El teletreball al Tercer Sector Social, d'utopia a realitat

iniciativesocials 1La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha obligat a les entitats i les empreses a canviar la seva forma d’organització. El teletreball, que abans quasi bé no es contemplava, s’ha instaurat - de forma temporal - com una pràctica necessària. Degut a la vessant assistencial que caracteritza les entitats del Tercer Sector, l’adaptació a aquesta nova manera de treballar es presentava com una utopia, però uns mesos després, avaluen que s’han adaptat al canvi de forma natural i positiva.

Escrit per: Gisela Giralt

 

Tot i que en les circumstàncies actuals ho requereixen més que mai, el teletreball ja era quelcom que moltes entitats del Tercer Sector havien començat a implementar en la seva organització. Si més no, hi estaven interessades. Elisa Stinus, dinamitzadora de la secretaria tècnica de la Xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps) explica que, si es fa bé, el teletreball pot ser molt positiu per l’entitat: “Fins ara, hem vist que a les institucions i les empreses on es duu a terme, el teletreball no té per què anar en contra de la seva productivitat, sinó a l’inrevés, pot ser molt positiu”.

La Xarxa NUST està formada per més de 130 empreses i entitats de diferents mides i sectors i està dinamitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’intercanviar bones pràctiques i coneixements en àmbits laborals com la conciliació, la gestió del temps o el teletreball. Una de les principals accions que duu a terme és el Programa de Mentoria en Organització del Temps, que consisteix en la mentoria per part d’entitats o empreses expertes en l’àmbit del treball flexible i l’organització del temps cap a d’altres que volen millorar en aquests aspectes. El programa té una durada de sis mesos i hi participen sis empreses o entitats mentores i sis de mentorades, que tenen una relació de dues a una. “D’aquesta manera, la mentorada té les visions complementàries de dues entitats o empreses i pot agafar-ne el que més li funcioni segons les seves pròpies necessitats, el perfil de les persones treballadores, el sector on es troba, etcètera”, explica Stinus.

L’inici de la crisi sanitària va arribar a la meitat de la segona edició del programa, de manera que el teletreball va ser un dels temes principals a tractar. Segons Stinus, el teletreball és quelcom que encara genera reticència dins la cultura de les organitzacions del nostre país. “Implica un major grau d’autonomia per part de les persones treballadores i un lideratge diferent per part dels personal en cap. Vol dir desenvolupar tot un sistema de treball per objectius basat en la confiança en les persones”. Fins ara, aquesta pràctica s’havia estat implementant de forma progressiva, però durant el període de confinament total, moltes empreses i entitats que sentien aquesta reticència s’han vist obligades a teletreballar.

Bones pràctiques de teletreball
En l’àmbit del Tercer Sector Social el canvi suposava un repte major, ja que el treball presencial és, en molts casos, la base dels serveis que ofereixen les entitats a les persones usuàries. Moltes, però, ja havien incorporat el teletreball a la seva organització i ho han viscut d’una manera més natural del que pensaven. La Fundació Joia és una de les entitats que ha participat a la segona edició del Programa de Mentoria en Organització del Temps de la Xarxa NUST, en el paper de mentora. La seva experiència amb el teletreball va començar a partir del 2018, des de la Comissió d’Igualtat. “En aquell moment ens vam adonar que, en els serveis assistencials, a banda de l’atenció directa de les persones usuàries, hi havia una altra part de tasques indirectes, de caire més administratiu. I aquesta feina es podia fer des de casa. A més, cada any revisem les nostres mesures per facilitar la conciliació de la feina amb l’horari familiar de les persones treballadores”, explica Jordi Formiguera, Agent d’Igualtat i membre de la Comissió d’Igualtat de Fundació Joia.

A partir d’aquesta idea, es va desenvolupar un sistema de gestió per competències que la professional havia de complir, sempre donant prioritat a l’atenció directa de les persones ateses. D’aquesta manera, les treballadores comptaven amb quatre hores de treball que es podien organitzar de forma més lliure. Diu Formiguera que “amb la pandèmia, però, ens hem vist ‘obligades’ per la situació sanitària a reinventar les formes d’atenció directa. Vam haver d’activar tot un conjunt d’activitats presencials en format telemàtic”.

Susana Silvestre, subdirectora tècnica de Fundació Joia, opina que el fet d’haver tingut el format de teletreball instaurat en els equips assistencials va jugar a favor a l’hora d’adaptar-se a les circumstàncies de la Covid. “Ja sabíem quines tasques es podien fer de forma presencial i quines en format telemàtic així que ens vam poder organitzar fàcilment. Des de reunions d’equip de forma virtual fins a la recerca de plataformes digitals com Zoom, Meet o Google Classroom per cobrir la part assistencial, ens hem adonat que som capaces de fer coses que no pensàvem que fossin possibles”. Aquest sentiment d’empoderament va sorgir del fet que les persones usuàries veien que, tot i la manca de contacte directe presencial, no s’allunyaven dels seus objectius. “Fins i tot hi ha usuàries dels nostres serveis que han passat per processos de selecció de feina en format de vídeotrucada”, afegeix Silvestre.

“Ens hem adonat que som capaces de fer coses en format teletreball que fins ara no pensàvem que fossin possible”, Susana Silvestre

Un cop passat el confinament total, la Fundació Joia ha establert un sistema de torns per garantir el servei assistencial alhora que es mantenen grups bombolla per minimitzar la possibilitat de contagi. Silvestre remarca la importància del format presencial, però també els aspectes positius del teletreball: “És evident que, tant treballadors i treballadores com persones usuàries, preferim la presencialitat. Ara bé, també valorem de forma col·lectiva que la part telemàtica ha arribat per quedar-se, ja que és una via que agilitza processos. Això sí, en format reduït i sempre prioritzant l’atenció directa”.

El cas d’Oxfam Intermón és una mica diferent, ja que a nivell nacional exerceix una funció de lobby social, mentre que la vessant més assistencial està enfocada a nivell internacional. Aquesta també és una de les entitats que va participar en el programa de mentoria de la Xarxa NUST, en aquest cas com a entitat mentorada. La necessitat d’apuntar-s’hi havia sorgit a finals del 2017, amb l’elaboració del seu nou Pla d’Igualtat, per tenir la visió externa d’altres organitzacions respecte la gestió del temps. Des d’aleshores, el treball remot a l’oficina era una pràctica que ja tenien instaurada, de manera que les professionals poguessin treballar dos dies a la setmana des de casa.

Nuria Iglesias, directora de Persones i Cultura d’Oxfam, assenyala que “això ens va facilitar la feina perquè ja teníem els accessos informàtics bastant treballats. La major dificultat que ens ha portat la pandèmia és que no tothom disposava de material suficient com per teletreballar cada dia. Així que vam proporcionar un ordinador portàtil a cada persona i vam oferir la possibilitat de passar per l’oficina a recollir tot allò que els fes el teletreball més comfortable: pantalles, teclats, reposapeus, cadires, etcètera”.

A nivell internacional, l’organització ha procurat les mesures necessàries perquè els seus programes assistencials es veiessin el menys afectats possible i sempre tenint en compte el país en el qual es treballava, la seva legislació i els protocols propis. Pel que fa a l’acció directa a nivell nacional, es tracta majoritàriament de projectes duts a terme per persones voluntàries. “Per una banda, tenim les botigues de comerç just, que durant el confinament van estar obertes ja que veníem aliments. Vam recomanar a les persones voluntàries que es quedessin a casa, sobretot si eren majors de 60 anys, i vam instaurar uns torns més irregulars. Més endavant, hem canviat d’estratègia i hem optat per proporcionar tota la informació i els protocols de seguretat, donant la llibertat de decidir què és el que volia fer cada persona”, explica Iglesias. Per altra banda, les accions de campanyes al carrer d’Oxfam han estat pràcticament suspeses des de l’inici de l’Estat d’Alarma. Si bé des de l’estiu s’han realitzat algunes accions, ha estat de forma més col·laborativa de la mà d’altres entitats. En aquest cas, l’entitat ha estat molt curosa amb les mesures de prevenció.

“La major dificultat que ens ha portat la pandèmia és que no tothom disposava de material suficient com per teletreballar cada dia”, Nuria Iglesias

Iglesias apunta que “després de passar pel programa de mentoria i havent viscut les circumstàncies actuals, ens hem adonat que la realitat ens ha passat per sobre. Abans, cada vegada que implantàvem una mesura, aquesta havia de passar tot un procés d’aprovació. La Xarxa NUST ha contribuït en aquest sentit a l’hora de fer-nos veure que podem llençar una proposta i, si no serveix, canviar-la. Amb aquesta lògica de laboratori hem elaborat el que anomenem “Mesures Extraordinàries de Facilitat Laboral”, per donar la màxima flexibilitat possible a les persones, partint de la base de que cada realitat és molt diferent”.

La pandèmia i la priorització del teletreball
La darrera edició del programa de mentoria va coincidir en la seva meitat amb l’inici de la pandèmia. Per aquelles empreses o entitats que hi participaven, la implementació i la gestió del teletreball es van convertir en temes necessàriament prioritaris. En aquest sentit, Marisa Piedra, Responsable de Gestió de persones de la Fundació Germina - que hi participava com a mentorada -, afirma que el poder compartir experiències en situació de crisi els va ser clau: “Totes passàvem pel mateix, tot i venir de sectors completament diferents. El poder intercanviar impressions sobre com ho estàvem portant cadascuna ens va fer adonar-nos de que el teletreball podia ser una oportunitat”.

La Fundació Germina va arribar al programa a partir de crear una Comissió d’Igualtat per treballar temes de gènere i conciliació a nivell laboral. Abans de la crisi sanitària només tenien implantat el teletreball a l’equip de direcció, però s’estaven plantejant noves possibilitats de cara als educadors i les educadores socials. “Nosaltres treballem amb infants, amb joves i amb famílies i la base de la nostra activitat és l’atenció directa, així que pensàvem que era molt difícil encabir-hi el teletreball”, apunta Piedra. Quan va arribar la pandèmia, es van trobar amb dos reptes principals. Per una banda, la gestió de l’equip. “Sobretot, sentíem angoixa en termes de conciliació per aquelles persones que estaven confinades amb els seus fills. I després hi havia el tema de la gestió online, perquè ens faltava el contacte directe de les reunions i teníem por de no saber-lo mantenir”, explica.

Per altra banda, la Fundació Germina va haver de replantejar la seva atenció directa. “Nosaltres atenem a famílies que tenen dificultats socials i moltes d’elles no tenen recursos. Aleshores vam fer una tasca de repartiment d’aquests recursos per fer possible la connexió online. Vam obrir el nostre wifi al barri i amb l’ajuda de CaixaProinfancia vam repartir tablets i fins i tot aliments”. Piedra afegeix que van haver de canviar la seva manera de pensar. “A Germina no tenim una mirada assistencialista, sinó d’acompanyament. Però ens hem trobat en una situació en la que realment el que necessitaven les famílies era assistència”. El canvi també va implicar una reestructuració de les seves activitats. “L’eina del Microsoft Teams ens ha facilitat molt el mantenir el contacte i fer un seguiment de les famílies, però també ens hem hagut d’adaptar als nous horaris dels joves, que tendien a aixecar-se més tard, i acostar-nos a ells de forma diferent, a través de les xarxes socials com Instagram, que nosaltres no havíem explorat mai”.

La valoració general de Germina, però, també ha estat bona. De moment, mantenen el teletreball, tot i que no encara com a un benefici social, sinó com a mesura temporal degut a la situació sanitària. Els educadors i les educadores socials tenen la possibilitat de realitzar les seves tasques administratives i d’organització des de casa, mentre que l’atenció directa es manté en format presencial. “De cara al futur i com a mesura de conciliació ho veiem com a una oportunitat perfectament viable, però s’ha de treballar molt bé tenint en compte tots el que comporta”.

“De cara al futur el teletreball, com a mesura de conciliació, ho veiem com a una oportunitat viable, però s’ha de treballar molt bé tenint en compte tots el que comporta”, Marisa Piedra

La idea que la crisi sanitària ens ha encaminat cap a un model de treball “mixte” és unànime. Queda clar, però, per a les entitats del Tercer Sector Social que el seu model passarà per treballar de forma presencial prioritàriament, dedicant un petit percentatge de la jornada laboral al teletreball. Nuria Iglesias afirma que aquest model “afavoreix la conciliació sense deixar de cobrir les necessitats psicològiques i emocionals que proporciona l’atenció directa”. En aquest sentit, Elisa Stinus apunta que “per que això sigui possible, però, s’ha de tenir una organització sòlida i les eines digitals molt ben treballades”.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail