Emprenedoria femenina i món social

iniciativesocials 1Segons l’estudi GEM España 2018-2019 del Observatorio del Emprendimiento d’Espanya, 9 dones iniciaven nous projectes per cada 10 homes espanyols que ho feien, una taxa superior a la mitjana europea de 6 dones per 10 homes emprenedors. En aquest reportatge coneixem 3 projectes, liderats per dones o dirigits a elles, que incorporen de manera inherent un valor social o la sostenibilitat en el seu ADN: Cocoro, la Fundació Ared i Infinit Denim.

Escrit per: Meritxell Vilanova

 

Cocoro
L’any 2016, quatre dones van posar en marxa la cooperativa Femmefleur, que venia copes menstruals i productes d’higiene íntima. Clara Guasch, codirectora de Cocoro, explica que “a partir de conèixer moltes realitats ens vam adonar que la immensa majoria de dones, tot i fer servir productes com la copa menstrual o els tampons, també feien servir salvaslips i compreses. Vam veure que aquests productes realment són necessaris, que necessitem productes externs per gestionar menstruació, flux vaginal o lleus pèrdues d'orina”, i per això es van plantejar donar el següent pas i crear les calcetes menstruals Cocoro. Van posar en marxa un procés de micromecenatge, amb l’objectiu de recollir 26.000€, i en van recollir 169.000€. “Vam adonar-nos que la intuïció que teníem que feia falta un nou producte era correcta”, explica Guasch.

Des de 2016 han anat creixent i ara l’equip el formen 18 persones, de les quals només 2 són homes. “No perquè no volguem homes”, indica Clara Guasch, “sinó perquè quan fas un procés de selecció, qui s'acaba interessant són dones. Hi ha certes coses que potser s'enfoquen de manera diferent quan ets home o dona, i en el nostre cas la nostra pròpia experiència i coneixement del que és la menstruació ajuda. A vegades parles amb homes, els expliques el projecte i no acaben d'entendre la necessitat d'aquest producte, ni com és que es compren tantes compreses si no agraden”.

“La sostenibilitat també s’ha d’entendre a nivell econòmic i social”, Clara Guasch

Segons la codirectora de Cocoro, l’empresa treballa a partir de 3 eixos clau: “feminisme, sostenibilitat i innovació, i tecnologia”. Indica que “la sostenibilitat també s’ha d’entendre a nivell econòmic i social. No és només posar al mercat aquest producte i facilitar que la gent deixi de fer servir un producte que triga més de 500 anys en biodegradar-se, sinó que el procés que seguim de producció també el tenen en compte: és producció local, treballem amb teixit orgànic, teixits certificats, amb tints naturals i són productes vegans”.

Si bé és un producte que podria ajudar a solventar en part la problemàtica de la pobresa menstrual, Guasch indica que “és un producte que pot costar perquè necessites una inversió inicial”, però reflexiona que “seria molt interessant que entre les opcions que es fan per ajudar, en comptes de regalar tampons i compreses, es regalessin copes i calcetes menstruals, facilitant productes que vagin millor per les persones i pel planeta”.

 

Fundació Ared
El 8 de març de 1994 naixia la Fundació Ared al centre penitenciari per a dones de Wad-Ras: “Cinc dones privades de llibertat que estaven fent una formació en confecció tenien la inquietud de què farien un cop sortissin del centre, com es tornarien a inserir a nivell social i laboral. Gràcies a la seva iniciativa i la de la seva monitora Maria Teresa Rodríguez, fundadora d'Ared, es constitueix una associació on formen aquestes dones amb una mirada laboral i on fomenten la seva autonomia, amb una formació i acompanyament que les permetés trobar una feina digna i continuar amb la seva vida”, explica Aina Estrugo, responsable de Comunicació d’Ared.

2

Des de llavors han acompanyat més de 12.000 persones i han aconseguit la inserció social i laboral de més de 3.500 a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i que amb el temps també van començar a atendre homes, “la majoria de les persones que atenem són dones, perquè considerem que dins de les persones que es troben en una situació d'alta vulnerabilitat, la dona encara ho és més, simplement pel fet de ser dona”, indica Estrugo. Així, atenen dones de més de 45 anys amb una situació d'atur prolongat, dones que han patit violència de gènere, persones privades de llibertat, dones soles amb fills/es a càrrec i joves en situació de risc d’exclusió social, entre d’altres.

“Dins de les persones que es troben en una situació d'alta vulnerabilitat, la dona encara ho és més, simplement pel fet de ser dona”, Aina Estrugo

L’any 2006 van crear la seva empresa d’inserció, Salta. “Ens adonem que hi ha persones que, tot i haver-se format i haver tingut aquest acompanyament, encara no estan 100% preparades per diferents casuístiques per inserir-se laboralment i exitosament a una empresa ordinària”, explica Aina Estrugo. Compten amb 3 línies: taller de confecció, on treballen 25 dones i 11 homes; càtering, on treballen 15 dones i 10 homes; i obrador, on compten amb una dona. Durant la pandèmia el taller de confecció no només no es va aturar, sinó que es va adaptar produint material sanitari. “El càtering és el que ha patit el cop més dur”, explica Estrugo, ja que treballàvem principalment per a empreses i esdeveniments que, amb la Covid, es van haver d’anul·lar. L’obrador té com a client principal la línia de càtering, però les seves ‘Neules amb oportunitats’ són un producte amb molt d’èxit. Per Nadal “vam fer una campanya per augmentar les vendes: com més vendes, podíem desafectar de l'ERTO a persones que havíem hagut de posar en ERTO. Va funcionar molt bé, vam poder desafectar a una persona i contractar-ne una altra per a la campanya per fer més neules i a més vam poder comprar un altre neuler”.

 

Infinit Denim
L’any 2016, una biòloga i una ambientòloga van voler posar al mercat un producte tèxtil que provingués d’una matèria reciclada. Així naixia, un any més tard, l’associació Back To Eco, de la mà de la Montse i la Núria. “Vam començar amb un procés en el que agafàvem texans usats i remanufacturàvem el teixit: el classifiquem, rentem, tallem i fem nous productes amb aquest teixit ja existent. Aquesta és la via de la remanufactura o l'upcycling, que no deixa de ser una transformació d'una matèria primera que ja existeix”, explica la seva cofundadora Montse Bayen.

3

Fent tota aquesta remanufactura només podien aprofitar entre un 20 i un 30% del material, de manera que “vam començar a preparar un projecte d'I+D en el que el residu que no podem utilitzar per fer aquests productes, li donem una segona vida, i vam establir la via del reciclatge tèxtil. Aquí generem un nou teixit on una part està formada pel nostre propi residu de texà”, explica Bayen. Amb aquest nou teixit generen nous productes i és llavors quan creen la seva marca, Infinit Denim.

“En l'economia circular hi ha un tema ambiental, però també hi ha un component social”, Montse Bayen

A més, al seu taller hi treballen dues dones provinents d’entorns en risc d’exclusió. Van voler tenir en compte aquesta inclusió laboral “per ser més coherents, perquè en l'economia circular hi ha un tema ambiental, però també hi ha un component social”, indica Bayen.

Mentre que des d’Infinit Denim comercialitzen les peces que generen a partir del texà reciclat, des de Back To Eco es dediquen a fer accions de sensibilització: xerrades, tallers, conferències, accions amb escoles i empreses. Els seus tallers “no són de confecció 100%, sinó més aviat de donar coneixements i eines a la gent perquè pugui saber que a partir d'un residu com és un texà pot generar un nou producte”. A més, també fan reparació de texans i en venen de segona mà.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail