La bretxa digital en les persones ateses pel Tercer Sector: una realitat en evidència

iniciativesocials 1L’evolució de les TIC brinda oportunitats de millora de vida per a moltes persones, però també suposa profundes desigualtats socials. L’any passat, el projecte m4social, impulsat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, publicava un estudi que reflexiona sobre com la revolució digital està generant desigualtat i exclusió social entre les persones ateses per les entitats del Tercer Sector. Des d’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva ja s’ha posat en marxa un pla d’acció amb incidència en la transformació digital.

Escrit per: Gisela Giralt

 

El projecte M4social és una iniciativa de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya que treballa per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones per part de les entitats del Tercer Sector. “Cada any realitzem un estudi amb profunditat, amb la finalitat de detectar aquells temes que són d’especial rellevància pel que fa a l’empoderament de la ciutadania i de les entitats socials”, explica Jordi Serratosa, coordinador d’m4social. Des d’un inici el projecte tenia clar que l’estudi sobre la bretxa digital havia de ser qualitatiu, per tal de poder tenir una visió més transversal i interdireccional del que realment suposa. “Amb l’evolució de les noves tecnologies es té la idea errònia de que la bretxa és cada vegada menor, però aquesta visió només es centra en el tema de l’accés. Realment, hi ha diverses bretxes digitals”.

A partir d’aquesta certesa, l’estudi se centra en tres tipologies de bretxa digital: d’accés, d’ús i de qualitat d’ús. Segons indica el text, les limitacions en l’accés a Internet posen barreres a l’autonomia de les persones. Si bé és veritat que més del 90% d’enquestats poden accedir-hi des d’un smartphone, la connexió exclusiva des d’aquest dispositiu es veu limitada per les dades mòbils. Un 28% dels enquestats no tenen habitualment la possibilitat d’accedir a Internet amb dades mòbils. I les persones amb menys recursos tenen més dificultats per accedir-hi des de casa, ja sigui per manca d’ordinador o de connexió wifi. De fet, una de les conclusions de l’estudi és que la bretxa digital sorgeix d’una desigualtat de base social.

Això té un especial impacte en els infants i les adolescents, ja que suposa un obstacle per seguir les activitats acadèmiques amb naturalitat. L’estudi es va finalitzar abans de la pandèmia, però es va haver d’ampliar davant l’evidència de la gravetat en la que es trobaven alguns sectors, com l'educació. Serratosa afirma que “pels infants i joves que viuen en famílies amb rendes baixes i que, per tant, estan en risc d’exclusió, la bretxa digital és molt més aguda. Ens vam trobar amb estudiants que només podien accedir al material escolar a través del mòbil, però no ho podien fer sempre o la infraestructura no estava preparada per aquest tipus de suport”.

És per això que, des d’m4social, reclamen Internet com a dret fonamental. “Accedir a determinats drets com l’educació, l’habitatge o la feina està actualment molt condicionat pel món digital. Per tant, si no tens accés ni capacitat per accedir-hi, se’t tanca la porta a altres drets”. En aquest sentit, Serratosa reconeix que ja hi ha molts programes en marxa per garantir l’accés universal (descomptes, wifi gratuït, recollida i cessió de dispositius… ), però remarca que la capacitació digital és encara un gran repte per les persones ateses pel Tercer Sector. A més, afegeix que “estem lluny d’arribar-hi perquè, tot i que hi ha molta oferta, està poc coordinada”.

m4social destaca que, amb l’objectiu de millorar l’ús i la qualitat d’ús de les TIC, les entitats del Tercer Sector fa temps que duen a terme accions per accelerar la transformació digital, com cursos de formació digital i programes d’acompanyament, però que la coordinació és essencial. L’estudi assenyala la necessitat de conformar un currículum que contempli tots els nivells i que permeti a les persones un empoderament digital real. “Fent els focus group per l’estudi ens vam trobar amb que hi havia persones que no sabien fer-se un correu electrònic. Està molt bé que ensenyem a les persones informàtica bàsica per elaborar un currículum, però hem de començar per la base”.

Per poder dur a terme aquesta coordinació, el programa apunta en primera instància a les administracions, que són les encarregades de marcar una referència i garantir-ne l’ordre. En aquest sentit, des d’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva s’ha posat en marxa un Pla d’actuació amb accions concretes per reduir la bretxa digital. Aquest full de ruta sorgeix a partir de reavaluar l’Estratègia d’inclusió 2017-2020 per la reducció de les desigualtats.

En Sergi Martí, referent d’Acord Ciutadà i cap del Departament de Participació Social dins l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, explica que, efectivament, per l’Ajuntament tampoc no és un tema de moda. “En una primera avaluació de l’Estratègia, fa un parell d’anys, la bretxa ja quedava evidenciada. De fet, hi ha tota una línia estratègica al respecte aprovada en el consistori municipal amb consens per part de tots els partits polítics, que no passa gaire sovint. És un tema de pes”.

bretxadigital3

L’Estratègia té com a objectiu principal incrementar l’equitat educativa, i això passa per reduir la bretxa digital. A partir dels mòduls de treball de l’Acord (basats en la participació i la cooperació entre entitats, organitzacions i l’Ajuntament), es van posar sobre la taula un seguit de projectes. Martí n’esmenta alguns. “Per exemple, des del Casal dels Infants del Raval s’està fent un treball a nivell comunitari per donar accés als infants a les noves tecnologies. Des del Casal de Gent Gran també hi ha programes per treballar aquesta administració digital, així com ho fa el programa Vincles, de l’Ajuntament. I també hi ha entitats que desenvolupen programes a través dels punts Òmnia per afavorir la inclusió de les persones tenint en compte les eines TIC en diferents districtes”.

La reavaluació de l’Estratègia, però - i sobretot, arran de la pandèmia -, ha evidenciat el mateix que l’estudi d’m4social. L’accés és necessari, però un acompanyament socioeducatiu, tant per infants i joves com per adultes, ho és tant o més. “Es tracta d’afavorir l’aprenentatge però també d’oferir certs valors envers l’ús de les TIC. És necessària una presa de consciència del que significa la connectivitat i la funcionalitat d’aquestes tecnologies i dels riscos que té, posant èmfasi en l’impacte en els infants”. Aquest acompanyament socioeducatiu s’està implementant, sobretot, en escoles i centres oberts. En la mateixa línia, l’Ajuntament de Barcelona també ha presentat a principis d’aquest any la Mesura de govern d’innovació social, posant el focus a la innovació digital, sobretot de cara a les famílies en situació vulnerable.

Pel que fa a la coordinació dels projectes i l’implementació d’accions concretes, Martí parla de les Xarxes d’Actuació. “L’Acord funciona com a espai de coproducció on es troben entitats, organitzacions i institucions de la ciutat. I la manera més clara de promoure una coproducció cohesionada és a través de les Xarxes”. Dins d’aquestes xarxes temàtiques es comparteix informació entre professionals de les diferents entitats per elaborar protocols i marcar línies d’acció. “El tema de la bretxa digital apareix de forma transversal, en major o menor mesura en diverses Xarxes, ja que té incidència en molts àmbits. Però n’hi ha una que és molt clara, la Xarxa de prevenció i convivència. Des de la seva creació, s’ha posat el focus en l’ús dels dispositius mòbils en infants i joves i ha servit com a tret de sortida per que les entitats vagin en la mateixa direcció”.

En Sergi Martí afegeix, però, que també s’ha d’incidir en altres àmbits en els quals la bretxa digital té un pes important. Per una banda, apunta a la transformació digital que ha de fer l’Administració. “Penso que de vital importància garantir l’accés de la ciutadania als serveis socials i a la gestió de tràmits, però també la comprensió d’aquests processos. Fa temps que es parla de facilitar la relació entre els ciutadans i l’Administració, però després de la Covid-19 ha quedat claríssim que cal incidir-hi”. Martí apunta que gestions d’ajudes socials com l’Ingrés Mínim Vital, laborals com el SEPE o tràmits senzills com la renovació del NIE han estat un fracàs. “S’ha de transformar aquesta relació amb els ciutadans per tal de respectar els seus drets bàsics”.

I per altra banda, Martí parla de quelcom que connecta amb les conclusions de l’estudi d’m4social. “S’ha de treballar des de la base. Les desigualtats territorials són una realitat a la nostra ciutat i, naturalment, afavoreixen la bretxa digital. Si no es treballa la bretxa social, no es pot fer el següent pas”.

 bretxadigital2

L’estudi d’m4social sobre la bretxa digital en les persones ateses pel Tercer Sector es va elaborar a partir de l’organització de focus groups segmentats, acotant àmbits d’intervenció. En aquest cas, es va centrar en les persones amb discapacitats físiques, infants i adolescents i persones en situació de vulnerabilitat. La bretxa digital, però, afecta a molts altres àmbits del Tercer Sector i les persones usuàries de Salut Mental en són un exemple.

La Nicoll rep atenció per part del Servei de Rehabilitació de Joves de la Fundació Joia. “Jo no tinc Internet a casa i tampoc tinc ordinador. Sí que tinc un mòbil, però per fer segons quines coses he de forçar molt la vista i consumeixo totes les dades”. Abans de la pandèmia, la Nicoll utilitzava els ordinadors de la Fundació per fer servir el correu electrònic i realitzar gestions i tràmits relacionats, sobretot amb la recerca de feina. En última instància, feia servir el mòbil de la seva mare, que té un paquet de dades més ampli. Però durant la quarentena l’accés i l’ús de les eines del servei va ser més difícil. “Des de Joia em van enviar un ordinador, però com que no tenia Internet, havia de connectar les dades del mòbil. Jo no el sabia fer servir del tot, però el meu germà em va ajudar”. Tot i que ja pot tornar a accedir a les instal·lacions de Joia, la Nicoll pensa que, al menys, l’Internet hauria d’estar garantit per a tothom. “És un rotllo perquè sempre gastem totes les dades de tots els telèfons de casa i com que el meu germà també s’ha de descarregar el material de l’escola, va molt lent”. Afegeix que seria molt més còmode poder fer algunes gestions des de casa, però que tampoc pot fer servir l’ordinador del seu germà. “L’escola té restringit l’accés de l’ordinador, així que només pot accedir als recursos educatius”.

El Manuel José és atès pel Servei de Rehabilitació Comunitària a Joia. “A casa tinc Internet, però el tema de les noves tecnologies no el domino gaire. Tot el que he après ha estat gràcies als cursos que he fet. Penso que he adquirit força coneixements d’informàtica en poc temps, però encara no sé ben bé com funciona el correu electrònic ni com enviar el meu currículum per buscar feina”. El Manuel va començar a practicar amb el mòbil, ja que ell tampoc té un ordinador personal, i després aplicava els seus avenços als ordinadors de la Fundació. “Durant la quarentena vaig tenir problemes per accedir a les classes i les trobades per videotrucada, perquè no sabia com funcionaven i des del mòbil és més complicat. Tot i així, vaig poder descarregar-me alguns materials i seguir els cursos, sobretot a través de missatges”. El Manuel diu que es voldria tornar a apuntar a informàtica per poder tenir més coneixements i, en cas de que fos necessari, ser capaç de connectar-se des de casa i accedir a tots els recursos.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail