IE = + positiu – negatiu

Relacionar èxit amb capacitats intel•lectuals és la forma més senzilla que hem trobat per mesurar les nostres fites, però què passa amb les nostres aptituds emocionals?

 

bombilla 2

L’últim estudi realitzat per The Consortium for Research on Emotional Intelligence in Organitzations diu que només un 23% de la nostra intel•ligència intel•lectual és causa del nostre èxit, a diferència del 77% restant, que aconseguim gràcies a la nostra Intel•ligència Emocional (IE).

 

Escrit per: Laura López i Beatriz Castillo

 

Creure que la intel•ligència es componia d’un únic factor mesurable i graduable és una cosa que els estudiosos han tingut present fins el passat segle XX, quan el 1983 Howard Gardner va publicar el seu llibre Estructuras de la mente: la teoría de las inteligencias múltiples. En aquell assaig va proposar una nova visió de la intel•ligència i va advertir que no hi havia un únic tipus d’intel•ligència, sinó capacitats intel•lectuals, que ell va dividir en set intel•ligències bàsiques, entre les quals la intel•ligència emocional o, com ell la va anomenar, «intel•ligència interpersonal o intrapersonal».


Però les paraules «intel•ligència» i «emocional» no van formar un únic concepte fins que els psicòlegs Peter Salovey i John Mayer els van unificar en la seva tesi doctoral el 1990. Per Salovey, la IE era «un tipus d’intel•ligència social que inclou l’habilitat de supervisar i entendre les emocions pròpies i la dels altres, discriminar entre elles i usar la informació per guiar el pensament i les accions d’un mateix». Aquests dos psicòlegs es van atrevir a dividir la IE en cinc subgrups: control emocional, autoregulació, automotivació i motivació, empatia, i habilitats socials. Les cinc claus d’èxit per entrenar la nostra Intel•ligència Emocional.

 

Set trets
Joaquim Valls, que es dedica a impartir cursos de grafologia positiva i motivació en diferents universitats i a qui alguns consideren un coach de la IE, va més enllà i parla en el seu llibre Bona nit i bona sort (Viena Edicions) dels set trets que tenen les persones afortunades i que viuen de forma positiva els esdeveniments de la vida: bon autoconcepte, optimisme, extraversió, empatia, autogestió emocional, proactivitat i perseverança.

 

Segons Valls, si aconseguim posar això en pràctica podem arribar a ser el nostre propi entrenador emocional, sempre i quan no deixem de costat com utilitzar a favor nostre la comunicació amb els altres. Per a això, esmenta les famoses neurones mirall: «La funció d’aquestes neurones podria ser important per comprendre les accions d’altres persones, i per adquirir noves competències en imitació».

 

GLOBO


A diferència del que opina Valls, Maite Nicuesa, professora d’IE a la Universidad Francisco Ynduráin de Navarra, i doctora en Filosofia, explica a Joia que «els llibres d’autoajuda ens volen fer creure que és molt fàcil tenir IE, però és una cosa que implica esforç i a vegades fins i tot patiment, perquè assumir els teus límits és difícil».


El divulgador científic i també periodista del New York Times Daniel Goleman és considerat el pare de la IE. Clar defensor que als col•legis s’ha d’ensenyar educació emocional, creu que això pot reduir els riscos de violència, els abusos de substàncies i els embarassos no desitjats entre adolescents. Però no només es limita a aquest camp; Goleman també té experiència amb els empresaris, amb els quals ha treballat la forma de generar un rendiment òptim i desenvolupar la creativitat i la capacitat de lideratge.

 

Com mesurar la IE?
Com qualsevol altra intel•ligència, en aquesta també hi ha tests que s’encarreguen de donar un resultat. La doctora Nathalie P. Lizeretti, coordinadora del grup de treball d’IE del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, va explicar a Joia que hi ha dues formes d’avaluar-la: una a partir d’escales que mesuren la IE percebuda («si jo crec que sóc emocionalment intel•ligent o no»), i els test d’habilitats («es posa un problema emocional a la persona i es mira a veure com el resol»). Una de les preguntes d’aquest test és identificar quines emocions sent la persona que apareix en una fotografia; «així es pot mesurar de forma objectiva si la persona sap identificar i entendre emocions, perquè hi ha persones que es creuen emocionalment intel•ligents però no ho són, i gent que té molta IE i no ho sap».


Segons Nicuesa, no sempre fan falta aquests tests perquè «el benestar interior t’ho diu». Les persones que menys IE tenen són les que no cuiden la seva autoestima, explica, i el mateix passa amb les superbes. En canvi, l’alt nivell emocional es troba en les persones «humils i les que tenen carisma i et fan sentir bé».


Si creéssim una taula d’entrenament per a la nostra Intel•ligència Emocional hauríem de dividir-la en dues parts: el present i el futur. «El que s’ha de fer és aprendre a viure el present i no preocupar-se en excés pel futur». Aquesta balança es basa en el nombre de pensaments positius que, segons diu la professora d’IE de la Universidad Francisco Ynduráin de Navarra, «ajuden a superar les coses negatives i a diferenciar allò que depèn de la nostra voluntat i allò que no».

 

«La qüestió és si la persona té dificultats per saber quina emoció sent realment, tant és si té un trastorn o no.»

 

Nathalie

 

Nathalie P. Lizeretti, doctora en psicologia i coordinadora del grup de treball en Intel•ligència Emocional del COPC.

 

Què és la Intel•ligència Emocional?
El concepte d’Intel•ligència Emocional té dues interpretacions. Una és mixta, com en el cas de Goleman, basada en el model d’habilitat, mesclant-hi aspectes de personalitat. Segons aquesta perspectiva, la Intel•ligència Emocional són habilitats emocionals més trets de personalitat. Nosaltres ens basem en el model de Salovey i Mayer, que és d’habilitat però es basa en el processament emocional. És un model que contempla quatre nivells d’habilitats emocionals que defineixen com es processen les emocions. Des d’aquest model, les persones que processen correctament les emocions són les emocionalment intel•ligents.

 

Quina diferència hi ha entre aquests dos models?
Des d’un model mixt, la Intel•ligència Emocional forma part de tu des del teu naixement, és una cosa determinada, però des del model d’habilitat és una cosa que es pot desenvolupar durant tota la vida.

 

Per a què serveix la Intel•ligència Emocional?
Les persones que són més emocionalment intel•ligents estan més satisfetes amb la seva vida, tenen més èxit acadèmic i professional, més conductes prosocials i menys probabilitat de tenir conductes desadaptades. La nostra feina és veure quines habilitats són deficitàries en els diferents trastorns mentals, i hem vist que cada trastorn té dèficit en una sèrie d’habilitats.

 

Quines tècniques es poden utilitzar per desenvolupar les habilitats?
Hem dissenyat un programa terapèutic basat en el desenvolupament d’aquestes habilitats emocionals. Aquestes tècniques van orientades en un primer nivell a identificar de forma correcta les emocions i a reconèixer-les en un mateix i en els altres; en un segon nivell s’agafa consciència de les implicacions de les emocions que estem experimentant; en un tercer nivell hi hauria la comprensió de l’emoció; i l’últim nivell seria com gestionem aquestes emocions. Moltes vegades reprimim les emocions perquè pensem que si les expressem ens portaran problemes, però si les expressem de forma regular i amb una finalitat les podem utilitzar per sentir-nos millor nosaltres i en el nostre entorn.

 

És igual ensenyar habilitats emocionals a una persona amb trastorn mental que a una altra que no en té?
La qüestió és si la persona té dificultats per saber quina emoció sent realment, tant és si té un trastorn o no. El procés d’aprenentatge no és ni més lent ni pitjor, al contrari, normalment una persona que pateix està més oberta i li és més fàcil connectar amb les seves emocions.

 

Quins recursos s’utilitzen per saber el que sents i el que senten els altres?
Les emocions són innates en les persones, i s’ha demostrat que les emocions bàsiques són universals, i aquestes emocions, fins i tot no sent conscients, les percebem. La Intel•ligència Emocional el que fa és ensenyar-te a tenir consciència d’allò que estàs percebent. Cada emoció té uns codis i la Intel•ligència Emocional t’ajuda a desxifrar aquests codis que, encara que siguin innats, moltes vegades s’han d’aprendre perquè la nostra societat fa que els desaprenguem. La comunicació no verbal és més d’un 80% de la comunicació, la verbal és només un 8%.

 

Quina relació té l’apoderament amb la Intel•ligència Emocional?
Una de les coses que més es veuen són les pors disfressades. Quan algú deixa de fer projectes personals sense saber per què però és capaç d’identificar que allò que li passa és que té por, ja pot entendre moltes coses i seguir endavant amb els seus projectes.

 

Quines són les situacions que poden provocar més benestar emocional?
Partim de la base que l’ésser humà necessita estar en equilibri tant a nivell intern com extern. Quan a nivell fisiològic perdem l’equilibri tenim una malaltia, i a nivell psicològic passa el mateix. Les emocions trenquen aquest equilibri en percebre un estímul extern, i l’emoció el que fa és dir-te cap a on has d’anar per recuperar l’equilibri. Si tens una pèrdua has de reconstruir-te sense el que has perdut, si sents por has de protegir-te. Una vegada has portat a terme la conseqüència de l’emoció ja pots tornar a l’equilibri.

 

I com saps si ho estàs fent correctament?
Més que situacions, el gran indicador que t’estàs comportant d’una manera emocionalment intel•ligent és tornar a l’equilibri. Quan no tornes a l’equilibri, el que fa la gent és anar a teràpia per un problema d’una emoció que va sentir fa anys i no ha tancat el procés, per la qual cosa aquella emoció continua actuant, és una emoció paràsita. El moment que et sents bé és un indicador que estàs posant en pràctica la teva Intel•ligència Emocional.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail