una ajuda pensada arran de la Covid, haver de presentar els ingressos del 2019 feia que hi hagués moltes persones que quedessin excloses”, explica Francina Alsina. En aquests moments cal justificar que la disminució d’ingressos ha estat en els darrers 3 mesos. Tot i això, hi ha col·lectius que segueixen exclosos de la prestació: joves d’entre 18 i 23 anys, persones en situació administrativa irregular, o persones sense llar.

La problemàtica d’accés per a les persones vulnerables
Deixant de banda les dificultats per establir una cita prèvia a l’INSS o per aconseguir atenció telefònica, el col·lectiu de persones vulnerables s’ha trobat amb una barrera importantíssima a l’hora de fer la sol·licitud de l’IMV: la bretxa digital. Precisament les seves circumstàncies de vulnerabilitat són les que fan que no tinguin accés a recursos digitals per complimentar les sol·licituds necessàries. Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, indica que també hi ha “persones que a vegades no saben llegir, o que no tenen capacitat d'entendre el que diuen les resolucions administratives, que moltes vegades estan tan pensades amb lògica administrativa i burocràtica que les persones no les entenen”. En aquesta línia, Francina Alsina indica que les pròpies professionals de les entitats triguen molt de temps a omplir els papers, i afirma que “són enunciats gens fàcils, que costen d'entendre i que no són accessibles. Es van posant traves perquè persones vulnerables, que ho necessiten, puguin tenir-hi accés”. Ginesta considera que “l'INSS està acostumat a treballar amb persones que han treballat molts anys, que tenen una nòmina, un contracte de treball i que estan en un marc d'inclusió efectiva i real. No està habituat a tractar amb col·lectius en risc d'exclusió o en dificultats d'inclusió social”.

Per donar suport a les persones que volen sol·licitar l’IMV, les entitats del tercer sector estan destinant recursos propis, sobretot pel que fa al personal, per ajudar a fer aquests tràmits. Una tasca que Mercè Civit, membre de la Junta Permanent del Col·legi Oficial de Treballadores Socials de Catalunya (TSCAT), indica que “no hauria de passar pels serveis socials bàsics. És una prestació de la Seguretat Social, segons marca la Llei. La tasca de la treballadora social no és tant tramitar l'IMV, sinó treballar amb les persones en situació de pobresa perquè se'n puguin sortir i buscar recursos”. Haver de destinar aquest temps i recursos per les entitats significa “perdre temps per fer la feina que realment ens toca fer. Hi ha famílies que estan molt malament i necessiten tot el suport, l'acompanyament i el treball amb elles i les seves famílies per superar la situació difícil que estan vivint, i necessiten de nosaltres aquesta feina”, indica Civit.

imv2

El treball entre administracions
Per altra banda, hi ha hagut un xoc entre l’Ingrés Mínim Vital i les prestacions socials de les que disposaven les comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), on consideren diferent l’aproximació que es dóna a cada prestació. Segons explica el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, “els mecanismes d'inclusió que acompanyen les prestacions econòmiques són tant o més importants que les pròpies prestacions, perquè si no volem que la prestació sigui un fi en si mateix (que estigmatitzaria les persones que la reben), sinó que sigui de trànsit perquè les persones la facin servir de trampolí per la inclusió, cal que hi hagi les polítiques d'acompanyament a la prestació”. En aquest sentit, Ginesta indica que el plantejament que s’ha fet de l’IMV xoca de ple amb la feina que es fa des de Catalunya a nivell competencial. “Si la prestació econòmica la gestiona l'INSS/Estat, com lliguem les polítiques de suport, ja sigui d'integració laboral o polítiques de treball des de les àrees bàsiques d'inclusió social, als plans de treball d'aquestes persones?”, planteja.

“Els mecanismes d'inclusió que acompanyen les prestacions econòmiques són tant o més importants que les pròpies prestacions”, Josep Ginesta

Un altre aspecte que preocupa és la mateixa coexistència de dues prestacions dirigides, en gran mesura, a un mateix públic. Des del TSCAT, Mercè Civit afirma que en aquests moments hi ha una “disfunció” entre l’IMV i la RGC: “en teoria estava tot molt clar: l'IMV és el que s'ha de sol·licitar i la RGC és la que complementa, però els requisits per una i altra són diferents. Per tant, els públics també poden ser diferents”, indica. I no només això, sinó que per fer la sol·licitud d’aquestes prestacions, les persones han d’adreçar-se a dos institucions diferents i fer dos tràmits separats. La proposta del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) és que hi hagi “una finestreta única on la ciutadania sol·liciti l'IMV i el complement (la RGC). Fa falta un acord entre Generalitat i Estat. Hi ha bastanta incertesa: la gent té dret a un ingrés i ha d'anar a un lloc on l'atenguin i li tramitin tot a la vegada”. Una perspectiva que la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya comparteix: “creiem que una possible solució podria ser dividir les sol·licituds rebudes entre els serveis socials públics de les comunitats autònomes, i això destaparia el tap d'ampolla que hi ha a l’INSS”, afirma Francina Alsina.

Des de la Generalitat de Catalunya es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Ingrés Mínim Vital, “però no contra la idea, que insisteixo, és necessària i imprescindible”, afirma Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, sinó per reclamar que la seva gestió sigui competència de la Generalitat, ja que, com marca l’Estatut d’Autonomia, la gestió de les ajudes no contributives és competència catalana. “Això ens permetria fer en una finestreta única la sol·licitud de la RGC i la de l'IMV, i que la mateixa funcionaria pública que tramita una l’IMV també tramiti el complement de la RGC. A més, permetria poder monitoritzar a nivell territorial l'evolució, on hi ha focus on cal reforçar àmbits i on hi ha indicadors més o menys preocupants de col·lectius més necessitats”, indica Ginesta.

“Hi ha bastanta incertesa: la gent té dret a un ingrés i ha d'anar a un lloc on l'atenguin i li tramitin tot a la vegada”, Mercè Civit

Quins requisits són necessaris per sol·licitar l’IMV i la RGC?
Ingrés Mínim Vital (IMV)
  • Tenir més de 23 anys.
  • Tenir residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada durant l'any immediatament anterior.
  • Trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica, acreditant-ho amb el patrimoni i el nivell d’ingressos i rendes.
  • Haver sol·licitat les pensions i prestacions vigents per a les que es pugui tenir dret. Queden exempts els salaris socials, rendes mínimes d'inserció o ajuts socials de les comunitats autònomes.
  • Que la unitat de convivència estigui formada des de fa un any.
  • Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el cas de persones majors d'edat o menors emancipades, que no estiguin treballant.
  • Altres requisits de circumstàncies personals i/o de la unitat de convivència.

Renda Garantida de Ciutadania (RGC)
  • Tenir més de 23 anys (més de 18 anys, en casos concrets).
  • Estar empadronada a Catalunya.
  • Acreditar la residència continuada i efectiva a Catalunya dels 24 mesos anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
  • No haver disposat d’ingressos, rendes o recursos econòmics mínims durant els 2 mesos anteriors a la sol·licitud.
  • No treballar, excepte les sol·licitants monoparentals amb feina a temps parcial.
  • No disposar de patrimoni més enllà de l’habitatge habitual.
  • No ser beneficiària d’una prestació pública o privada de servei residencial permanent de tipus social, sanitari o sociosanitari, ni estar ingressat en centre penitenciari en règim ordinari o tancat. 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail