El mètode americà aterra a Catalunya

Des d’Estats Units, passant per Itàlia i Holanda, ara també arriba a Catalunya el projecte IPS, que utilitza l’evidència científica en la inserció laboral amb suport individualitzat en el lloc de treball per a persones que conviuen amb trastorns de salut mental. Tot just s’ha posat en marxa el passat juliol a través d’una xarxa internacional.

 ips

Escrit per: Beatriz Castillo

Que Catalunya sigui la comunitat autònoma que inicia aquesta experiència pilot no és casualitat, ens explica la Pilar Hilarión, directora d’Àrea del Institut Universitari Avedis Donabedian - UAB. Aquest institut universitari fa molt temps que dedica els seus esforços a apropar el coneixement a la pràctica i a ajudar a connectar en aquests processos els actors implicats, com ara administracions públiques, professionals i usuaris.


En aquest cas, el paper d’Avedis Donabedian - UAB era molt clar i amb una implicació de llarg recorregut. El 2010, l’Institut Universitari va treballar amb el programa Incorpora Fundació la Caixa per identificar dificultats en els processos d’inserció laboral en els quals es trobaven les persones amb trastorns de salut mental. D’aquesta investigació van sorgir contactes amb el Centre de Salut Mental de Londres i amb el Darmouth PRC, una organització nord-americana que es dedica a la investigació interdisciplinària en serveis de salut mental i que també és la pionera de la metodologia IPS.


Després de treballar conjuntament en altres projectes, el Darmouth PRC i Avedis Donabedian - UAB amb entitats d’Incorpora de tot el territori espanyol, van voler proposar a la Generalitat de Catalunya la implementació del projecte IPS, on Darmouth PRC supervisaria el programa i proporcionaria assistència tècnica i de consultoria. Un projecte que, segons concreta Hilarión, «només podia posar-se en marxa amb suport institucional per treballar en xarxa». En aquest cas, amb els departaments de Salut, Empresa i Ocupació, Benestar Social i Família i Fundació la Caixa.


«I així és com s’inicia aquest projecte pilot a Catalunya, perquè, entre d’altres coses, es fa dins del Pla Integral de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, ja que és una comunitat amb una maduresa important en temes de salut mental, i també per la facilitat logística necessària per desenvolupar el pilot», remarca Hilarión.


La prova pilot
Per desenvolupar la prova pilot «s’ha buscat la implicació d’agents que poden ajudar en aquest procés», explica Pilar, i per això s’han buscat tres punts al territori català que estaran liderats per tres organitzacions que actualment no formen part del programa Incorpora de Fundació la Caixa: Barcelona Esquerra amb la Fundació Joia, Sant Boi amb el Clúster Salut Mental i Girona amb l’Institut d’Assistència Sanitària. Aquestes tres organitzacions s’han escollit, segons explica el doctor Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, «per la seva xarxa creada al territori i per l’experiència en el sector». 


Aquestes tres organitzacions treballaran conjuntament amb altres entitats del territori per crear aquesta xarxa de coneixement, com ara la Fundació DAU, la Fundació Marianao, Cordibaix, Coresa, la Fundació Drissa i Tresc, entre d’altres.


El repte és important perquè, com explica el doctor Bonet, el sistema actual català de xarxa de salut mental «és molt complex pels diferents tipus de proveïdors i per les diferències en el sistema». Ja han pogut comprovar com la legislació d’Estats Units i la catalana xoquen en alguns punts. «La nostra legislació», diu Bonet, «és molt protectora amb els drets de les persones amb trastorns mentals, però això no ajuda perquè a vegades es creen barreres per canviar les coses a nivell legal o pel que fa a les prestacions econòmiques».

 

Els protagonistes
El projecte IPS es basa en vuit principis que se centren en els usuaris dels serveis de salut mental. Segons ens explica la Inmaculada Pinar, codirectora de Fundació Joia i directora tècnica, són vuit els principis que aquesta organització «ja fa anys que, amb alguns matisos, està utilitzant, i això ha fet que arribem a uns nivells d’inserció laboral del 60%»:


1.    La recerca de feina és ràpida. La preparació és simultània a la recerca i la formació és posterior a la incorporació al lloc de treball.
2.    Se selecciona el lloc de treball en funció de les preferències i les prioritats de l’usuari.
3.    No s’utilitzen criteris d’exclusió per participar en els programes d’inserció laboral.
4.    Es pot optar a llocs de treball del mercat protegit, però també de l’ordinari.
5.    L’usuari tindrà un suport individual constant i il•limitat segons les seves necessitats i les de l’empresa contractant.
6.    Hi haurà una estreta col•laboració entre els equips d’inserció laboral i els equips de salut mental en l’àmbit comunitari.
7.    Es donarà el suport necessari per obtenir tota la informació sobre prestacions i beneficis socials.
8.    Els professionals que donen suport a la inserció laboral es relacionen amb les empreses per conèixer les seves necessitats.

 

Barcelona
Entre els punts geogràfics estratègics escollits per portar a terme la implementació d’aquest model hi ha el que ha estat denominat la Barcelona Esquerra, un territori que queda delimitat pels barris de Sants, Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i l’Esquerra del Eixample. La capital catalana, per a aquesta prova pilot, estarà liderada per la Fundació Joia mitjançant el seu servei Itinere. Aquest servei d'inserció laboral té 24 anys d’experiència, i aquí es destaquen i es desenvolupen les capacitats de les persones que tenen trastorns de salut mental per adaptar-les a les condicions del mercat laboral ordinari actual i així crear itineraris específics d’integració laboral. També comptarà amb la Fundació DAU, amb la qual treballarà conjuntament.


L’aposta del projecte IPS per part de Fundació Joia, explica Pinar, es deu al fet que, «si atenem a la realitat, resulta que cada vegada es destinen, a través de les polítiques actives d’ocupació, menys diners a la inserció laboral del mercat ordinari de col•lectius amb dificultats especials. Apostar per aquest projecte ens sembla una bona forma de demostrar que val la pena seguir invertint en programes dirigits a la inserció en l’empresa ordinària d’aquest col•lectiu».


Els últims resultats del servei Itinere el situa en una inserció del 60%. Per aquest servei acostumen a passar més de cent persones en un any. Quan a la Fundació Joia es parla d’inserció laboral «és que s’ha signat un contracte laboral amb l’empresa», diu Pinar. A més, especifica, es valoren molt les condicions i la qualitat d’aquell treball, «que com a mínim tingui una durada de sis mesos, encara que les condicions actuals ho posen difícil».


La metodologia IPS no els ve de nou. Inmaculada Pinar creu que implantar-la és aprofitar tota la metodologia Itinere, «que fa 24 anys que crea itineraris personalitzats amb seguiment i suport en funció de les necessitats de l’usuari i de l’empresa, cosa que s’assembla molt a IPS però amb coses noves, com la relació molt estreta entre els tècnics d’inserció i el servei de salut mental. El tècnic d’inserció forma part de l’equip de salut mental i també la relació intensa amb les empreses». Amb aquestes dues característiques volen millorar encara més els seus resultats d’inserció laboral, i ho faran atenent a uns cent usuaris per part de Fundació Joia, amb Itinere. Fundació DAU encara no ha definit el nombre d'usuaris que atendrà a la prova pilot d'IPS.


Aquests usuaris tindran una procedència molt variada: serveis de salut mental, àrees bàsiques de salut, arribats per iniciativa pròpia, altres serveis d’inserció laboral..., «i apostarem pels centres de salut mental, especialment amb els dos centres de salut mental de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, amb els quals ja hem iniciat el procés de col•laboració». La resta d’organitzacions encara està pendent de definir.

 

Sant Boi i Esplugues
Per tenir una mostra del territori de rodalies s’ha escollit Sant Boi, una població que estarà liderada pel Clúster Salut Mental. Dins del Clúster es troba el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, on hi ha un servei d’inserció laboral amb 12 anys d’història; segons ens explica el doctor Josep Ramos, director de Planificació i Coordinació Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, «utilitzem una metodologia que s’assembla molt a la que proposa Darmouth, i el que s’ha de fer és ajustar la metodologia».


L’any passat, especifica el doctor Ramos, van atendre 555 usuaris als serveis d’inserció laboral, que estan repartits entre l’Oficina Tècnica Laboral Coressa i el Servei d’Intermediació Laboral d’Esplugues. «El 12% va ser inserit laboralment», cosa que vol dir que han aconseguit un contracte de treball en el mercat protegit o ordinari, o que estan realitzant una formació que pot finalitzar amb contracte de treball.


Per implementar el projecte IPS, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu utilitzarà també l’Oficina Tècnica Laboral Coressa i el Servei d’Intermediació Laboral d’Esplugues, que estaran connectats amb els centres de salut mental de Sant Boi, Gavà, Esplugues i Cornellà i els serveis de Rehabilitació Comunitària de Sant Boi i Cornellà. «A més», diu el doctor Ramos, «nosaltres formem part del Clúster Salut Mental i això és un dels principals motius pels quals volem participar en aquest projecte internacional, i perquè la feina que hem de fer no és partir des de zero, sinó ajustar la metodologia d’ells a la nostra». Encara no saben el nombre exacte d’usuaris que atendran en aquest projecte, però Josep Ramos creu que seran entre uns cinquanta i uns seixanta, que formaran part d’aquesta prova pilot als territoris de Sant Boi i Esplugues.

 

ips2

 

Girona
A Girona tenen al seu càrrec set comarques. Aquest cas servirà per obtenir una representació de l’àrea més rural de Catalunya. A través del lideratge de l’Institut d’Assistència Sanitària, amb Jordi Cid com a coordinador de la xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, començaran a treballar en aquesta prova pilot. Ho faran amb uns trenta usuaris a través de Fundació Drissa, que pertany a Incorpora i que treballa en la inserció al mercat ordinari des de fa uns tres anys, i Tresc, que utilitza el treball amb suport com a primera opció des de fa uns vint anys.


Els joves són un públic a tenir molt en compte en aquest projecte. Cid creu que els anirà molt bé amb aquest target, tot i que vol remarcar que l’objectiu que els han posat aquest any en el projecte IPS és trencar barreres: «En el nostre cas, dues barreres molt importants: la primera és començar a treballar amb una única història clínica, i això vol dir que compartirem la informació; i l’altra barrera és el suport que dóna salut mental a les persones que estan en un procés d’inserció laboral: activar-se i donar l’atenció necessària de la forma més ràpida possible».


Passar de la filosofia IPS a la seva aplicació és l’objectiu principal de Cid a les comarques de Girona. «Vol dir passar de treballar d’una manera coordinada a una forma integrada, on la persona afectada pels trastorns de salut mental pugui prendre una decisió i anar a treballar», explica Cid. És un projecte que encara veuen en una fase molt prematura, però que aspira en un futur a oferir IPS a les quinze mil persones que atenen anualment als serveis de Salut Mental d’aquest territori.

 

Projecte sense finançament
El doctor Pere Bonet, que representa la Generalitat de Catalunya en aquest projecte, el qual se centra en l’acció interdepartamental, considera que el seu paper consisteix a desbrossar el camí «perquè els que treballen al territori puguin fer-ho. Haig de conèixer els territoris, la gent, i deixar treballar els líders territorials perquè quan tinguin barreres o dificultats els puguem ajudar amb tot això».


Malgrat que el paper de l’administració pública se centra en una posició d’ajuda, en aquests moments la prova pilot del projecte IPS no compta amb cap tipus de finançament, diu Bonet, que opina que «s’ha de mantenir que aquelles entitats implicades disposin, si no ara, els propers anys, d’elements ­suficients per tirar endavant i fer el projecte sostenible. Hem d’ajudar des del punt de vista organitzatiu, de planificació i també econòmic aquesta part que ha anat quedant més amagada perquè aflori».

 

ips3

 

Entrevista amb Sara Swanson
Sara Swanson està especialitzada en salut mental, pertany al Darmouth PRC i és la responsable de la formació que estan rebent els diferents professionals de les entitats catalanes que participen en el projecte IPS. Swanson, que hi participa de manera on-line, ja que resideix als Estats Units, ens explica com aquest model pot adaptar-se a la realitat catalana.


Per corroborar que s’està implementant bé el projecte IPS a Catalunya utilitzaran una escala de fidelitat. En què consisteix?
L’escala de fidelitat té 25 ítems que ajuden els professionals a entendre si s’està seguint bé l’enfocament IPS. La investigació ens mostra que en els programes on hi ha una més gran fidelitat les puntuacions donen més bons resultats d’inserció laboral. A més, els revisors fan dues visites anuals de fidelitat per entrevistar els professionals, els usuaris, els membres de la família dels usuaris i els directors de les entitats. Els revisors també observen el personal en el desenvolupament de la seva tasca i així marquen l’escala de fidelitat i fan recomanacions per ajudar a millorar el programa d’adhesió al model IPS. Quan el programa ha obtingut una bona fidelitat, els revisors passen a fer la visita un cop l’any per assegurar-se que el programa no perd la línia de les bones pràctiques. 


Aquest mètode s’ha aplicat en persones amb trastorns de salut mental, però també en altres col•lectius. Quins són?
La major part d’implementació s’ha fet en col•lectius amb trastorns de salut mental greu, però també s’han fet estudis amb persones amb estrés posttraumàtic i lesions medul•lars. La veritat és que tenim esperances de poder aplicar aquest model a altres col•lectius. 


Quines diferències ha vist que hi ha entre la inserció laboral a Catalunya i als Estats Units?
Un exemple és que el sistema català no permet que la persona conservi els seus beneficis socials, o una part d’ells, quan la persona és inserida en un lloc de feina. Malgrat tot, totes les entitats i els professionals que ajuden a implantar IPS a Catalunya ja estan treballant amb el Govern per fer aquests canvis i facilitar que els usuaris puguin treballar per veure si es veuen capaços de fer-ho. De tota manera, segurament sorgiran moltes més diferències durant aquests propers anys que ens queden per treballar-hi conjuntament. 


Creu que aquestes diferències permetran implementar IPS al cent per cent o s’hi hauran de fer modificacions?
IPS ha estat aplicat amb èxit en diferents països. En el punt del projecte en què ens trobem ara no sabem si per implementar-lo a Catalunya s’hauran de fer canvis. Als Estats Units, la gent de les grans ciutats i les persones que viuen en entorns rurals van pensar que la metodologia IPS s’hauria de modificar pel fet de ser llocs tan diferents. Però, amb el temps, ens hem assabentat que han implementat IPS sense fer modificacions i amb un bon nivell de fidelitat. 


Quins beneficis directes pot portar IPS al nostre país?
Moltes persones amb trastorns de salut mental que han tornat a treballar descriuen el treball com una cosa que ha canviat el pensament que tenien sobre si mateixos. La feina ajuda les persones a formar part de la seva comunitat i a tenir alguna cosa per aportar. A més, el treball dóna a la gent l’oportunitat de socialitzar-se amb els altres i tenir un lloc on fer una activitat diària, i això fa que sigui un component crític de la recuperació. 


I els beneficis col•lectius per a la societat?
També ajuda de forma col•lectiva a la societat, fins i tot quan l’economia és pobre. Els empresaris volen trobar les persones que siguin la més bona opció per al seu negoci. I això, amb IPS, significa que els professionals es prenen temps per entendre les necessitats que poden tenir els empresaris i els ajuda a presentar els candidats adequats. I als Estats Units, a més, s’ha comprovat que ajudant la gent a inserir-se laboralment també han baixat els costos del Govern relacionats amb els ingressos hospitalaris i els tractaments de salut mental. 


Quin missatge enviaria a les empreses catalanes que encara no han inserit en les seves companyies persones amb trastorns de salut mental?
Les persones amb trastorns de salut mental tenen un ampli ventall d’interessos, destreses i habilitats. Moltes d’aquestes persones estan ansioses per tornar a la feina, i això significa que l’empresa que els contracti també hi tindrà avantatges.

 

 

Article publicat al número 12 de la revista Joia Magazine Salut Mental al mes de novembre de 2013.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail