Passar del "no ho pots fer" al "puc fer-ho"
Segons l’últim estudi publicat per Obertament, més del 40 % de les persones amb trastorns de salut mental afirmen haver estat tractades de forma injusta, en alguna ocasió, almenys en un servei de la xarxa de salut mental. Bon exemple d’això són la Isabel, el Toni i la Leyre, persones que s’han sentit jutjades i sense suport per part d’algunes professionals, perquè aquestes creien que no podrien aconseguir l’objectiu que s’havien proposat.
Llegeix més... Escriure un comentari
Podríem viure amb tranquil·litat si constantment sentíssim que estem amenaçades de mort? Aquesta sensació és equiparable a la que viuen cada dia el 9% dels nois i noies catalans entre 12 i 16 anys a les seves escoles i instituts. Aquest patiment psicològic, conseqüència de l’assetjament constant que pateixen per part de companys i companyes, és tan gran que pot arribar a desencadenar trastorns de salut mental.
Les organitzacions del Tercer Sector Social declaren la seva pròpia revolució tecnològica a través de la innovació i la cooperació perquè volen aconseguir eines fetes a mida i que facilitin la seva gestió i intervenció social de forma transversal.
Cada cop són més les empreses que volen incorporar el voluntariat corporatiu a la seva estratègia de Responsabilitat Social Empresarial, i cada cop són més les entitats del Tercer Sector Social que el veuen com un espai de benefici mutu que deixa de costat l’acció de caritat per centrar-se en el retorn a la societat. Però aquests dos mons tan diferents encara treballen per trobar l’encaix ideal que els garanteixi l’èxit per ambdues parts.
La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és cada vegada més present en les empreses com a eina per posar-se en valor davant la societat. N’hi ha d’altres, però, que també la utilitzen com a via per dialogar i co-crear amb els seus grups d’interès social i donar així un valor afegit a les seves accions responsables.
Aconseguir un planter de persones emprenedores socials, que vulguin dedicar la seva carrera professional a crear projectes d’impacte social i implicar-se en ells, no és una tasca fàcil si no s’introdueix aquesta alternativa de negoci des de la infància. El sector educatiu creu que la formació pot ajudar a apropar l’atractiu de l’economia social als nois i les noies que en un futur poden arribar a ser líders empresarials i agents del canvi socioeconòmic.
Els estudis indiquen que les dones que pateixen un trastorn de salut mental tenen un 10 % menys d’activitat laboral que els homes. Elles pateixen, doncs, una doble discriminació: el seu estigma i la condició de ser dones.
La contribució per part de les empreses a la millora social, econòmica i mediambiental és la base de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), però hi ha empreses que van més enllà, que busquen el win-win (‘guanyar-guanyar’) entre ambdues parts i desenvolupen accions transversals i innovadores que es desmarquen del màrqueting. 
La relació entre salut mental i violència és un fet molt comú en els mitjans de comunicació. Així ho demostra l’informe de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental 2015, impulsat per Obertament i el Grup de Periodistes Ramon Barnils: en el 49% dels casos, la manera més comuna en què apareix reflectida la salut mental als diaris és vinculant-la a esdeveniments violents.
Els riscos psicosocials són un problema cada vegada més freqüent a les empreses, i els trastorns de salut mental que se’n deriven són a causa de no haver treballat la seva prevenció. Entendre què són, com detectar-los i veure els beneficis que aporta tractar-los és clau per al bon funcionament de qualsevol organització.
Regular les emocions, lidiar de forma diferent amb els nostres pensaments i controlar les nostres pors i ansietats són coses que a tots i totes ens agradaria aprendre a gestionar per millorar la nostra salut mental. Ens introduïm en el món del tapping, el mindfulness i la programació neurolingüística (PNL), tècniques psicològiques que, segons les persones expertes, són de nova generació i ens poden ajudar a aconseguir aquests objectius.
La meditació, la psicologia i el coaching coincideixen que la solució a la crisi es troba a l'interior de les persones. Els individus únicament han de deixar aflorar la saviesa interior, fer-se responsables de les seves decisions i crear el seu propi pla d'acció. Posant perspectiva i aprofitant aquests moments de canvis, cadascun pot crear la seva pròpia oportunitat.