Voluntariat en primera persona

Es calcula que uns 600.000 catalans es dediquen de forma estable al voluntariat, una xifra que ha augmentat de forma considerable arrel de la crisi, però només el 2% vol fer voluntariat en un entorn de salut mental. Amb aquest panorama, Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Voluntariat 2014. Volem, doncs, fer un cop d’ull al voluntariat en primera persona per conèixer la seva realitat.

 

voluntariat

 

Escrit per: Laura López

 

El setembre de 2013 Barcelona va presentar la seva candidatura per esdevenir Capital Europea del Voluntariat 2014 amb el suport de més d’un centenar d’entitats i institucions. La candidatura es va preparar de forma conjunta entre membres de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), La Federació de Voluntaris de la Caixa (FASVOL) i la Generalitat de Catalunya. Així, el passat 5 de desembre de 2013, en el marc del Parlament Europeu, es va designar Barcelona com a Capital Europea del Voluntariat 2014.

 

La candidatura de Barcelona va posar de relleu l’existència a la ciutat de més de 6.000 entitats no lucratives basades en el voluntariat de tots els àmbits de la vida personal i comunitària, donant resposta als problemes i necessitats de la societat i contribuint a l’educació dels valors de la convivència, com són la solidaritat, el respecte als altres i a l’entorn, l’educació i la creativitat, i la conservació del patrimoni cultural.

 

“A Catalunya, com al País Basc, hi ha hagut tradicionalment molta activitat d’associacionisme que venia del final i postfranquisme, hem tingut molta iniciativa de la societat civil i això ha fet que tinguem actualment aquest espai associatiu”, comenta la Montserrat Palanques, Tècnica de Salut de la FCVS. És la primera vegada que s’escull una capital europea i que sigui Barcelona “vol dir que som un exemple per a la resta d’Europa en aquest àmbit”. La Montserrat diu que aquest funcionament a la resta d’Espanya és diferent perquè en molts casos el voluntariat està promogut pels propis municipis i aquest no és el model català: “és la ciutadania qui ha de tirar del carro del voluntariat i els organismes públics han d’ocupar-se de tenir els serveis disponibles”.

 

Una mirada al voluntari amb trastorn de salut mental
El Vicente Contreras té 57 anys i és voluntari en Amics de la Gent Gran. Fa sis mesos que empra el seu temps fent companyia al senyor Juan, un ancià que viu a la residència Les Dàlies de la ciutat de Barcelona. El Vicente també és usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària del districte de Sant Martí de la Fundació Joia, entitat que li va oferir fer-se voluntari: “des de Joia em vaig posar en contacte amb Càritas i ells em van derivar a Amics de la Gent Gran, que és l’àmbit de voluntariat que jo volia fer, i aquests em van enviar a la residència on estic ara”, explica.

 

L’Aroa Manzano és treballadora social i la tècnica d’atenció directa del Vicente a Joia. Ella explica que al servei de rehabilitació fan l’activitat de Projectes Comunitaris, des d’on els usuaris que hi estan vinculats poden fer cursos i voluntariat. El que fan a l’activitat és “definir el projecte de vida que volen els usuaris i dirigir-lo a voluntariat o a cursos; també fem fitxes on poden establir les seves competències i capacitats i la responsabilitat que comporta fer un voluntariat; quan han definit el tipus de voluntariat que volen, es posen a fer recerca”, detalla l’Aroa.

 

Ara el Vicente també vol fer voluntariat a un menjador social i amb nens a Sant Joan de Déu perquè l’experiència amb el Juan ha estat tan bona que es vol involucrar més: “el voluntariat et dóna uns beneficis que no poden entendre les persones que no ho hagin fet, a més, s’aprèn i et sents molt bé”. El Vicente s’adona de les necessitats de les persones que no tenen a ningú que estigui amb ells, encara que sigui una estona, i valora molt els moments que passa amb el senyor Juan. “El senyor Juan és un home que sap moltíssim i ha viscut moltes coses, ha sigut un estudiós i m’agrada molt escoltar-lo parlar; fins i tot a vegades em sento una mica tallat perquè jo no sóc capaç d’arribar al seu nivell cultural i penso que hauria de tenir més cultura per tractar a aquest home com es mereix”, relata.

 

Les capacitats que ha de tenir un voluntari també és una tasca que han d’assegurar-se per desenvolupar la seva feina. El Vicente sap que es necessita “una complicitat molt gran amb la persona a la que estàs atenent i molt de compromís, no val anar una vegada al mes. Hi ha molta gent amb trastorn de salut mental que fa voluntariat, però s’ha de tenir molt clar quin vols fer, a més, al tenir un trastorn i fer voluntariat has d’estar preparat i veure’t amb forces i possibilitats de fer-ho”.

 

L’Aroa confirma els bons resultats del voluntariat que porten a terme a l’entitat: “el feedback sobre el treball dels nostres voluntaris sempre ha sigut molt bo, a més, les persones que fan voluntariat senten benestar perquè són útils fent coses pels altres”. En el cas de Joia, el voluntariat que més els agrada als usuaris és el del Banc dels Aliments, “per això els agrada molt participar quan col•laborem des de l’entitat fent activitats amb el Banc dels Aliments, com el Tió dels Aliments Solidaris del passat mes de desembre, i totes les recollides d’aliments que hem fet des dels diferents serveis”, explica l’Aroa.

 

voluntariat2

 

Voluntariat professional en temps de crisi
Dins el voluntariat hi ha molts àmbits d’actuació, però no són molts els col•lectius professionals que s’hagin associat per actuar de forma directa contra l’exclusió social. Aquest és el cas de Psicòlegs Sense Fronteres Catalunya, una associació formada per professionals de la psicologia que treballa des de la intervenció comunitària atenent les persones amb menys recursos i en risc d’exclusió social.

 

La Mireia Sánchez i la Seila Bustos són dos d’aquestes psicòlogues que ofereixen un servei de qualitat a la ciutat de Barcelona. La Mireia té 29 anys i porta a l’associació des de 2012 fent atenció individual: “atenc a Poble Sec, on la gent ve amb problemes de qualsevol tipus, sobretot ara amb la crisi, que comporta molts problemes psicològics, i nosaltres podem ajudar-los a afrontar moltes de les situacions que ens plantegen”, explica. La Seila, de 38 anys, col•labora, i encara ho fa, amb Proyecto Hombre i “estava buscant una tasca específica per tenir més experiència com a psicòloga individual i de seguida em van agafar i vaig començar a tenir derivacions, d’això ja fa tres anys”, diu.

 

Actualment hi ha diferents llocs on la persona interessada pot sol•licitar l’atenció psicològica que ofereix l’associació, i encara que la seu social està al Poble Sec, han anat creixent tant que han d’oferir altres llocs on poder atendre les derivacions mitjançant acords amb altres entitats perquè els prestin els seus espais. Aquestes derivacions venen des dels CAP i des d’entitats dels barris: “Jo estic a la zona de Diagonal Mar i hi ha dues persones que agafen les primeres visites i van derivant en funció del cas i el perfil de la persona, al cap i a la fi es tracta d’un treball en xarxa”, comenta Seila.

 

Amb la crisi el perfil de les demandes ha anat canviant. La Mireia i la Seila creuen que la crisi ha sigut el principal motiu de l’augment de la demanda de psicòlegs, ja que es donen molts més casos de crisis personals, depressions i ansietats. De fet, des del 2005 aquesta associació te l’estructura actual i van començar amb quatre psicòlegs, ara són 90. “Al principi era més un perfil d’immigració però ara ha canviat el panorama i nosaltres hem canviat amb ell”, asseguren. Psicòlegs Sense Fronteres donen aquesta ajuda a persones que ho estan passant malament amb la crisi, però també és una eina per als propis psicòlegs: “és una oportunitat molt bona per als psicòlegs que encara no han tingut molta experiència laboral”, diu la Seila; o “per a psicòlegs que s’han quedat sense feina amb la crisi, per no desvincular-se”, afegeix la Mireia.

 

El problema d’aquest tipus d’associació està en que els recursos de què disposa són quasi bé nuls i les infraestructures són molt limitades. Malgrat aquesta situació, el treball que fan aquestes professionals els reporta molts beneficis: “a mi em fa molt feliç quan surto d’una teràpia i el pacient et dóna les gràcies des del cor, a mi això m’omple i m’aporta molta satisfacció; per mi el voluntariat et dóna molt més del que tu dones”, explica orgullosa la Seila.

 

Voluntariat amb valor social
El voluntariat va agafant cada vegada més forma amb diferents aliances entre entitats per aportar més ajuda a qui ho necessiti. És per això que des de fa nou mesos diverses entitats de salut mental (Consorci Sanitari de Terrassa, Pi i Molist, Sant Andreu, Tres Turons, CPB, Fundació Joia i Septimània) estan en converses amb la FCVS per facilitar que els usuaris de salut mental de Barcelona puguin accedir més fàcilment al voluntariat.

 

Aquestes entitats van entrar en contacte amb la Montserrat Palanques, la responsable dels voluntariats sanitaris a la Federació. “Està previst que d’aquestes entitats surti un primer grup de voluntaris que siguin els que formin i informin a altres usuaris, fer d’assessors dins la seva pròpia entitat, i nosaltres oferim l’espai per fer aquesta tasca”, detalla Palanques. Per a la FCVS és molt important que aquest tipus de voluntari estigui compensat i que “pugui definir quines competències té per poder oferir-se a fer un voluntariat específic, alhora l’entitat podrà comptar amb el professional de referència per poder valorar com va el procés”.

 

La treballadora social del Servei de Rehabilitació Comunitària de Fundació Joia, explica que les entitats involucrades “hem de fer un protocol a seguir amb les passes per enviar usuaris a fer voluntariat”, i a partir d’aquí hi ha dues vies: la primera són persones que ja saben quin voluntariat volen fer, llavors la FCVS els fa una entrevista i els deriva al voluntariat; i la segona són les persones que no ho tenen clar i han de fer una entrevista amb la Federació perquè els guiïn per escollir el millor voluntariat possible.

 

Des de la FCVS treballen des de fa anys el foment i la promoció del voluntariat i el treball en xarxa. Tenen 50 voluntaris propis, però gran part dels voluntaris que arriben volen estar en una entitat de primer nivell i fer atenció directa. El que ells fan és “aquest primer acompanyament per saber quines són les possibilitats que té la persona de fer voluntariat; llavors els derivem a les entitats en funció de la petició del voluntari”.

 

Tot i que la FCVS treballa també en el camp de la salut mental, no és gens habitual que la gent demani fer voluntariat en l’àmbit de la salut mental i han de plantejar-ho a les entrevistes: “això ho fem parlant de la bona praxi de l’entitat, que són persones que estan acompanyades, però si el voluntariat és a domicili llavors el voluntari sí que ha de tenir més experiència”, diu Palanques. De fet, “la salut mental representa només el 2% del voluntariat”, afegeix.

 

La crisi ha sigut també un dels factors que ha augmentat l’oferta i la demanda de voluntaris. A la FCVS “hem notat més demanda per part de les entitats perquè la crisi els ha arribat a totes i tenen molta més feina i necessiten més voluntaris; menys recursos, menys tècnics i més feina”. Però també han vist que “hi ha molta gent desocupada i venen a fer més voluntariat, però les entitats es desborden, perquè en realitat el que ha de fer la gent a l’atur és buscar feina, el voluntariat ha de ser complementari”, afirma. Així, segons Palanques, on hi ha molta necessitat de voluntariat és als espais de discapacitat, dependència i cronicitat, els àmbits on no hi ha una situació aguda. I el rang d’edat que fa més voluntariat és el comprès entre els 50 i els 70 anys.

 

voluntariat3

 

Exemples de bona praxis
La candidatura de Barcelona com a Capital Europea del Voluntariat 2014 també va posar de relleu el fet que Barcelona, al llarg de la seva història, ha assolit molts reptes importants gràcies a la col•laboració entre el Govern i la societat civil que formen les entitats i els seus voluntaris, com va ser el cas de la campanya de solidaritat de Barcelona amb Sarajevo a conseqüència de la guerra; l’organització dels Jocs Olímpics amb la participació activa de més de 100.000 persones voluntàries; el Gran Recapte de 2012 que, amb la participació de més de 13.000 voluntaris i voluntàries, va recollir 2.700 tones d’aliments; i els Mundials de Natació a Barcelona amb la participació de més de 2.500 voluntaris.


Així mateix, és destacable l’existència d’una xarxa important d’espais de reflexió i debat amb l’objectiu d’implicar els diferents actors de la ciutat en l’elaboració, avaluació i millora de les polítiques públiques. Això es manifesta amb les clàusules socials en els contractes; l’organització del Market-place, un espai per promoure la col•laboració entre el món empresarial i el món del voluntariat; afavorint la posada en marxa de projectes conjunts o el treball en xarxa amb més de 500 associacions d’acció social compromeses amb l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, un espai de treball de les associacions i l’administració municipal per assolir la meta comuna d’una ciutat més inclusiva i solidaria.

 

Agenda d’activitats
D’entre el conjunt d’actuacions promogudes des del Departament de Benestar Social i Família que s’inclouen al programa de celebració de la Capital Europea del Voluntariat destaquen:


* Suport a una nova edició del Marketplace 2014, que organitzarà la FCVS el mes d’octubre a Barcelona, un espai que acostarà el món de les entitats al món de l’empresa.
* L’organització de l’Escola d’Estiu del Voluntariat.
* La creació d’un espai de trobada i dinamització dels actes i del significat de la capitalitat europea del voluntariat al web xarxanet.org.  
* Promoció de la celebració de la Setmana del Voluntariat Ambiental.
* Organització d’una jornada de treball per debatre els resultats i les conclusions del projecte europeu VERSO.
* Recopilació d’articles, reflexions i consideracions d’experts entorn del model català del voluntariat que es farà arribar a institucions, universitats i responsables de voluntariat d’arreu d’Europa per exportar el model català.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail