(No) Et tinc por, estiu

Un avió, l’aigua, el sol, els insectes, poden semblar elements corrents en les nostres vides quan arriba l’estiu, però quan aquestes situacions s’eviten costi el que costi, resulten incapacitants i davant d’elles sorgeix un atac d’ansietat o de pànic, parlem de fòbia, un temor irracional i compulsiu que necessita d’atenció psicològica.

miedo al agua 2

Escrit per: Laura López
Són les deu del matí d’un dissabte i un grup de cinc persones es reuneix a l’Aeroteca, una llibreria especialitzada en temàtica aeronàutica situada al barri de Gràcia de Barcelona. L’objectiu: fer una classe de dues hores d’aeronàutica i exercicis en un simulador per tractar la fòbia que pateixen, por a volar. Tots ells estan cursant el programa “Volar sin miedo”. El pilot comercial Jordi Ventura és l’encarregat d’ensenyar els fonaments de l’aeronàutica, com ara el funcionament de la pressió de les ales d’un avió, les part del motor, la meteorologia, l’aterratge i els efectes de les turbulències. A aquest expert l’acompanya el doctor J. Carlos Baeza, psicòleg de la Clínica de l’Ansietat (Barcelona), especialitzat en trastorns d’ansietat i que exemplifica les explicacions de Ventura.
Durant la classe les preguntes són freqüents, sobretot les relatives a la meteorologia i les turbulències. Baeza afirma que “es pot tenir problemes de confort, però no de seguretat”, que els avions es mouen gràcies a la força de l’aire i que quan sentim turbulències és només el moviment natural de l’avió en contacte amb els elements de la natura: “com quan anem en cotxe i hi ha sots, el problema no és que el cotxe estigui avariat o hagi perdut el control, sinó que es mou conforme al mitjà en el qual es troba”.


Tipologia de la por
Tot i que hi ha centenars de fòbies, totes tenen en comú que es troben dins els trastorns d’ansietat, els quals es defineixen com “una resposta davant les situacions considerades amenaçadores”, explica a la seva consulta el doctor Baeza. Dins aquest tipus de trastorns hi ha tres tipus de pors: agorafòbia, fòbia social i fòbies específiques.
Rubén Casado és fundador i coordinador de l’Associació Madrileña de Agorafobia (AMADAG), un trastorn que ell mateix va patir, i que defineix com “un conjunt de fòbies que es produeixen quan la persona tem no trobar-se fora de perill o en un lloc del qual pugui fugir amb facilitat si li sobrevé un atac de pànic”. Segons Casado, són persones que “s’acullen a sagrat” perquè es tanquen en una recerca constant de protecció, com quan a l’Edat Mitjana els perseguits  per la justícia es refugiaven a les esglésies per evitar ser capturats. Molt sovint, l’experiència del pànic és tan aclaparadora que aquestes persones necessiten trobar una causa que els permeti controlar o predir les situacions, per la qual cosa connecten el fet amb el lloc: “Cauria dins de les supersticions, són idees sense cap base científica, però que perduren perquè necessitem algun tipus de control sobre el que ens envolta”.
Els llocs més freqüents en què pot aparèixer aquest tipus de por són els transports públics, els embussos, els concerts i les sales de cinema, però, encara que hi ha entorns universals, en realitat podria ser qualsevol, ja que, segons Casado, no s’associa un lloc a una sensació, sinó a la inversa. Les vacances no fan més que incrementar els efectes de les fòbies. En el cas de l’agorafòbia, es trenca la rutina habitual de la resta de l’any, per la qual cosa la gent pot viure situacions noves a les quals no està habituada, se separa les persones dels seus recintes de seguretat acostumats, i la calor pot alterar la percepció i produir símptomes que augmenten les conseqüències de la fòbia, comenta Casado. Passa el mateix amb la resta de fòbies.
El segon grup de pors és la fòbia social, continua Baeza. En aquest cas el temor és veure’s en una situació social compromesa, són persones preocupades per ruboritzar-se, per tremolar, per patir un excés de sudoració, i que aquests símptomes apareguin socialment i posin en evidència a qui els pateix.
I en tercer lloc es troben les fòbies específiques, que són la reacció de por o ansietat davant estímuls o situacions molt concretes. Aquí s’emmarca el grup del programa “Volar sin miedo”, que pren posicions per viure l’experiència de volar al simulador. Ventura agafa els comandaments de la nau com a pilot i una membre del grup actua com a copilot; la rest seu en cadires al darrere. En primer lloc, el pilot els explica sumàriament el funcionament de cadascun dels botons i les palanques de la cabina i de seguida ho disposa tot per efectuar un vol de Barcelona a Mallorca, que tindrà lloc en temps reals. A mesura que Ventura els va explicant cada moviment, el grup continua fent preguntes; ara es fixa més en el per què i per a què es prem cada botó i es fa cada maniobra. En quinze minuts han arribat a destí i tot ha sortit bé, encara que molts segueixen tenint dubtes. Javier, una de les persones apuntades a aquest curs –qui finalitzarà aquesta mateixa tarda, quan realitzaran un vol assistit en una avioneta bimotor-, descriu la seva por a volar com a mecànica, ja que el seu principal problema és que hi hagi alguna errada a l’avió, ja sigui per mal temps o per causes internes, i que aquest s’estavelli i no hi hagi ningú a bord que tingui nocions mèdiques. No obstant això, la por de Maria (nom fictici) és encara més estranya. Ella va començar a tenir por a l’any 2000, però pel seu treball no pot deixar de volar, encara que intenta que aquestes males experiències siguin sempre en trajectes curts. 

 

miedo a volar


Dintre de poc ha d’anar a viure a Nova York, cosa que l’ha portada a fer aquest curs. “La meva fòbia va començar quan portava anys viatjant, però encara no sé per què em va venir, és irracional”. El que té clar és que ha de superar la situació per poder ser completament lliure per fer el seu treball i viure la seva família.
Una altra experta en fòbies específiques és la psicòloga Neus Córdoba, que treballa a l’Associació Catalana per al Tractament de l’Ansietat i la Depressió (ACTAD). Les pors més comunes a l’estiu són a l’aigua i als insectes, o a algun insecte en concret, però Córdoba assenyala que la fòbia que més s’està donant en aquesta època és la fòbia al sol: “És fòbia als moments del dia en que hi ha molta llum, a la intensitat lumínica, fins i tot fòbia que es generin melanomes”. Segons aquesta especialista, la por al melanoma comença a ser molt freqüent i, encara que és bo que la gent es cuidi i previngui aquestes situacions, l’alarmant és que aquesta preocupació sigui excessiva. Córdoba posa l’accent en el fet que les notícies incrementen aquestes fòbies. Encara que la gent està prenent consciència i adoptant mesures, en molts casos acaba convertint-se en més que una simple prevenció. I remarca: “La fòbia és una por més gran que l’estímul que la desencadena”.
La fòbia a l’aigua també és molt coneguda. L’usual és que es doni en l’etapa infantil, perquè és l’època en què s’aprèn a nedar, però en adults el problema, en la majoria de casos, no és la por a l’aigua per no saber nedar, sinó “la por a allunyar-se de la riba i no poder tornar a la sorra”, destaca Córdoba. 


Tractaments
Encara que hi ha procediments o tractaments semblants entre fòbies (normalment hi ha una base cognitiva-conductual), s’hi incorporen altres abordatges terapèutics que proporcionen a psicòlegs, psiquiatres i pacients perspectives diverses. Alguns exemples en són “la Gestalt, la psicoanàlisi, la teràpia sistèmica, l’anàlisi transaccional, i teràpies de tercera generació”, explica Casado. El mateix opina Beza, que afegeix que s’exerceixen una sèrie de tècniques per fer que la por desaparegui, de reducció de símptomes, “que s’anomenen tècniques de desactivació”. També hi ha una part destinada a corregir les anticipacions, el càlcul de risc, els anomenats mecanismes cognitius, prossegueix Baeza. I hi ha una altra part que té relació amb la conducta, que són les tècniques de comportament que permeten anar perdent la por. A més, els dos experts coincideixen en el fet que no és contraproduent l’ús de medicació com a complement a la teràpia en determinats casos.
Específicament, a la Clínica de l’Ansietat el doctor Baeza fa aprendre als seus pacients dues tècniques per reduir els símptomes: una que es basa en la respiració abdominal i una altra de relaxació muscular progressiva; i de tant en tant hi aplica tècniques per a la gestió de la preocupació i d’anticipació. No obstant això, un dels motius d’èxit de la clínica és el programa per perdre la por a volar. Baeza diu que la majoria de cursos d’aquest tipus es fan ed manera intensiva i col•lectiva, però ell i el seu equip fan la primera part del bloc de forma no intensiva, individualment i unes setmanes abans de volar. El programa té quatre blocs. El primer és el tipus psicològic i explica què és la por, el seu funcionament, la diferents tècniques i les primeres exposicions, que anteriorment s’han fet amb un programa de realitat virtual. El segon bloc consta d’informació aeronàutica bàsica, amb l’explicació d’un pilot, i s’hi recrea el vol en un simulador. En el tercer punt s’ofereix una segona part d’informació aeronàutica i es duu a terme un vol assistit en uan avioneta a dos motors; després, el pacient ha de fer un vol comercial. Finalment, el quart bloc disposa de dues sessions més per si al vol comercial hi ha hagut cap incidència que calgui millorar. 

 

espacios pequeños 2


AMADAG ofereix la possibilitat d’un tractament específic que ha dissenyat la mateixa associació per tractar de manera global tots els aspectes relacionats amb el trastorn. Ofereix també tallers de suport a familiars, i fa labors d’investigació i divulgació. En el cas de Casado, ell mateix va tenir agorafòbia i en la seva època molts professionals encara no sabien què era aquest trastorn, així que va haver d’experimentar molt amb ell mateix, explica, per arribar a entendre coses amb les quals ara treballa en teràpia, i ha anat adaptant als seus pacients aquestes tècniques. 

 

Fòbia i salut mental
Segons el doctor Baeza, cal distingir quan la por i l’ansietat són el problema principal i quan són un problema secundari associat a un altre de principal: “El que s’ha de fer és tractar el trastorn principal”. Dins d’aquest marc afirma que és més fàcil que les persones que tenen una crisi de pànic desenvolupin pors agorafòbics, o que persones que han tingut altres trastorns desenvolupin pors a molt diverses situacions. Per altra banda, Casado al•lega que determinats trastorns psiquiàtrics com la depressió o el trastorn de personalitat poden estar “al darrere de la gènesi de l’agorafòbia”, però és possible desenvolupar determinades patologies arran de l’agorafòbia, com ara trastorns de l’estat d’ànim, fòbies socials, hipocondria, alcoholisme i addicció a determinades substàncies arran de l’estil de vida que comporta aquest temor.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail