Expressar la salut mental

Pintura, escultura, relat i fotografia són algunes de les representacions que té la cultura per manifestar-se. Aquí en mostrem unes quantes pinzellades de com s’apropa la cultura a la salut mental.

 

expressar

 

Escrit per: Laura López

Fa anys que les associacions de salut mental han cregut indispensable utilitzar la cultura com a eina terapèutica; altres organitzacions creuen que relacionar cultura i salut mental fa que la sensibilització social augmenti. En tot cas, són moltes les entitats que han iniciat projectes culturals vinculats a la salut mental i que han tingut molt d’èxit a l’Estat espanyol i a l’estranger.

 

Art Brut
Catalunya és una comunitat especialment involucrada en activitats culturals dins el món de la salut mental. Un exemple és el museu de l’Art Brut (mAB), un projecte que va néixer l’any 2010 i que va assumir Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials, que tracta de mostrar l’obra realitzada per persones amb problemes de salut mental i d’altres persones en risc d’exclusió social. El projecte pretén oferir un canal de normalització i d’integració cultural per a tots aquells artistes desconeguts amb problemes de salut mental que pinten però que són desconeguts en el mercat de l’art. I és que Jean Dubuffet l’any 1945 va definir l’Art Brut com l’art produït per persones que treballaven fora dels límits de la cultura artística oficial i que expressaven de forma extrema els seus estats anímics i mentals; i inicialment aquesta corrent artística es dirigia cap a les manifestacions artístiques realitzades per pacients d’hospitals psiquiàtrics.

 

Des de Pere Claver van decidir iniciar un museu de l’Art Brut perquè no existia cap a l’estat espanyol en aquell moment, ni cap exposició permanent ni virtual. Per tant, “aquesta iniciativa està extreta d’altres països d’Europa i Amèrica”, explica Joaquim Corral, director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials, qui subratlla que el museu com a tal encara no està obert: “Està previst obrir-lo en dues fases: en la primera el museu i les exposicions itinerants es podran visualitzar mitjançant el web; i en la segona fase el museu disposarà d’un espai físic on es pugui mostrar de forma permanent la col•lecció”. El problema és que necessiten un espònsor que sufragi principalment les despeses de lloguer del local, “en els darrers mesos hem estudiat diferents possibilitats centrades en edificis que l’Ajuntament de Barcelona podria cedir-nos, però els costos de les obres escapen a les nostres possibilitats financeres”, concreta.

 

expressar2

 

Un dels artistes més implicats en el projecte és Francesc de Diego, que va exposar a la I Exposició Itinerant ‘Ells també pinten’ i a la segona que hi va haver el passat mes d’abril. Francesc va contactar amb el museu a través d’associacions amb les que treballa habitualment, encara que no es dedica professionalment a l’art: “Dibuixava i pintava per iniciativa pròpia i li treia rendiment fent alguns dibuixos per a algunes associacions i d’altres iniciatives. La meva forma de pintar i dibuixar es pot dir que entra en els límits de la definició de l’Art Brut, però fins que no vaig conèixer la iniciativa no em vaig posar més plenament amb aquest moviment artístic”. Per definició, l’Art Brut no utilitza una tècnica específica, així que Francesc reflecteix en les seves obres el seu punt de vista envers el seu entorn: “He fet alguns treballs d’autoedició per plasmar punts de vista que havien de ser mostrats, les temàtiques que utilitzo van relacionades amb els meus punts de vista i la importància que li dono a les coses; he fet treballs sobre els trastorns mentals. En quant als materials, utilitzo cartró pintat i esquinçat i làmines més convencionals, i de vegades tracto amb imatges”.

 

Un dels objectius del projecte és la inserció social dels artistes, Corral assegura que mitjançant aquesta iniciativa “estem aconseguint la inclusió social de les persones amb problemes de salut mental, que ara poden anomenar-se artistes i perdre els complexos. Estem aconseguint també que millori la seva autoestima i que alguns dels artistes que havien deixat de pintar tornin a fer-ho”. A més, una de les premisses del projecte és la de fer una selecció dels artistes participants perquè puguin treballar com a personal del mAB, “de moment el museu no disposa de personal contractat, únicament tenim un grup d’assessors que col•laboren de forma altruista; en ocasions hem comptat amb alguns artistes que s’han prestat a ajudar-nos en el muntatge i desmuntatge d’exposicions”, confirma Corral. Per la seva part, el Francesc explica que li agradaria tornar a exposar al museu, “encara que no depèn de mi sinó del criteri general de l’exposició; de moment he donat 7 obres i ara tornaré a donar més perquè és un projecte molt interessant”.

 

Una qüestió important per als responsables del mAB és arribar a algun tipus de col•laboració que doni una forta empenta a aquesta iniciativa, i ho han aconseguit: Fundació CPB Salut Mental, Susoespai, Clorofil•la i Salut Mental Catalunya (antiga Fecafamm) són les entitats amb les quals han subscrit un acord de col•laboració. A més, “des d’aquest any estem associats a l’European Outsider Art Association i, properament, aprofitant que hem convidat a l’espai Interseccions a Camille Luescher, col•laboradora i conferenciant de la Col•lecció de l’Art Brut de Lausanne, volem establir una col•laboració preferent, atenent que és el museu que mostra la col•lecció de Dubuffet, col•leccionista d’art i responsable de la denominació i definició de l’Art Brut”, puntualitza Corral.

 

De la col•laboració entre Sant Pere Claver, CPB i Salut Mental Catalunya hi ha un altre concurs cultural que canvia la seva denominació. Des d’aquest mateix any, el Premi Agustí de Semir & Conxa Millán es passa a denominar Premi d’Art Brut Agustí de Semir & Conxa Millán i que, commemorant el Dia Mundial de la Salut Mental d’aquest darrer mes d’octubre, ha convocat una nova edició amb el tema ‘Paissatge amb animal’ dibuixat amb bolígraf de color blau. Aquest concurs, des del seu inici l’any 1998, és obert als ciutadans usuaris de serveis de salut mental de Catalunya i des de 2009 s’ha editat cada any un llibre amb un recull de totes les obres. El concurs, a més, sempre ha intentat impulsar nous talents i donar veu i acció a la lluita contra l’estigma i a favor de la sensibilització cap a un millor coneixement de la problemàtica de la salut mental.

 

expressar3

 

Parelles afins
Un dels concursos més consolidats de Catalunya és Parelles Artístiques, impulsat per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO). Aquest concurs es defineix com experiències creatives per a la salut mental i és un projecte comunitari que consisteix en la creació i la posterior exposició d’un conjunt d’obres de diferents tècniques, cadascuna d’elles realitzada per una parella artística formada per un artista professional i un usuari dels serveis de salut mental. Els seus grans objectius: “afavorir la rehabilitació i la reinserció de les persones amb algun problema de salut mental i canviar la visió estigmatitzadora que existeix a la societat vers la salut mental”, explica la Neus Vila, terapeuta ocupacional de la FCMPPO.

 

En aquest procés artístic hi intervé molt activament la Isa Basset, pintora i coordinadora de les parelles, qui s’encarrega de tot el procés, des de formar les parelles fins que es fa la inauguració de l’exposició: “abans de l’estiu he de fer les parelles, al setembre ens posem a treballar amb les obres fins el novembre, a finals de novembre o principis de desembre fem les fotos de les obres per al catàleg i al gener fem la inauguració”, confirma. En tot el procés, els efectes terapèutics per als participants es van fent cada vegada més evidents, i en el que sempre insisteix Basset a les seves parelles és que “el menys important és l’obra final, el més important és el procés i la relació que tenen les parelles entre elles, totes les hores que passen junts i el que aprenen els uns dels altres, tant a nivell tècnic com humà”. La relació que s’estableix entre ells moltes vegades arriba a consolidar amistats a llarg termini.

 

Parelles Artístiques, després d’arribar a la seva vuitena edició, fa una mirada enrere i Vila ens explica el procés pel qual ha passat el concurs i com ha evolucionat. En un primer terme el projecte es va iniciar per intervenir a nivell comarcal, a partir de la tercera edició es va estendre al territori català i “en les últimes edicions s’ha obert la participació a altres centres de salut mental de Catalunya, com El Far de La Garriga, Club Social La Muralla i el Servei de Rehabilitació Comunitària Pere Mata, entre d’altres”. A més, s’estableix una col•laboració amb les entitats de salut mental participants per tal de donar-los el suport necessari perquè cada territori pugui portar a terme el concurs, creant les seves pròpies parelles i obres, i realitzant exposicions i activitats dins la seva pròpia comarca, mantenint la filosofia i metodologia del projecte.

 

expressar4

 

Fotografia i relats
“No se conoce a alguien en la primera cita y se le dice: Hola, me llamo Alejandro y tengo trastorno bipolar, pensó. No ocultaba su enfermedad, pero tampoco llevaba puesta una camiseta donde apareciera escrito en letras fluorescentes. Las malas experiencias pasadas, sobre todo amorosas, le habían enseñado a ser más prudente”. Aquesta és una part del relat guanyador del I Concurso de relatos cortos Libre Mente que des de 2012 organitza l’associació guipuscoana Agifes. El guanyador va ser Víctor Bermejo, un educador social murcià que treballa en l’àmbit de la discapacitat i que està molt sensibilitzat amb la salut mental: “El tema de la salut mental entra una mica en el meu àmbit, i escriure sobre aquesta temàtica m’interessa perquè crec que la salut mental està mirada amb desconfiança per la gran majoria de la gent”.

 

La normalització de la imatge social del col•lectiu de persones amb trastorn mental és un dels objectius d’aquest concurs i també del Concurso de Fotografia ‘Enfoca la Salud Mental’. “Vam decidir posar en marxa aquestes iniciatives perquè creiem que susciten la participació social i són la millor eina per llançar missatges de sensibilització i implicació amb la salut mental”, explica Yolanda Guillén, responsable de la Comissió de sensibilització i del Programa d’Oci i Temps Lliure d’Agifes. La prova està en que els propis participants admeten la importància de la sensibilització: “Aquest tipus de concursos ajuden i són molt necessaris perquè la majoria de gent té por dels trastorns mentals perquè és una cosa que no volen entendre, i també perquè moltes vegades es relaciona amb violència; el tema de la salut mental està molt estigmatitzat”, afirma Bermejo. El seu relat va guanyar la primera edició del concurs i aquesta experiència en la salut mental el va fer reflexionar molt: “Volia transmetre que persones amb algun tipus de trastorn mental poden portar una vida normalitzada, intentava mostrar que la seva vida pot ser igual que la de qualsevol persona: tenir una parella, formar una família, treballar”.


Bermejo escriu en el seu relat que hi ha persones que no entenen la problemàtica de la salut mental o que s’espanten quan algú proper conviu amb un trastorn, i que “per això volia donar-li visibilitat al fet que amb medicació adequada es pot portar una vida normal. S’han de donar exemples on la gent pugui mirar i veure que les persones amb trastorn mental no tenen banyes, ni cua, ni trident, així potser ho puguin entendre millor”, afirma.

 

Els dos concursos, tant el de fotografia com el de relats, han tingut molt bona acollida en la seva primera edició i aquest any ja s’han obert les convocatòries de la segona edició. La participació també ha sigut diversa, “amb persones d’altres països, principalment de Llatinoamèrica”, confirma Guillén. Els dos estan emmarcats en la campanya de sensibilització ‘Imagina una Salud Mental para todos’ que Agifes està portant a terme des de fa uns anys i amb la que volen plantejar la salut mental com quelcom que està a l’abast de tots: “Entenem la salut mental no com una meta, sinó con un camí de petites passes i gestos quotidians, volem mostrar la salut mental con un hàbit diari, una actitud que podem practicar tots dia a dia i que ens ajuda a millorar la nostra qualitat de vida”.

 

En ser uns concursos de només dues edicions en funcionament, Guillén ens explica el sistema de votació que es fa servir a cadascun d’ells. En el concurs de fotografia, en primer lloc la Comissió de Sensibilització realitza una selecció d’imatges entre totes les presentades a concurs, després les imatges que passen aquesta primera fase són publicades i votades a través d’una aplicació de Facebook, i en la tercera fase la Comissió escull les tres fotografies guanyadores d’entre les 10 més votades. En el concurs de relats no hi ha votació popular, sinó que és la pròpia Comissió la que escull els tres relats guanyadors. Les millors fotografies i relats, a més dels guanyadors, els publiquen en el web d’Agifes i en el seu butlletí electrònic.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail